Anna de Baviera

princesa palatina

Anna Enriqueta Julia de Baviera - Anna Henrietta Julia von Wittelsbach (alemany), Anne Henriette Julie de Wittelsbach (francès) - (París, 13 de març de 1648 - ibídem, 23 de febrer de 1723) fou una princesa palatina, el 1708 va heretar el principat d'Arches, l'actual Departament de les Ardenes, en morir el seu cosí Carles Ferran III, el darrer duc de Màntua. Igualment va heretar el comtat de Dreux, el 1718 quan va morir la seva filla Maria Anna, que al seu torn l'havia heretat del seu marit.

Infotaula de personaAnna de Baviera
Anne de Bavière par Gobert.jpg
modifica
Nom original(fr) Anne de Bavière modifica
Biografia
Naixement13 març 1648 modifica
París modifica
Mort23 febrer 1723 modifica (74 anys)
Petit Luxembourg (en) Tradueix modifica
Lloc d'enterramentParís modifica
Dades personals
ReligióCatolicisme modifica
Activitat
OcupacióAristòcrata modifica
Altres
TítolDuquessa
Duquessa
Princesa modifica
FamíliaDinastia Wittelsbach modifica
CònjugeEnric Juli de Borbó-Condé modifica
FillsMaria Teresa de Borbó
Lluís III de Borbó-Condé
Anna Maria de Borbó
Louise Bénédicte de Borbó
Maria Anna de Borbó modifica
ParesEduard de Wittelsbach modificaAnna Gonzaga modifica
GermansLluïsa Maria del Palatinat i Benedicta Enriqueta de Wittelsbach modifica
Signatura
Signature of Anne Henriette of Bavaria at her own marriage in 1663.png modifica

Coat of arms of Anne of Bavaria as Princess of Condé.svg modifica

FamíliaModifica

Filla del comte palatí Eduard de Wittelsbach (1625-1663) i d'Anna Gonzaga (1616-1684). L'11 de desembre de 1663 es va casar a la capella del Palau del Louvre a París amb Enric Juli de Borbó-Condé (1643-1709), fill de Lluís II de Borbó-Condé (1621-1686) i de Clara Clementina de Maillé-Brézé (1629-1694), marquesa de Brezé. La parella va tenir deu fills:

Fins a la mort del seu marit va haver de suportar un ambient de crueltat i de terror, ja que Enric Juli era una persona sàdica que patia de licantropia. Amb tot, ella era una dona molt pietosa i caritativa, i va donar suport al seu marit, tot i ser víctima de la seva violència.

BibliografiaModifica

  • Christian von Stramburg, Anton Joseph Weidenbach: Denkwürdiger und nützlicher Rheinischer Antiquarius, Teil 2, Band 6, R. F. Hergt, 1857S. 209 f.
  • C. Goehring: Geschichte des Polnischen Volkes von seinem Ursprunge bis zur Gegenwart, Band 1-2, J. Meissner, 1850, S. 252
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna de Baviera