Viquipèdia

Sviatoslav I de Kíev

Gran Príncep de la Rus de Kíev

Sviatoslav I de Kíev, en antic eslau oriental, Святослав[1] (942 - 972) va ser Gran Príncep de la Rus de Kíev,[2][3] i de vegades es va aliar amb els petxenegs i magiars (hongaresos). Era fill del príncep Ígor de Kíev i la seva esposa, Olga.

Plantilla:Infotaula personaSviatoslav I de Kíev
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(mis) Свѧтославъ Игоревичь Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 942 Modifica el valor a Wikidata
Kíiv (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Mort972 Modifica el valor a Wikidata (29/30 anys)
Dnieper Rapids (Rus de Kíev) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
Príncep de Kíev
945 – 972
← Ígor de Kíev – Iaropolk I →
Gran príncep de Nóvgorod
945 – 969
← Ígor de Kíev – Vladímir I de Kíev → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióReligió eslava Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, polític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Conflictewars of Sviatoslav I of Kiev (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolKniaz Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia ruríkida Modifica el valor a Wikidata
CònjugePredslava Modifica el valor a Wikidata
ParellaMaluixa Modifica el valor a Wikidata
FillsIaropolk I
 () Predslava
Oleg dels Drevlians
 ()
Vladímir I de Kíev
 () Maluixa Modifica el valor a Wikidata
ParesÍgor de Kíev Modifica el valor a Wikidata  i Olga de Kíev Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 123379038 Modifica el valor a Wikidata

Sviatoslav és recordat per les seves campanyes militars, que van provocar la caiguda de dues grans potències de l'Europa de l'est, l'Imperi Búlgar i el País dels Khàzars. Amb aquestes campanyes va aconseguir sotmetre també als búlgars del Volga,[4] als alans i a altres tribus eslaves orientals, gràcies a les seves aliances amb els magiars i els petxenegs.

Trobada entre Sviatoslav I i l'Emperador Joan, per Klavdi Lébedev, segons la descripció de Sviatoslav feta per Lleó el Degà.

El seu regnat, que durà una dècada, es va caracteritzar per una ràpida expansió de la Rus de Kíev cap a les terres del Volga, les estepes de la mar Càspia i els Balcans. El país es va convertir en una gran potència de l'est del continent, i amb aquests impulsos va decidir traslladar, el 969, la capital de Kíev a Pereyaslavets, a la riba del Danubi.[5] A més, contrastant amb la conversió de la seva mare al cristianisme, Sviatoslav va mantenir la seva fe pagana durant tota la seva vida. Joan I Tsimiscés va sortir contra ells amb la flota, pel Danubi, i els va tallar la retirada pel nord. Preslav, la capital del Primer Imperi Búlgar fou conquerida pels rus i Borís II de Bulgària fou agafat allí pels varegs de Sviatoslav I de Kíev i a les seves muralles Tsimiscés els va derrotar i aniquilar; el cap vareg va haver de fer la pau[6] i retirar-se a Rússia i Bosisa fou restablert a tron búlgar per Joan. En 971, l'emperador romà d'Orient Joan I Tsimiscés va intervenir en la contesa i va derrotar Sviatoslav durant el setge de Doróstolon. Després d'això, Borís II va ser solemnement destronat a Constantinoble i Bulgària oriental es va convertir en un protectorat de l'imperi.[7]

A causa de la seva sobtada mort en una emboscada, les seves conquestes, en la seva major part, no es van consolidar en un Imperi en funcionament, mentre que el seu fracàs per establir una successió estable va provocar una guerra fratricida entre els seus tres fills, que va provocar que dos d'ells fossin assassinats.

Nom

modifica
 
Olga de Kíev, que va exercir com a regent durant la joventut del seu fill

La Crònica de Nèstor esmenta Sviatoslav com el primer governant de la Rus de Kíev amb un nom d'origen eslau, a diferència dels seus predecessors, els noms dels quals tenien formes nòrdics antics. Alguns estudiosos veuen el nom de Sviatoslav, compost per les arrels eslaves per a "sant" i "glòria", com una derivació artificial que combina els noms dels seus predecessors Oleg i Rúrik,[8] però els investigadors moderns qüestionen la possibilitat d'aquesta traducció de noms d'una llengua a una altra.[9][10] Sveinald o Sveneld és idèntic a Sviatoslav, com la interpretació nòrdica del nom eslau.[11]

Al segle x, l'emperador romà d'Orient Constantí VII a l'obra en llengua grega De Administrando Imperio registra el seu nom com a Σφενδοσθλάβος (Sfendosthlavos).

