Delos

Delos (grec: Δήλος, pronunciat Dilos a la moderna i Delos a l'antiga) és una de les illes més petites de les Cíclades, a la mar Egea, a l'estret entre les illes de Rínia i Míkonos.

Delos
Δήλος (el)
Localització
37° 23′ 36″ N, 25° 16′ 16″ E
Estat	Grècia
Administració descentralitzada	Decentralized Administration of the Aegean (en)
Regió	Egeu Meridional
Unitat perifèrica	Mykonos Regional Unit (en)
Municipi	municipi de Míkonos
Població humana
Total	24 (2011)
• Densitat	6,84 hab./km²
Geografia
Part de	Cíclades
Superfície	350,64 ha
Mesura	0,25 km  () × 5 km  () default
Banyat per	mar Egea
Altitud	112 m
Punt més alt	Cynthus (en) (113 m)
Identificador descriptiu
Codi postal	846 00
Fus horari	UTC+02:00 UTC+03:00

Delos és una illa petita d'uns 8 km de costa. Segons Plini el Vell, l'única ciutat de l'illa era Delos, avui dia un conjunt de ruïnes al nord-oest del territori. Un antic rierol anomenat Inopos es dirigia del mont Cintos al port de Furni. Tenia un petit estany prop de les ruïnes, anomenat per Heròdot Limne Trochoeides i Theognis per Cal·límac. Prop del llac o del riu, la llegenda situa Leto quan va donar a llum a Apol·lo i Àrtemis. Les antigues cases privades es construïren als dos costats del Cintos i a la punta de Trokessa (avui cap Morou) al nord-oest.

Un estret separa Delos de Rínia, on hi ha les roques anomenades Rematiari, una de les quals és segurament l'illa d'Hècate, que en protegia l'antic port. El cementiri de Delos era a la part sud de la veïna Rínia, una illa més gran dividida en dues parts per un istme. En conjunt, Rínia i Delos, i els illots menors, són anomenats illes Dhiles.

Era un dels llocs més sagrats de Grècia. La mitologia diu que va emergir agafada pel trident de Posidó, i va ser una illa flotant fins que Zeus la va lligar amb cadenes al fons del mar, per convertir-la en un lloc segur per a Leto, per al naixement d'Apol·lo i Àrtemis. Com a lloc de naixement d'Apol·lo, era un dels llocs on s'adorava aquest déu, i l'illa era una possessió d'aquest déu fins que va passar a Posidó: li va cedir l'illa i Delfos a canvi de l'illa de Calaureia.

L'illa de Delos va rebre altres noms: Astèria, Ortígia, Làgia, Clamídia, Cintos, Pirpile i Pelàsgia. La tradició diu que només va patir un o dos terratrèmols, que foren un advertiment per a Grècia: el primer abans de la invasió persa (esmentat per Heròdot), i el segon abans de la Guerra del Peloponès (esmentat per Tucídides). Sembla que el segon terratrèmol era el mateix que el primer, ja que Tucídides no en coneixia cap altre.

Els jonis van poblar l'illa, i celebraven en tots els seus territoris un festival anual dedicat a Apol·lo; aquest degué ser l'origen del culte d'Apol·lo a Delos. El festival de Delos tenia gran importància i comportava música, jocs i altres celebracions.

Delos fou el centre d'una amfictionia a la qual pertanyien les illes Cíclades. Els atenencs van instituir un festival a Delos per commemorar el retorn sa i estalvi de Teseu des de Creta. Pisístrat d'Atenes i Polícrates de Samos van tenir molt d'interès en Delos: el primer va purificar l'illa i va treure totes les tombes a la vista del temple; i Polícrates va dedicar la veïna illa de Rínia a l'Apol·lo Dèlic, i la va subjectar amb una cadena a Delos. Després de la conquesta de les ciutats jòniques de l'Àsia, el festival va caure en decadència al segle v aC i es deixà de fer durant la Guerra del Peloponès. El 426 aC, sisè any de guerra, els atenencs van purificar Delos, tragueren totes les tombes de l'illa i van prohibir néixer o morir a l'illa; les dones prenyades haurien de ser traslladades a l'illa de Rínia; van restablir el festival, al qual anomenaren Dèlia.

Datis i Artafernes, generals perses, van passar de llarg de l'illa respectant el seu caràcter sagrat, i ancoraren a Rínia. Un missatger pregonà que els illencs (que havien fugit a Tenos) podien tornar-hi, i els perses van cremar a l'altar del déu 300 talents d'encens.

