Anna Monner

actriu catalana nascuda a Mallorca

Anna Monner (o també Agna Monner o Munné) (Palma, Mallorca, 1850 - Barcelona, 2 d'abril de 1914) va ser una actriu de teatre.[1][2]

Infotaula de personaAnna Monner

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1850 Modifica el valor a Wikidata
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort1914 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

La vida d'Anna Monner va estar sempre vinculada al món del teatre. Era filla de l'actor Agustí Monner i d'Anna Bassas i Dulachs (+1888);[3] va néixer a Palma, quan els seus pares estaven de gira amb la companyia de Manuel Catalina, i es va casar amb el també actor Enric Antiga.[4][5][6]

Començà a actuar quan era una noieta de dotze anys al Teatre Tirso de Barcelona fent els papers de dama jove. El 1865 estrenà al Teatre Principal Tal faràs, tal trobaràs, d'Eduard Vidal i de Valenciano, i la temporada 1871-1872 treballà a l'Odeon, també de la ciutat comtal. Durant diversos anys aparegué a les llistes d'actors de la companyia «de vers» que actuava al Gran Teatre del Liceu, dirigida per Gervasi Roca; a la dècada de 1880 fou contractada per la companyia d'Antoni Tutau i Carlota de Mena per treballar al Teatre Novetats, i uns anys més tard passà al Tívoli quan els Tutau-Mena també ho fern.[5][6]

A finals de 1888 entrà a formar part del quadre d'actors del Teatre Romea i fou contractada per fer els papers de dama característica. Allí inaugurava la temporada 88-89 amb La bruixa, de Frederic Soler, Pitarra, compartint cartell amb les populars actrius Mercè Abella i Caterina Fontova. En aquest teatre estrenà, entre altres, diverses obres de Pitarra i Àngel Guimerà, com Tenorios! (1894) o La festa del blat (1896).[5] El pas al teatre en català la impressionàː «Va semblar-me un art nou. Les obres no’m costaven tant de fer, però m’emocionaven més…»[4][6]

La temporada de 1897-98 tota la companyia passà al Teatre Principal, on estrenà l'obra del pintor i dramaturg Modest Urgell Lluny dels ulls, prop del cor. En les temporades següents, de nou al Romea, es va posar en escena el drama d'Àngel Guimerà Mossèn Janot, Àngela, de Josep Nogué i Roca, Fum de palla, d'Artur Carreras, o La mel, de Manuel Rovira i Serra. A partir de 1899 s'incorporà a la Companyia d'Enric Borràs, amb seu al mateix teatre, amb la qual estrenà obres de Pous i Pagès, Rusiñol, Ignasi Iglesias, Jaume Brossa o Àngel Guimerà.[7]

El 1903 va contraure una paràlisi i es va veure obligada a abandonar l'escena. Morí a casa, el 1914.[5]

Trajectòria professional modifica

Referències modifica

  1. «Anna Monner | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 febrer 2024].
  2. «Anna Monner. Recordatori de la seva mort. Barcelona, 2 d'abril de 1914». Escena Digital. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. Institut del Teatre. [Consulta: 16 febrer 2021].
  3. esquela: de Ana Bassas y Dulach El Diluvio : diario político de avisos, noticias y decretos: No. 92 Ed. mañana, 01-04-1888, pàg. 17.
  4. 4,0 4,1 Bonavía, Salvador «Una visita a l'Agna Monner». El Teatre català: Núm. 068, 14-06-1913, pàg. 390-394.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Julio Giménez, Teresa. «Anna Monner». Diccionari Biogràfic de Dones. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 17 març 2015].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Vila Fernández, Anna. «Anna Monner Bassas». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques. [Consulta: 7 febrer 2024].
  7. «Arxu digital. Espectacles. De 1900 a 1909». Teatre Romea. Arxiu digital històric dels espectacles del Teatre Romea. [Consulta: 16 febrer 2021].