Biografia

modifica

Pràcticament no se sap res de la infància i la joventut de Sviatoslav, que va passar regnant a Nóvgorod. El pare de Sviatoslav, Igor, va ser assassinat pels drevlians cap al 945, i la seva mare, Olga, va governar com a regent a Kíev fins que Sviatoslav va arribar a la maduresa (ca. 963).[12] Sviatoslav va ser tutoritzat per un varegs anomenat Asmud.[13] La tradició d'emprar tutors varegs per als fills dels prínceps governants va sobreviure fins ben entrat el segle XI. Sviatoslav sembla haver tingut poca paciència per a l'administració. La seva vida es va passar amb la seva drujina (aproximadament, "empresa") en una guerra permanent contra els estats veïns.[14]

Segons la Crònica Primària, a les seves expedicions no portava ni vagons ni teteras, i no bullia carn, sinó que tallava petites tires de carn de cavall, caça o vedella per menjar-les després de rostir-la a les brases. Tampoc tenia tenda, més aviat estenia una manta de cavall sota seu i posava la sella sota el cap, i tot el seu seguici feia igual.[15]

 
La mare de Sviatoslav, Olga, amb la seva escorta a Constantinoble, una miniatura de la crònica de finals del segle XI de Joan Escilitzes.
 
Il·lustració de Sviatoslav portant una vyshyvanka, de Fedor Solntsev

L'aparença de Sviatoslav ha estat descrita molt clarament per Lleó Diaca, qui va assistir ell mateix a la reunió de Sviatoslav amb Joan I Tsimiscés. Seguint els records de Deacon, Sviatoslav era un home d'ulls brillants d'alçada mitjana però de complexió robusta, molt més robust que Tsimiscés. Tenia el cap calb i una barba fina i portava un bigoti arbustiu i un pany com a senyal de la seva noblesa.[16][17] Preferia vestir de blanc, i es va notar que les seves peces eren molt més netes que les dels seus homes, tot i que tenia molt en comú amb els seus guerrers. Portava una única arracada gran d'or amb un carboncle i dues perles.[18]

Creences religioses

modifica

La mare de Sviatoslav, Olga, es va convertir al cristianisme ortodox a la cort de l'emperador romà d'Orient Constantí Porfirogènit l'any 957,[19] Sviatoslav va romandre pagan durant tota la seva vida. En el tractat de 971 entre Sviatoslav i l'emperador romà d'Orient Joan I Tzimiskes, els Rus van jurar pels déus Perun i Veles.[20] Segons la Crònica Primària, creia que els seus guerrers (druzhina) perdrien el respecte per ell i es burlarien d'ell si es feia cristià.[21] La lleialtat dels seus guerrers va ser de gran importància en la seva conquesta d'un Imperi que s'estenia des del Volga fins al Danubi.

Família

modifica

Se sap molt poc de la vida familiar de Sviatoslav. És possible que no fos l'únic (o el gran) fill dels seus pares. El tractat rus-bizantí de 945 esmenta una tal Predslava, la dona de Volodislav, com la més noble de les dones de la Rus després d'Olga. El fet que Predslava fos la mare d'Oleg és presentat per Vassili Tatísxev. També va especular que Predslava provenia de la noblesa hongaresa. George Vernadsky va ser un dels molts historiadors que van especular que Volodislav era el fill gran i hereu d'Igor que va morir en algun moment durant la regència d'Olga. Una altra crònica explicava que Oleg (? - 977?) era el fill gran d'Igor. En el moment de la mort d'Igor, Sviatoslav encara era un nen, i va ser criat per la seva mare o sota les seves instruccions. La seva influència, però, no es va estendre a la seva observança religiosa.