El 477 aC, Atenes formà la Confederació de Delos o lliga de Delos (també lliga Hel·lènica) amb el propòsit de combatre Pèrsia. L'illa va ser elegida seu del tresor confederat, si bé aviat el portaren a Atenes (454 aC).

L'any 426 aC, els atenencs van purificar l'illa (com s'ha dit abans) i el 422 aC n'havien tret tots els habitants, que van ser traslladats a Adramitium, cedit pel sàtrapa Farnaces de Dascilios. Una gran part d'ells van morir en aquesta ciutat a mans del general Arsaces, enviat pel sàtrapa Tisafernes de Sardes o Lídia el 411 aC.

Ruïnes de Delos al peu del mont Cintos

Es va mantenir en mans d'Atenes (excepte per una curta dominació espartana) fins al 314 aC, quan fou declarada lliure i independent. El 166 aC passà a mans de Roma, que la va transferir a Atenes. La ciutat grega expulsà la població cap a Acaia.

Després de la caiguda de Corint l'any 146 aC a mans de Roma, l'illa fou declarada per Roma port internacional sense taxes i esdevingué el centre del comerç de la Mediterrània oriental, lloc adient pel seu caràcter sagrat que oferia seguretat, l'excel·lència del port, la situació cèntrica, i el festival anyal que va esdevenir una mena de fira. Estrabó diu que en un sol dia s'hi van arribar a vendre deu mil esclaus. El bronze de l'illa (aes deliacum) era molt apreciat i l'utilitzaren molts vaixells fins que el bronze de Corint, inventat més tard, el va substituir.

Durant les Guerres mitridàtiques l'illa va ser devastada, i ja no es recuperà del tot. Roma confirmà a Atenes la possessió de l'illa, però va acabar deserta. Anticleides va escriure una història sobre Delos.

L'any 1873 l'excavà l'escola francesa d'arqueologia a Atenes. Altre cop entre 1904 i 1914, sota la direcció de M. Holleaux, mercès a una donació del duc de Loubat, que va portar al descobriment d'algunes parts, però d'altres continuaren amagades fins a les excavacions de 1958-1975, una feina de restauració dirigida per l'escola francesa d'arqueologia a Atenes i més tard pel 21è Eforat d'Antiguitats prehistòriques i clàssiques. El 1990 Delos fou inclosa en el catàleg de llocs culturals protegits per la UNESCO.

Les principals edificacions són:

La terrassa dels Lleons

• L'àgora dels Competialiastes, un mercat a la vora del port sagrat, construït al segle ii aC.
• El temple de Delos o gran temple, un dels tres dedicats a Apol·lo, construït a partir del 478 aC, però del qual s'aturaren les obres a mitjan segle, i no es van reiniciar fins al segle iii aC, encara que mai es van acabar.
• La font de Minos, una font pública amb edificacions construïdes a mitjan segle vi aC.
• La terrassa dels Lleons, un conjunt escultòric amb lleons de marbre dedicat a Apol·lo per l'illa de Naxos al segle vii aC. N'eren inicialment 16, però només en resten 5 de sencers i 3 més en part. A l'oest en direcció al port de la badia de Skardana, dos temples eren guardats per lleons.
• Establiment dels amics de Posidó de Beirut: fou la casa d'un club de mercaders, banquers, navegants i d'altres, d'origen fenici; construïda al segle ii aC.
• El Stoivadeion, una plataforma rectangular amb l'estàtua de Dionís flanquejada per dos actors (Paposileonoi), construïda a principis del segle iii aC.
• El teatre del segle iii aC, inicialment de marbre i després de fusta.
• El temple d'Isis, temple dòric amb un santuari dedicat a Isis, Serapis i Anubis, construït al turó de Cintos (Cynthus) al començament del segle ii aC, i restaurat pels atenencs al 135 aC.
• El temple d'Hera, temple dòric construït a finals del segle vi aC o a començaments del segle v aC sobre un temple anterior del segle vii aC.
• La casa de Dionís: és un mosaic representant el déu Dionís, que era el terra d'una casa privada del segle ii aC.

A causa de l'abandonament de l'illa en època romana, s'ha conservat una col·lecció de mosaics que constitueixen un dels conjunts més importants de la Grècia hel·lenística.

Enllaços externs

• "De Troia a Ítaca". «Himne Homèric a "Apol·lo Deli" (Apol·lo de Delos), en versió de Joan Maragall» (html). [Consulta: 7 febrer 2011].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Delos