Sviatoslav I de Kíev

Sviatoslav I de Kíev, en antic eslau oriental, Святослав (942 - 972) va ser Gran Príncep de la Rus de Kíev, fill del príncep Ígor de Kíev i la seva esposa, Olga.

Infotaula de personaSviatoslav I de Kíev
Slav warrior from Solntsev book.jpg
modifica
Biografia
Naixementc. 942 modifica
Kíev modifica
Mort972 modifica (29/30 anys)
Dnièper modifica
Causa de mortHomicidi modifica
Príncep de Kíev
945 – 972
← Ígor de KíevYaropolk I of Kiev (en) Tradueix → modifica
Dades personals
ReligióPaganisme modifica
Activitat
OcupacióDiplomàtic i polític modifica
Altres
TítolKniaz modifica
FamíliaDinastia ruríkida modifica
CònjugePredslava (en) Tradueix modifica
ParellaMaluixa modifica
FillsYaropolk I of Kiev (en) Tradueix
Oleg of the Drevlyans (en) Tradueix
Vladímir I de Kíev modifica
ParesÍgor de Kíev modificaOlga de Kíev modifica

Seal of Sviatoslav I of Kiev (obverse).svg modifica

Find a Grave: 123379038 Modifica els identificadors a Wikidata

Sviatoslav és recordat per les seves campanyes militars, que van provocar la caiguda de dues grans potències de l'Europa de l'est, l'Imperi Búlgar i el País dels Khàzars. Amb aquestes campanyes va aconseguir sotmetre també als búlgars del Volga, als alans i a altres tribus eslaves orientals, gràcies a les seves aliances amb els magiars i els petxenegs.

Trobada entre Sviatoslav I i l'Emperador Joan, per Klavdi Lébedev, segons la descripció de Sviatoslav feta per Lleó el Degà.

El seu regnat, que durà una dècada, es va caracteritzar per una ràpida expansió de la Rus de Kíev cap a les terres del Volga, les estepes de la mar Càspia i els Balcans. El país es va convertir en una gran potència de l'est del continent, i amb aquests impulsos va decidir traslladar, el 969, la capital de Kíev a Pereyaslavets, a la riba del Danubi. A més, contrastant amb la conversió de la seva mare al cristianisme, Sviatoslav va mantenir la seva fe pagana durant tota la seva vida. Joan I Tsimiscés va sortir contra ells amb la flota, pel Danubi, i els va tallar la retirada pel nord. Parasthlava, la capital del Regne de Bulgària fou conquerida pels rus i el seu rei Bosisa fou agafat allí pels varegs de Sviatoslav I de Kíev i a les seves muralles Tsimiscés els va derrotar i aniquilar; el cap vareg va haver de fer la pau[1] i retirar-se a Rússia i Bosisa fou restablert a tron búlgar per Joan.

La seva mort sobtada, durant un combat, va evitar que les conquestes es consolidessin com a nou imperi. A més, donat que va fracassar a l'hora d'establir una successió oficial, els seus hereus van anar a la guerra per controlar la corona.


Precedit per:
Olga
Gran Príncep de la Rus de Kíev
Rus de Kíev

962-972
Succeït per:
Iaropolk I

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sviatoslav I de Kíev
  1. Stephenson, Paul. Byzantium's Balkan Frontier: A Political Study of the Northern Balkans, 900–1204 (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p.52. ISBN 0-521-77017-3.