Preslav

ciutat de Bulgària

Preslav fou una ciutat de Bulgària, capital del Primer Imperi Búlgar des de l'any 893 fins al 972. En aquesta època, esdevingué la ciutat més important dels Balcans i focus cultural de l'Europa oriental. Destruïda el 1388 pels turcs, actualment està en ruïnes. A uns 2 km al nord, hi ha la nova vila de Preslav (en búlgar, Преслав, també Veliki Preslav, Велики Преслав, Gran Preslav), amb uns 15.000 habitants, a la ribera del riu Titxa. Pertany a la província de Xumen i dista uns 20 km al sud de la capital.

Infotaula de geografia políticaPreslav
Велики-Преслав (bg) Modifica el valor a Wikidata
Weliki-Preslaw-coat-of-arms.png
Preslav fortress 11.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 43° 09′ 38″ N, 26° 48′ 43″ E / 43.160509°N,26.811977°E / 43.160509; 26.811977Coord.: 43° 09′ 38″ N, 26° 48′ 43″ E / 43.160509°N,26.811977°E / 43.160509; 26.811977
PaísBulgària
ProvínciaProvíncia de Xumen
MunicipiVeliki Preslav Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total8.215 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat107,02 hab./km²
Geografia
Superfície76,76 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud92 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal9850 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0538 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webbulgaria.domino.bg… Modifica el valor a Wikidata
Entrada a la ciutat

HistòriaModifica

Fundada pel kan Omurtag el 821, la vila va adquirir importància quan el rei Simeó I el Gran, el 893, decidí traslladar-hi la capital del Primer Imperi Búlgar des de Pliska. El tsar va considerar que la consolidació del cristianisme com a religió oficial del país exigia aires nous i Pliska estava molt arrelada en les tradicions paganes. Va convertir la ciutat en la més important de l'Europa oriental i hi va reunir una gran escola d'erudits, que van fer florir les arts i les lletres búlgares en una esplendor sense precedents. El 972, amb la invasió romana d'Orient, va perdre la capitalitat i va començar a declinar. El 1388, fou presa i destruïda pels turcs i els seus carreus van ser utilitzats per a edificar les mesquites de Xumen.

 
L'església rodona

En l'actualitat, les seves ruïnes ocupen una gran extensió on hom pot observar les muralles, edificis públics, tallers, palaus, banys, mosaics i escultures. El monument més preuat és la seva església rodona amb la cúpula d'or, construïda el 908.

L'escola de PreslavModifica

Els intel·lectuals reunits per Simeó a Preslav van produir un extens treball de traducció de textos grecs tant religiosos com profans, que es va estendre a tota Europa. Van adoptar l'alfabet glagolític i van donar una gran empenta a la llengua búlgara, tant en la traducció com en la producció literària pròpia. Foren ells qui aviat van fer evolucionar l'escriptura cap a l'alfabet ciríl·lic, més pràctic, que fou adoptat posteriorment per una gran quantitat de llengües eslaves.

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Preslav