Vladímir I de Kíev
Vladímir I --Volodímir en ucraïnès, Valdimar en normand i Volodymer en rutè—conegut a Ucraïna i Rússia com a Sant Vladímir o Vladímir el Gran, (958 a Kíev-15 de julio de 1015 a Berestove, avui en dia, Kíev[1]) va ser príncep de Nóvgorod (970), Gran Príncep de la Rus de Kíev entre 980 i 1015, es va convertir al cristianisme en 988 i va fer convertir-se i batejar als seus súbdits del Rus de Kíev. Va ser canonitzat en el segle XIII, i fou qui va dur a terme la cristianització de la Rus de Kíev, en va unir el seu imperi, i va crear un sentiment nacionalista pel país quan encara no era una element comú.[2]
 Icona russa medieval amb Sant Vladímir, al centre, entre els sants Borís i Gleb, fills seus | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Володимеръ Святославичь (Volodímir Sviatoskavitx), rus: Владимир (Vladímir) c. 956  valor desconegut |
| Mort | 15 juliol 1015 (58/59 anys) Berestove (en)  |
| Sepultura | Cos repartit entre diverses esglésies i monestirs ucraïnesos fundats per ell mateix |
 Príncep de Kíev | |
| 11 juny 980 – 15 juliol 1015 ← Iaropolk I – Sviatopolk I de Kíev → | |
 Gran príncep de Nóvgorod | |
| 970 – 988 ← Sviatoslav I de Kíev – Vysheslav (en) → | |
| Dades personals | |
| Religió | Religió eslava i cristianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| rei | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Comunitat Anglicana, luteranisme |
| Pelegrinatge | Monestir de Berestovo |
| Festivitat | 15 de juliol (catòlics); 28 de juliol (ortodoxos, correspon al 15 de juliol del calendari julià) |
| Iconografia | Com a rei (corona, espasa, tron) amb una creu a la mà |
| Patró de | Rússia, conversos, pares de famílies nombroses |
| Altres | |
| Títol | Kniaz |
| Família | Dinastia ruríkida |
| Cònjuge | Irina (en) Malfrida (en) Olava (en) (976–986)Rogneda (979–986) Anna Porfirogènita (988–1011) |
| Fills | Izyaslav of Polotsk (en) (  Rogneda)Boris ( Anna Porfirogènita)Gleb ( Anna Porfirogènita)Stanislav Vladimirovich of Kyiv, Prince of Smolensk (en) ( )Sudislav (en) ( )Pozvizd Vladimirovich (en) ( )Svyatoslav Vladimirovich (en) ( Malfrida (en) )Mstislava Vladimirovna (en) ( Rogneda)Vysheslav (en) ( Olava (en) )Pryamyslava Volodymyrivna (en) ( Rogneda)Mstislav of Chernigov (en) ( Rogneda)Iaroslav I de Kíev ( )Vsevolod Vladimirovitch (en) ( Rogneda)Maria Dobroniega de Kiev ( Anna Porfirogènita)Predslava Vladimirovna (en) ( )Agatha, wife of Edward the Exile (en) ( valor desconegutvalor desconegut)Sviatopolk I de Kíev ( Iaropolk IIrina (en) ) |
| Pares | Sviatoslav I de Kíev i Maluixa |
| Germans | Oleg dels Drevlians i Iaropolk I |
| Parents | Olga de Kíev (àvia) |
.svg) | |
 | |
Era fill del príncep Sviatoslav I.[3]
D'acord amb la Crònica de Néstor, la crònica més primerenca de la Rus de Kíev, el seu nom real era Volodímer (en eslau antic: Владимеръ). Depenent de l'idioma, aquest nom pot tenir variacions: a ucraïnès modern Volodímir (Владимир), a rus modern Vladímir (Влади́мир), a nòrdic antic Valdamarr i en nòrdic modern Valdemar. (en antic eslau oriental: Владимеръ Святославичь; en rus: Владимир I Святославич, Владимир Красное Солнышко ; en ucraïnès : Владимир Святославич; Vladímir es catalanitza com a Vladímir.
Biografia modifica
Fill il·legítim de Sviatoslav I de Kíev i d'una serventa anomenada Maluša, descrita a les sagues escandinaves com a profetessa que va viure cent anys i que, fins a la seva mort, vivia en una cova vora Kíev. El germà de Maluša, Dobrínia de Nóvgorod, va ser el tutor del jove Vladímir i el seu conseller més fidel.
Versions hagiogràfiques de dubtosa autenticitat diuen que l'educació del nen va estar a càrrec de la seva àvia Olga de Kíev, regent del principat durant les campanyes de Sviatoslav. Quan, el 969, Sviatoslav va traslladar la seva cort a Perejaslavec, va nomenar Vladimir governador de Nóvgorod, deixant el seu primogènit Iaropolk el control de Kíev, la capital del principat. Un cop mort Sviatoslav (972), en 976 va esclatar la guerra entre Iaropolk i el seu germà petit Oleg, que havia estat governador de Dareva.
En 977 Vladímir va fugir a refugiar-se a Escandinàvia amb els seus parents, quan Nóvgorod va caure en mans d'Iaropolk. L'any següent va tornar a Nóvgorod amb un exèrcit i en 979 va reconquerir la ciutat. Va matar el príncep vareg Ragnvald de Polock i n'obligà la filla Ranghild, que s'havia compromès amb Iaropolk, a casar-se amb ell.
