Quersonès
Quersonès (en grec antic: Χερσόνησος, 'Khersónesos', en llatí: Chersonesus, en ucraïnès: Херсонес, Khersonès, en rus: Херсонес, Khersonés), també coneguda amb el nom de Cherson, Khersones i Korsun, va ser una antiga colònia grega fundada aproximadament fa uns 2.500 anys a la part sud-oest de Crimea, coneguda com a Quersonès Tàuric o simplement com a Tàurida. La colònia va ser establerta en el segle vi aC per colons d'Heraclea Pòntica.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic, ciutat antiga i polis  | |||
| Part de | Ancient City of Tauric Chersonese and its Chora (en)  | |||
| Característiques | ||||
| Superfície | 259 ha | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sebastòpol | |||
| Localització | Crimea  Rússia | |||
| ||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 2013 (37a Sessió) | |||
| Identificador | 1411-001 | |||
| Registre Estatal de Monuments Immobles d'Ucraïna | ||||
| Lloc del patrimoni cultural federal a Rússia | ||||
| Plànol | ||||
 Catedral de Sant Vladimir amb vistes a les extenses excavacions de Quersonès | ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Grecs a la Crimea prerromana | |||
| Lloc web | chersonesos-sev.ru | |||
Estava situada a la costa del mar Negre, als afores de Sebastòpol, a Crimea, on és referida com a Khersonès. El nom de Khersónesos en grec significa simplement 'península', i descriu encertadament el lloc on es va establir la colònia, una península que s'obre al Pont Euxí des de Sarmàcia, o el país dels escites nòmades, amb el que connecta per un istme estret que antigament s'anomenava Tafrus, o Tafrae.[1] Aquest istme en alguns llocs és molt estret, i amb prou feines fa 40 estadis, segons Estrabó.
Durant gran part del període clàssic la ciutat va ser una democràcia governada per un grup d'arconts i un consell anomenat Damiorgi. Amb el temps, el govern es va tornar oligàrquic, amb el poder concentrat en les mans dels arconts. Una forma de declaració de jurament per tots els ciutadans en el segle iii aC ha sobreviscut fins avui.
HistòriaModifica
A finals del segle ii aC, el Quersonès va passar a dependre del Regne del Bòsfor. Va ser sotmesa per Roma des de mitjans del segle i aC fins al 370, quan els huns la van ocupar.
Segons Teòfanes Isàuric i d'altres, el Quersonès va ser la residència del tudun ('governant') khàzar a la fi de l'any 600. Hi va haver una petita guarnició més per a la seva protecció que per al seu control.
Bizanci la va utilitzar com a punt d'observació per a vigilar les tribus bàrbares; el seu aïllament la va fer un lloc popular d'exili per a aquells empipats amb els romans o pels últims governs romans d'Orient. Entre els «reclusos» més famosos s'hi compten els papes Climent I i Martí I, i el deposat emperador romà d'Orient Justinià II.
L'any 838 l'emperador Teòfil va enviar el noble Petronas Camàter, que havia supervisat recentment la construcció de la fortalesa khàzar de Sarkel, per tal de prendre el control directe sobre la ciutat i els seus voltants. Va seguir en mans de l'Imperi Romà d'Orient fins al 980, quan va caure en mans de Kíev. Vladímir el Gran va consentir a evacuar la fortalesa només si Anna Porfirogènita, germana de Basili II, li era lliurada en matrimoni. La demanda va causar un escàndol a Constantinoble, perquè en ser una princesa imperial mai no podia casar-se amb un no grec. Com a condició prèvia per a l'acord matrimonial, Vladímir va ser batejat aquí al 988, la qual cosa va cimentar la conversió del Principat de Kíev. A partir de llavors Korsun va ser evacuada.
Va ser possessió romana d'Orient durant l'edat mitjana, però el govern romà d'Orient va ser lleu; segons Teòfanes Isàuric i d'altres, després de la Quarta Croada el Quersonès va passar a dependre de l'Imperi de Trebisonda i va caure sota el control genovès a principis de 1300. El 1299 la ciutat va ser saquejada pels exèrcits de Nogai Noyan. Un segle després va ser destruïda per Edigu i va quedar permanentment abandonada. A la fi del segle xix, la catedral de Sant Vladimir (completada el 1892) va ser construïda en un petit pujol; dissenyada en estil romà d'Orient, tenia la intenció de commemorar el lloc del bateig de Vladímir.[2]
Jaciment arqueològicModifica
Les antigues ruïnes de Quersonès estan ara situades en un dels suburbis de Sebastòpol. Han estat excavades des de 1827 pel govern rus. Són una popular atracció turística, protegida per l'estat com un parc arqueològic.
Els edificis barregen influències de les cultures grega, romana i romana d'Orient. El mur defensiu té centenars de metres. Entre les construccions hi ha un amfiteatre romà i un temple grec.
La major porció del lloc és la Chora, diversos quilòmetres quadrats d'antigues però no ermes terres de conreu, amb restes de premses de vi i torres defensives. Segons els arqueòlegs, les evidències suggereixen que els pobladors locals van ser pagats per fer el treball de la granja en lloc de treballar com a esclaus.[2]
Les tombes excavades suggereixen pràctiques funeràries diferents a les gregues. Cada pedra marca la tomba d'un individu, en comptes del d'una família sencera i les decoracions inclouen exclusivament objectes, com ara armes, en lloc d'estàtues funeràries. En la meitat de les tombes els arqueòlegs han trobat ossos de nens. Les restes cremades suggereixen que la ciutat va ser saquejada i destruïda.[3][2]
Estudis actualsModifica
L'Institut d'Arqueologia Clàssica de la Universitat de Texas i el Parc Arqueològic local han investigat en el jaciment des de 1992. El govern d'Ucraïna ha inclòs el lloc com a candidat a ser Patrimoni de la Humanitat. El lloc, així i tot, està en perill per l'expansió urbana i l'erosió marina.[3]
ReferènciesModifica
- ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, IV, 12
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Smith, William (ed.). «Taurica Chersonesus». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 3 desembre 2022].
- ↑ 3,0 3,1 Stillwell, Richard (et al.). «Chersoneros». The Princeton Encyclopedia of Classical Sites. [Consulta: 3 desembre 2022].
Vegeu tambéModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quersonès |