 
Sviatoslav I al Tsarsky Titulyarnik, 1672

Sviatoslav va tenir diversos fills, però l'origen de les seves dones no s'especifica a la crònica. De les seves dones, va tenir Yaropolk i Oleg.[22] Per Maluixa, una dona d'origen indeterminat,[23] Sviatoslav va tenir Vladimir, que finalment trencaria amb el paganisme del seu pare i convertiria Rus al cristianisme. Joan Escilitzes va informar que Vladimir tenia un germà anomenat Sfengus; No està clar si aquest Sfengus era un fill de Sviatoslav, un fill de Malusha per un marit anterior o posterior, o un noble de Rus no emparentat.[24]

Fills

Predslava

  • Oleg de Drelinia (mort el 977?)
  • Yaropolk I de Kíev (952 - 978)

Maluixa

Campanyes orientals

modifica

Poc després del seu accés al tron, Sviatoslav va començar a fer campanya per expandir el control de Rus sobre la vall del Volga i la regió de l'estepa pòntica. El seu major èxit va ser la conquesta de Khazaria, que durant segles havia estat un dels estats més forts de l'Europa de l'Est. Les fonts no tenen clares les arrels del conflicte entre Khazaria i Rus, per la qual cosa s'han suggerit diverses possibilitats. Els Rus tenien interès a eliminar el control khàzar a la ruta comercial del Volga perquè els khàzars cobraven els drets de les mercaderies transportades pel Volga. Els historiadors han suggerit que l'Imperi Romà d'Orient podria haver incitat la Rus contra els khàzars, que es van enfrontar amb els romans d'Orient després de les persecucions dels jueus durant el regnat de Romà I Lecapè.[25]

 
La Rus de Kíev al començament del regnat de Sviatoslav (en vermell), mostrant la seva esfera d'influència fins al 972 (en taronja)

Sviatoslav va començar reunint les tribus vassalls eslaus orientals dels kàzars a la seva causa. Aquells que no s'unirien a ell, com els viatixs, van ser atacats i obligats a pagar tribut a la Rus de Kíev en lloc dels khàzars.[26] Segons una llegenda registrada a la Crònica Primària, Sviatoslav va enviar un missatge als governants de Viatix, que consistia en una sola frase: "Vull venir a tu!" (Antic eslau oriental khochiu na vy iti)[27] Aquesta frase s'utilitza en rus i ucraïnès modern (generalment citat erròniament com idu na vy) per denotar una declaració inequívoca de les intencions. Passant pels rius Okà i Volga, va atacar Bulgària del Volga. Va emprar mercenaris oghuz i petxenegs en aquesta campanya, potser per contrarestar la cavalleria superior dels jàzars i els búlgars.[28]

Sviatoslav va destruir la ciutat khàzar de Sarkel cap al 965, possiblement saquejant (però no ocupant) la ciutat khazar de Kertx a Crimea també.[29] A Sarkel va establir un assentament rus anomenat Belaya Vyezha ("la torre blanca" o "la fortalesa blanca", la traducció eslava oriental de "Sarkel").[30] Posteriorment va destruir la capital khàzar d'Itil.[31] Un visitant d'Itil va escriure poc després de la campanya de Sviatoslav: "Els Rus van atacar, i no va quedar ni raïm ni panses, ni una fulla a la branca".[32] La cronologia exacta de la seva campanya khàzar és incerta i discutida; per exemple, Mikhail Artamonov i David Christian van proposar que el saqueig de Sarkel vingués després de la destrucció d'Itil.[33]

 
El Consell de Guerra de Sviatoslav de Boris Chorikov

Tot i que Ibn Hàwqal informa del saqueig de Samandar per part de Sviatoslav, el líder de la Rus no es va preocupar d'ocupar permanentment el cor de Khàzar al nord de les muntanyes del Caucas. En el seu camí de tornada a Kíev, Sviatoslav va optar per atacar els ossetes i obligar-los a la submissió.[34] Per tant, els estats successors khàzars van continuar la seva precària existència a la regió.[35] La destrucció del poder Imperial khàzar va obrir el camí perquè la Rus de Kíev dominés les rutes comercials nord-sud a través de l'estepa i la mar Negra, rutes que abans havien estat una font important d'ingressos per als khàzars. A més, les campanyes de Sviatoslav van provocar un augment de l'assentament eslau a la regió de la cultura Saltovo-Mayaki, canviant molt la demografia i la cultura de la zona de transició entre el bosc i l'estepa.[36]

Campanyes als Balcans

modifica
 
Sviatoslav envaint Bulgària, Crònica de Manasses

L'aniquilació de Khazaria es va dur a terme en el context de l'aliança rus-bizantina, conclosa arran de la campanya bizantina d'Igor el 944.[37] Els estrets llaços militars entre els Rus i Bizanci s'il·lustren pel fet, informat per John Skylitzes, que un destacament de Rus va acompanyar l'emperador romà d'Orient Nicèfor II Focas en la seva expedició naval victoriosa a Creta.

