Ann-Margret

actriu i cantant estatunidenca nascuda a Suècia

Ann-Margret Olsson (Valsjöbyn, Jämtland, 28 d'abril de 1941) és una actriu i cantant estatunidenca nascuda a Suècia.[1]

Infotaula de personaAnn-Margret

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 abril 1941 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Valsjöbyn (Suècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Northwestern
Northwestern University School of Communication
New Trier High School Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsVerd Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsPèl-roig Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, actriu de televisió, actriu de cinema, actriu de teatre, artista d'estudi Modifica el valor a Wikidata
Activitat1961 Modifica el valor a Wikidata –
GènerePop Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficGold Star Records (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRoger Smith (1967–2017), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata

Lloc webann-margret.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000268 Allocine: 2617 Rottentomatoes: celebrity/annmargret Allmovie: p1846 TCM: 4482 TV.com: people/ann-margret IBDB: 507940 TMDB.org: 13567
Musicbrainz: 0d6e57aa-f495-460e-a27a-0d6677070914 Songkick: 28059 Discogs: 115000 Allmusic: mn0000731084 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Es va traslladar als Estats Units amb set anys, i va créixer a Wilmette, Illinois, on va acudir a la Northwestern University. Com a cantant, va ser descoberta en un club nocturn per l'actor i còmic George Burns.

Ann-Margret va començar a gravar discs amb la companyia RCA el 1961. La seva veu, suaument ronca, era considerada com una de les més sexis, i se la comparava amb les d'Eartha Kitt o Nancy Sinatra.[2][3] La companyia RCA va intentar fer-la l'"Elvis femenina" preparant un disc amb una versió de la cançó d'Elvis Heartbreak Hotel i altres cançons d'un estil molt similar al del "Rei de Rock". Va tenir un petit èxit amb la cançó I Just Don't Understand (va entrar al Top 40 en la llista del Billboard la tercera setmana d'agost de 1961, on va romandre durant 6 setmanes, arribant al número 17). El seu únic disc destacable és The Beauty and the Beard (1964) que va realitzar amb el trompetista Al Hirt. El contracte amb la RCA va acabar el 1966.

Tanmateix, la seva carrera discogràfica no va ser tan reeixida com la cinematogràfica. La seva primera experiència al cinema va ser amb la pel·lícula Un gàngster per a un miracle el 1961, a la que va seguir State Fair a l'any següent. Però va ser el seu paper protagonista en Bye Bye Birdie (1963) el que la va llançar a la fama. Després de rodar Viva Las Vegas amb Elvis Presley, ambdós van començar una relació que va atreure l'atenció de la premsa del cor.[4] Aquesta relació va provocar un enfrontament amb la llavors esposa d'Elvis, Priscilla. Encara que la relació va acabar poc després, Presley va continuar sent gran amic de l'actriu fins a la seva mort.[5] De totes les estrelles de Hollywood amb què Elvis havia treballat, Ann-Margret va ser l'única que va assistir al seu funeral.

El 1963, Ann-Margret va ser l'estrella convidada en un episodi de la sèrie de dibuixos animats Els Picapedra, amb el personatge que es deia "Ann-Margrock".

El març de 1966, Ann-Margret, junt amb els artistes Chuck Day i Mickey Jones, va fer un viatge per donar suport a les tropes nord-americanes que es trobaven al Vietnam i altres països del Sud-est Asiàtic.

El 1971, va protagonitzar la cinta de Mike Nichols Carnal Knowledge, pel·lícula que va donar un gir a la carrera interpretativa de l'actriu. Per aquesta pel·lícula va obtenir una candidatura als Oscars, en la categoria de millor actriu secundària. Al llarg dels anys 70, Ann-Margret va compaginar les seves actuacions en directe amb una sèrie de pel·lícules, moltes d'elles aclamades per la crítica. Les bones reaccions crítiques a la seva interpretació en Carnal Knowledge no van poder ser continuades durant un temps, ja que en una de les seves actuacions a Las Vegas, la pèl-roja actriu i cantant va sofrir un greu accident que va desfigurar parcialment el seu rostre. Posteriorment va poder ser recuperat gràcies a la cirurgia estètica.

El 1975 va participar en Tommy, paper pel qual va ser candidata a l'Oscar a la millor actriu. A més de les seves dues candidatures als Oscars, Ann-Margret ha estat candidata a 10 Globus d'Or, guanyant cinc d'ells, incloent el de millor actriu de comèdia o musical per Tommy.

A més de treballar al cinema, Ann-Margret ha protagonitzat alguns especials de televisió de molt èxit, començant amb The Ann-Margret Show per a la cadena NBC el 1968.

El 1994, va publicar la seva autobiografia titulada Ann Margret: My Story. Va estar casada amb l'actor Roger Smith des del 1967 i fins al 2017, quan ell va morir. Smith patia de miastènia greu, i Ann-Margret va dedicar part de la seva vida a tenir-ne cura.

El 1995, va ser elegida per la revista Empire com una de les 100 estrelles més atractives de la història del cinema; concretament, estava situada al lloc desè.

Cultura popular modifica

Apareix, com un personatge més, a la novel·la La magnitud de la tragèdia de Quim Monzó.

Filmografia modifica

Cinema modifica

Televisió modifica

Premis i nominacions modifica

Premis modifica

Nominacions modifica

Referències modifica

  1. Kaplan, Mike. Variety International Show Business Reference, 1983. Garland Pub., 1983, p. 13. ISBN 9780824090890. 
  2. Henderson, Eric (2011-02-01). «Ann-Margret Is the…Kitten with a Whip. Slant Magazine. 
  3. Hamilton, Anita. «Celebrating Seniors – Ann-Margret is 75», 28-04-2016.
  4. Lichter, Paul. Elvis in Vegas. Nova York: Duckworth, 2011, p. 64. ISBN 978-0-7156-4172-9. 
  5. Pfeiffer, Lee; Worrall, Dave. Cinema Sex Sirens. Omnibus Press, 29 novembre 2011, p. 69. ISBN 978-0-85712-725-9. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ann-Margret