Obre el menú principal

Anna Comnè (Ἄννα Κομνηνά) fou una princesa romana d'Orient, considerada la primera dona historiadora de qui es té coneixement.

Infotaula de personaAnna Comnè
Anna Comnena profilsayfasi.jpg
Biografia
Naixement 1r desembre 1083
Constantinoble (Imperi Romà d'Orient)
Mort 1153 (69/70 anys)
Constantinoble (Imperi Romà d'Orient)
Activitat
Ocupació Historiadora i escriptora
Obra
Obres destacables
Altres
Títol Reina consort
Família Comnè
Cònjuge Nicèfor Brienni el Jove (1097 (Gregorià)–)
Pares Aleix I ComnèIrene Ducas
Germans Teodora Comnè Àngel, Joan II Comnè, Isaac Comnè, Eudòcia Comnè, Andrònic Comnè i Maria Comnè
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Anna, filla d'Aleix I Comnè i de l'emperadriu Irene Ducas, va néixer l'1 de desembre del 1083 a Constantinoble i era la més gran de nou germans: Maria Comnè, Joan Comnè (que seria el futur emperador), Andrònic Comnè, Isaac Comnè, Eudòxia Comnè, Teodora Comnè, Manuel Comnè i Zoè Comnè.[1]

Durant la seva infantesa va ser criada per la que havia de ser la seva futura sogra, Maria d'Alània, amb qui mantindria una forta relació d'amistat i va rebre una educació clàssica estudiant literatura, grec antic, retòrica, ciències, geografia, matemàtiques, medicina i coneixements militars. Tot i que a l'Imperi Romà d'Orient era més habitual que a Europa occidental, aquest nivell d'educació per a una dona era poc habitual.[1]

Sent una nena fou promesa, per tal d'aconseguir una aliança, a Constantí Ducas, fill de l'emperador Miquel VII i Maria d'Alània, però aquest va morir als voltants del 1094, sent encara molt jove, cosa que va provocar que s'arrangés un altre matrimoni amb Nicèfor Brienni, un noble grec. Tot i ser, inicialment, un matrimoni de conveniència, es va convertir en un matrimoni molt estable i feliç, com va escriure Anna a L'Alexíada, i junts van tenir quatre fills: Aleix, que seria el comandant de la armada romana d'Orient, Joan, Irene i Maria.[1]

A banda de la seva cultura, Anna Comnè també va ser una gran educadora i gestora, com va demostrar en organitzar i administrar un gran hospital i orfenat donat pel seu pare on tenia cura de prop de 10.000 nens; també ensenyava medicina als treballadors i donava classes de reforç als orfes.[1] La gran intel·ligència d'Anna Comnè, complementada amb la de Nicèfor, va convertir la seva residència a Constantinoble en el centre de les arts i les ciències de la ciutat. Anna Comnè és considerada la primera dona historiadora de qui es té coneixement, prenent com a models els historiadors grecs Tucídides i Polibi i amb un estil caracteritzat per l'aticisme característic de la literatura romana d'Orient de l'època.

El 1118, el seu germà Joan II Comnè va succeir Aleix I, però molts, incloses Anna i la seva mare Irene, esperaven que Nicèfor Brienni en seria el successor escollit. Anna va incitar Nicèfor a prendre el poder quan fos possible, arribant a planificar l'assassinat de Joan durant el funeral del seu pare. Brienni s'hi va negar, la conspiració va fracassar, les seves propietats i títols van ser confiscats i Anna fou enviada a l'exili al convent de Kekharitomeni (κεχαριτωμένη), on més endavant s'afegiria la seva germana Eudòxia. Brienni, en canvi, va continuar com a conseller de Joan II fins a la seva mort l'any 1137. Durant l'exili, Anna Comnè va compondre la seva obra L'Alexíada (Ἀλεξίας, Alexias) sobre la vida del seu pare, en 15 volums,[1] i va morir al convent l'any 1153.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Rank, Melissa & Michael. The most powerful women in the middle ages (en anglès), 2013, p. 22-29. ISBN 9781492173960.