El 967 o 968,[38] Nicèfor va enviar el seu agent, Kalokyros, per persuadir Sviatoslav d'ajudar els bizantins en una guerra contra Bulgària.[39] Sviatoslav va rebre 15.000 lliures d'or i va salpar amb un exèrcit de 60.000 homes, inclosos milers de mercenaris petxenegs.[40][41] Sviatoslav va derrotar el governant búlgar Boris II[42] i va procedir a ocupar tot el nord de Bulgària. Mentrestant, els bizantins van subornar els petxenegs per atacar i assetjar Kíev, on Olga es va quedar amb el fill de Sviatoslav Vladimir. El setge va ser alleujat per la druzhina de Pretich, i immediatament després de la retirada dels petxenegs, Olga va enviar una carta de retret a Sviatoslav. Va tornar ràpidament i va derrotar els petxenegs, que van continuar amenaçant Kíev.

 
La persecució dels guerrers de Sviatoslav per l'exèrcit romà d'Orient, una miniatura de les cròniques del segle XI de Joan Escilitzes

Sviatoslav es va negar a lliurar les seves conquestes balcàniques als romans d'Orient, i com a resultat els partits es van caure. Per disgust dels seus boiars i de la seva mare (que va morir als tres dies després de conèixer la seva decisió), Sviatoslav va decidir traslladar la seva capital a Pereyaslavets, a la desembocadura del Danubi, a causa del gran potencial d'aquell lloc com a centre comercial. En el registre de la Crònica Primària de l'any 969, Sviatoslav explica que és a Pereyaslavets, el centre de les seves terres, "totes les riqueses flueixen: or, sedes, vi i diversos fruits de Grècia, plata i cavalls d'Hongria i Bohèmia, i de Pells, cera, mel i esclaus de Rus".

 
Escilitzes de Madrid, trobada entre Joan I Tsimiscés i Sviatoslav.

L'estiu de 969, Sviatoslav va deixar Rus de nou, dividint el seu domini en tres parts, cadascuna sota el domini nominal d'un dels seus fills. Al capdavant d'un exèrcit que incloïa tropes auxiliars petxenegs i magiares, va envair de nou Bulgària, devastant Tràcia, capturant la ciutat de Plòvdiv i massacrant els seus habitants. Nicèfor va respondre reparant les defenses de Constantinoble i aixecant nous esquadrons de cavalleria blindada. Enmig dels seus preparatius, Nicéphoros va ser enderrocat i assassinat per Joan I Tsimiscés, que esdevingué així el nou emperador romà d'Orient.[43]

John Tzimiscés primer va intentar persuadir Sviatoslav perquè abandonés Bulgària, però no va tenir èxit. Desafiant l'autoritat bizantina, Sviatoslav va creuar el Danubi i va posar setge a Edirne, provocant pànic als carrers de Constantinoble l'estiu de 970.[44] Més tard aquell any, els bizantins van llançar una contraofensiva. Ocupat per reprimir una revolta provocada per Bardes Focas a l'Àsia Menor, John Tzimiskes va enviar el seu comandant en cap, Bardes Escler, que va derrotar la coalició de rus, petxenegs, magiars i búlgars a la batalla d'Arcadiopolis.[45] Mentrestant, Joan, després d'haver sufocat la revolta de Bardes Phokas, va arribar als Balcans amb un gran exèrcit i es va promocionar com l'alliberador de Bulgària de Sviatoslav, va penetrar en els passos de muntanya impracticables i poc després va capturar Marcianòpolis, on els Rus tenien un nombre. dels prínceps búlgars com a ostatges.