Iaropolk fugí quan Vladímir va assetjar Kíev i va ser detingut i mort en 980. Amb la mort de son germà, Vladímir va posar fi a la guerra i va convertir-se en sobirà únic dels dominis de son pare.
Tot i que hi abundaven els cristians, la conversió de la Rus de Kíev no va començar fins al govern d'Olga. El fill d'aquesta, Sviatoslav, havia estat pagà i havia estat contrari al cristianisme. Vladímir va romandre, inicialment, fidel al paganisme, prenent nombroses esposes i erigint altars a divinitats com Perun i Veles. Va continuar l'expansió de Kíev cap a Galítzia (981), contra els jatving, a la mar Bàltica el 983, contra els búlgars el 985 i contra l'Imperi Romà d'Orient, a Crimea, el 987.
El 988 va obtenir de l'emperador bizantí Basili II la mà de la seva germana Anna a canvi que acceptés la conversió al cristianisme de la Rus de Kíev, segons el ritu bizantí. En tornar a Kíev, Vladímir abandonà les altres esposes, va fer enderrocar els altars i temples pagans i va erigir esglésies. Va enviar ambaixadors a Roma i als altres regnes cristians d'Europa i va donar suport a la fundació del monestir del Mont Atos.
-
Monument a Vladímir a Kíev, 1853; escultura de Peter Klodt von Urgensburg i Vasily Demuth-Malinovsky, projecte arquitectònic de Konstantin Thon. -
Estàtua del sant a Londres, 1996
Per a millorar l'administració del regne, va crear un consell format per representants dels nobles boiars de la Rus. En morir la seva muller Anna, es va casar amb la neta d'Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic.
Morí a Berestovo, prop de Kíev. El seu cos va ser partit i les diverses parts repartides entre esglésies i monestirs que havia fundat: hi va ser venerat fins i tot abans de la seva canonització. Les esglésies catòlica i ortodoxa el veneren com a sant el 15 de juliol.
-
Anton Losenko, Vladímir i Rogneda (1770). -
Viktor Vasnetsov, Baptisme de Vladímir, 1890 (dibuix per al fresc de la Catedral de Vladímir) -
Sant Salvador de Berestovo, a Kíev, edificat sobre el lloc on va morir Vladímir i on n'hi havia part de les restes
Significat i llegat modifica
.jpg)
Les esglésies ortodoxa, luterana de ritu bizantí i catòlica celebren la festa de Sant Vladímir el 15 o el 28 de juliol.[4][5]
La ciutat Volodýmyr al nord-oest de Ucraïna va ser fundada per Vladímir i porta el seu nom.[6] La fundació d'una altra ciutat, Vladímir a Rússia, sol atribuir-se a Vladímir II Monòmac. No obstant això, alguns investigadors sostenen que també va ser fundada per Vladímir el Gran.[7]
Totes les branques de l'economia van prosperar sota el seu mandat.[8] Va encunyar monedes i va regular els assumptes exteriors amb altres països, com el comerç, portant vins grecs, espècies de Bagdad i cavalls àrabs per als mercats de Kíev. El nom de Vladimiro va penetrar en tota la cultura ucraïnesa i russa.
-
Vladimiro el Gran en el monument Mil·lenari de Rússia a Nóvgorod -
Monument a Vladímir el Gran i el monjo Fiódor al Parc Puixkin a Vladímir, Rússia -
Monument a Vladímir el Gran en Kíev -
-
Monument a Sant Vladímir el Gran a Bèlgorod, Rússia
.jpg)
Referències modifica
- ↑ «Church of the Saviour at Berestove of Ukrainian Orthodox church · Kyiv, Ucrania, 02000». [Consulta: 21 octubre 2023].
- ↑ «Vladimiro I, San, Zar de Rusia (956-1015). » MCNBiografias.com». [Consulta: 21 octubre 2023].
- ↑ The New England Historical and Genealogical Register (1846-), (Boston, Massachusetts: New England Historic Genealogical Society, 1846-), FHL book 974 B2ne; CD-ROM No 33 Parts 1-9; See FHL., vol. 150 p. 427, 32.
- ↑ «San Vladimir». [Consulta: 13 maig 2017].
- ↑ «uk:День Св. Володимира Великого, християнського правителя» (en ucraïnès), 28-07-2014. [Consulta: 19 setembre 2018].
- ↑ Henryk Paszkiewicz. The making of the Russian nation. Greenwood Press. 1977. Cracovia 1996, pp. 77-79.
- ↑ С. В. Шевченко (ред.). К вопросу о дате основания г. Владимира, ТОО "Местное время", 1992. (S. V. Shevchenko (ed.). Sobre la fundación de Vladímir. en rus)
- ↑ Volkoff, Vladimir. Vladimir el vikingo ruso. New York: Overlook Press, 2011.
Bibliografia modifica
- Nicholas V. Riasanovsky. Storia della Russia: Dalle origini ai giorni nostri. RCS libri S.p.A., Milano, 1994-2005. ISBN 88-452-4943-3.
- Richard Pipes. La Russia: Potere e società dal Medioevo alla dissoluzione dell'ancien régime. Leonardo editore, Milano, 1992. ISBN 88-355-0136-9.
- Roger Bartlett. Storia della Russia. Arnoldo Mondadori editore, Milano, 2007. ISBN 978-88-04-57121-6.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vladímir I de Kíev |
- (anglès) Columbia encyclopedia - Vladímir I Arxivat 2007-12-31 a Wayback Machine.