Anna Porfirogènita

Gran Princesa de Kíev

Anna Porfirogènita (rus: Анна Византийская Anna Vizantíïskaia; 13 de març de 963 – 1011) va ser una consort del Gran Príncep de la Rus de Kíev; va estar casada amb el gran príncep Vladímir I de Kíev.[1]

Infotaula de personaAnna Porfirogènita

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(el) Άννα Πορφυρογέννητη Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 març 963 Modifica el valor a Wikidata
Constantinoble Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1011 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (47/48 anys)
Kíiv Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia dels Delmes Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme oriental Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Altres
TítolPríncep de Kíev (988–1011)
Princesa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia macedònia Modifica el valor a Wikidata
CònjugeVladímir I de Kíev Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria Dobroniega de Kiev, Boris, Gleb Modifica el valor a Wikidata
ParesRomà II Modifica el valor a Wikidata  i Teòfan Anastaso Modifica el valor a Wikidata
GermansBasili II i Constantí VIII Modifica el valor a Wikidata

Anna era la filla de l'emperador romà d'Orient Romà II i l'emperadriu Teòfan. Era també germana dels emperadors Basili II Bulgaròcton ('matador de búlgars') i Constantí VIII. Era «porfirogènita», filla legítima nascuda a la càmera porpra especial del palau de l'emperador romà d'Orient. Es considerava que la mà d'Anna tenia tant de valor que hi havia qui deia que Vladímir es va convertir al cristianisme només per casar-se amb ella.[2]

Anna no volia casar-se amb Vladímir i va expressar la seva forta angoixa camí a les seves noces. En unir-se amb el gran príncep Vladímir, Anna es va convertir en «gran princesa de Kíev», però a la pràctica era referida com a reina o tsarina, probablement com a signe de la seva pertinença a la casa imperial romana d'Orient. Va participar activament a la cristianització de la Rus de Kíev: va actuar com a consellera religiosa de Vladímir i va fundar diversos convents i esglésies pel seu compte. No se sap si va ser mare biològica d'algun dels fills de Vladímir, encara que alguns acadèmics han assenyalat que Anna i Vladímir van poder tenir almenys tres fills, entre ells Borís i Gleb.[3]

Referències modifica

  1. Reuter, Timothy; McKitterick, Rosamond. The New Cambridge Medieval History: c. 900-c. 1024 (en anglès). Cambridge University Press, 1995, p. 597. ISBN 9780521364478. 
  2. Escilitzes, Joan; Wortley, John. A Synopsis of Byzantine History, 811-1057 (en anglès). Cambridge University Press, 2010, p. 319 (pie de nota). ISBN 9780521767057. 
  3. Shepherd, Jonathan. «Marriages towards the millenium». A: Byzantium in the year 1000 (en anglès). BRILL, 2003, p. 25-26. ISBN 9789004120976.