Precedit per:
Olga 		Gran Príncep de la Rus de Kíev
 
962-972 		Succeït per:
Iaropolk I

Referències

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sviatoslav I de Kíev
  1. ↑ «E.g. in the Primary Chronicle under year 970». Litopys.org.ua. [Consulta: 6 juliol 2013].
  2. ↑ «Svyaroslav I». A: . 
  3. ↑ «Vladimir-I». A: . 
  4. ↑ A History of Russia: Since 1855, Walter Moss, pg 29
  5. ↑ Stephenson, Paul. Byzantium's Balkan Frontier: A Political Study of the Northern Balkans, 900-1204. Cambridge University Press, 2000, p. 56. ISBN 978-0-521-77017-0. 
  6. ↑ Stephenson, Paul. Byzantium's Balkan Frontier: A Political Study of the Northern Balkans, 900–1204 (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 52. ISBN 0-521-77017-3. 
  7. ↑ McGrath, Stamatina. «The Battles of Dorostolon». A: T. Miller, J. Nesbitt. Peace and War in Byzantium (en anglès). The Catholic University of America, 1995, p. 154. 
  8. ↑ vegeu А.М. Членов. К вопросу об имени Святослава, in Личные имена в прошлом, настоящем и будущем: проблемы антропонимики (Moscou, 1970).
  9. ↑ Anna Litvina. Fyodor Uspensky. The choice of the name of the Russian princes in the X-XVI centuries. Dynastic history through the prism of anthroponymy. - Moscow, 2006.-- 904 p. - 1000 copies. - ISBN 5-85759-339-5. - P. 41.
  10. ↑ Elena Rydzevskaya. Ancient Russia and Scandinavia in the 9th-14th centuries Moscow: Nauka, 1978. Pp. 203
  11. ↑ Paul R. Magocsi (2010) A History of Ukraine: The Land and Its Peoples, University of Toronto Press, p. 68, ISBN 1442610212
  12. ↑ Si Olga va néixer efectivament el 879, com sembla implicar la Crònica primària, hauria d'haver tingut uns 65 anys en el moment del naixement de Sviatoslav. És evident que hi ha alguns problemes de cronologia
  13. ↑ Primary Chronicle entry for 968
  14. ↑ Cross and Sherbowitz-Wetzor, Primary Chronicle, p. 84.
  15. ↑ Cross and Sherbowitz-Wetzor, Primary Chronicle, p. 84.
  16. ↑ Heath, Ian. The Vikings, 1985. ISBN 0-85045-565-0. 
  17. ↑ Nicolle, David. Armies of medieval Russia, 750-1250. Oxford: Osprey Military, 1999. ISBN 1-85532-848-8. 
  18. ↑ Vernadsky 276–277. The sidelock is reminiscent of Turkic hairstyles and practices and was later mimicked by Cossacks.
  19. ↑ A partir de la seva anàlisi de De Ceremoniis, Alexander Nazarenko planteja la hipòtesi que Olga esperava orquestrar un matrimoni entre Sviatoslav i una princesa romana d'Orient. Si la seva proposta va ser rebutjada peremptòriament, no és d'estranyar que Sviatoslav mirés l'Imperi Romà d'Orient i la seva cultura cristiana amb recel . Nazarenko 302.
  20. ↑ Froianov, I. Ia.. «The Introduction of Christianity in Russia and the Pagan Traditions». A: Marjorie Mandelstam Balzer. Russian Traditional Culture: Religion, Gender, and Customary Law. M.E. Sharpe, 1992, p. 4. ISBN 978-1-56324-039-3. 
  21. ↑ Primary Chronicle _____.
  22. ↑ La paternitat materna compartida de Yaropolk i Oleg és motiu de debat pels historiadors.
  23. ↑ Tradicionalment s'identifica en la historiografia russa com la germana de Dobrynya; per altres teories sobre la seva identitat, vegeu Malusha.
  24. ↑ De fet, Franklin i Shepard van avançar la hipòtesi que Sfengus era Mstislav de Tmutarakan. Franklin and Shepard 200-201.
  25. ↑ "Rus", Encyclopaedia of Islam
  26. ↑ Christian 345. Es discuteix si Sviatoslav va envair la terra de viatixs aquell any. L'única campanya contra els viatixs esmentada explícitament a la Crònica Primària està datada el 966.
  27. ↑ «Въ лЂто 6453 [945 - 6477 [969]. Іпатіївський літопис.]». [Consulta: 14 desembre 2022].
  28. ↑ For Sviatoslav's reliance on nomad cavalry, see, e.g., Franklin and Shepard 149; Christian 298; Pletneva 18.
  29. ↑ Christian 298. La Crònica Primària és molt succinta sobre tota la campanya contra els khàzars, dient només que Sviatoslav "va prendre la seva ciutat i Belaya Vezha".
  30. ↑ La ciutat era un important centre comercial situat a prop del portatge entre el Volga i Riu Don. A principis del segle XII, però, havia estat destruït pels kipxaks.
  31. ↑ Christian 297–298; Dunlop passim.
  32. ↑ Logan (1992), p. 202
  33. ↑ Artamonov 428; Christian 298.
  34. ↑ La campanya contra els osetians queda testimoniada a la Crònica primària. La Primera Crònica de Nóvgorod especifica que Sviatoslav va reassentar els ossetens prop de Kíev, però Sàkharov troba aquesta afirmació dubtosas.
  35. ↑ El Document Mandgelis fa referència a un potentat khàzar a la Península de Taman cap al 985, molt després de la mort de Sviatoslav. Georgios Kedrenos va informar que els bizantins i els russos van col·laborar en la conquesta d'un regne khàzar a Crimea el 1016, i encara més tard, Alí ibn al-Athir va informar d'un atac infructuós d'Al-Fadhl ibn Muhammad contra els khàzars al Caucas el 1030.
  36. ↑ Christian 298.
  37. ↑ Most historians believe the Greeks were interested in the destruction of Khazaria. Another school of thought essentializes the report of Yahya of Antioch that, prior to the Danube campaign, the Byzantines and the Rus' were at war. Vegeu Sakharov, capítol I.
  38. ↑ The exact date of Sviatoslav's Bulgarian campaign, which likely did not commence until the conclusion of his Khazar campaign, is unknown.
  39. ↑ Mikhaïl Tikhomirov i Vladimir Pashuto, entre d'altres, suposen que l'Emperador estava interessat principalment a desviar l'atenció de Sviatoslav de Chersonesos Taurica, una possessió bizantina a la Crimea. De fet, Lleó el Diaca esmenta tres vegades que Sviatoslav i el seu pare Igor controlaven l'Estret de Kertx. Si és així, un conflicte d'interessos a Crimea era inevitable. La Crònica de Suzdal, tot i que és una font força tardana, també esmenta la guerra de Sviatoslav contra Chersonesos. En el Setge de Doróstolon, Sviatoslav va prometre no fer guerres ni contra Constantinoble ni contra Chersonesos. Fonts romanes d'Orient també informen que Kalokyros va intentar convèncer Sviatoslav perquè donés suport a Kalokyros en un cop d'estat contra l'emperador romà d'Orient regnant. Kendrick 157.
  40. ↑ Totes les xifres d'aquest article, inclòs el nombre de tropes de Sviatoslav, es basen en els informes de fonts romanes d'Orient, que poden diferir dels de les cròniques eslaves. Fonts gregues informen de khàzars i "turcs" a l'exèrcit de Sviatoslav, així com petxenegs. Com s'utilitza en escrits bizantins com De Administrando Imperio de Constantí Porphyrogenitus, "turcs" es refereix a magiars. L'aliança rus-magiar va donar lloc a l'expedició hongaresa contra la segona ciutat més gran de l'Imperi, Thessalonica, el 968.
  41. ↑ W. Treadgold, A History of the Byzantine State and Society, 509
  42. ↑ Boris II was captured by the Byzantines in 971 and carried off to Constantinople as a prisoner.
  43. ↑ Kendrick 158
  44. ↑ Simultàniament, Otto I, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, va atacar les possessions romanes d'Orient al sud d'Itàlia. Aquesta notable coincidència es pot interpretar com una evidència de l'aliança germano-russa anti-romana d'Orient. Veure: Manteuffel 41.
  45. ↑ Grekov 445–446. Les fonts romanes d'Orient informen que les baixes enemigues arriben a les 20.000, una xifra que els historiadors moderns consideren altament improbable.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sviatoslav_I_de_Kíev&oldid=34378565»