Lluís, Le Grand Condé

(S'ha redirigit des de: Lluís II de Borbó-Condé)

En Lluís II de Borbó-Condé, conegut com “el Gran Condé”, (París, 1621Fontainebleau, 1686) va ser mariscal militar i el primer príncep de sang reial a França.

Infotaula de personaLluís, Le Grand Condé
Louis, Grand Condé.PNG
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Louis II de Bourbon-Condé Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 setembre 1621 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort11 desembre 1686 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Fontainebleau Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCondottiero i militar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1643 Modifica el valor a Wikidata –
Carrera militar
Branca militarExèrcit de terra Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra dels Trenta Anys i Guerra franco-espanyola Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia borbònica Modifica el valor a Wikidata
CònjugeClara Clementina de Maillé (1643–) Modifica el valor a Wikidata
FillsEnric Juli de Borbó-Condé Modifica el valor a Wikidata
ParesEnric II de Borbó-Condé Modifica el valor a Wikidata i Carlota Margarida de Montmorency Modifica el valor a Wikidata
GermansArmand de Borbó-Conti i Anne Geneviève de Bourbon-Condé Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Signature of Louis de Bourbon, Grand Condé at the marriage of his son in December 1663.png Modifica el valor a Wikidata

Arms of Henri de Conde.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 158442933 Modifica els identificadors a Wikidata
El Gran Condé pintat pel flamenc Teniers, el Jove.

Era fill del príncep Enric II de Borbó-Condé i de l'aristòcrata francesa Carlota Margarida de Montmorency. Entre els seus títols nobiliaris consten els de príncep de Condé, duc de Borbó, duc de Fronsac, duc d'Enghien, duc de Montmorency, comte de Sancere i comte de Charolais, a més de governador de Berry. Va ser un destacat general francès durant la Guerra dels Trenta Anys, que fins i tot va gosar rebel·lar-se contra el rei Lluís XIV de França en la Guerra de la Fronda, lluitant en la batalla de Faubourg Saint-Antoine[1] tot i que al final es va haver de fer enrere i li va demanar perdó, que el rei va concedir. Va viure als dominis del castell de Chantilly, on es troba el Museu Condé. Alguns el consideren "l'Alexandre el Gran francès".[2]

Bust del Gran Condé
Castell de Chantilly, on va viure el Gran Condé
Bust del Gran Condé, David d'Angers (1817).

Matrimoni i fillsModifica

L'11 de maig de 1641 es va casar amb Clara Clementina de Maillé, Mademoiselle de Brézé (1629-1694), filla d'Urbain de Maillé (1598-1650) i de Nicol de Plessis (1587-1635). i cosina del Cardenal Richelieu, que tenia 13 anys. El matrimoni va tenir quatre fills, tres dels quals moriren prematurament:

  1. Enric (1643-1709), casat amb Anna Enriqueta de Baviera (1648-1723).
  2. Lluís, (16521653).
  3. una filla, (16571660).

ReferènciesModifica

  1. Atkinson, Charles Francis. «Fronde, The». A: Encyclopædia Britannica (en anglès). 11a. Cambridge University Press, 1911, p. 247–249. 
  2. Article a la wikipèdia en italià

BibliografiaModifica

  • Voltaire, « Le siècle de Louis XIV » (francès) (1751)
  • Joseph-Louis Ripault Desormeaux, Historia de Lluís de Borbó, París 1766-1768, 4 volums in-12.
  • Katia Béguin, Els prínceps de Condé. Rebels, cortesans i mecenes a la França del Gran Segle, Ed. Champ Vallon, Seyssel, 1999, 463 p.
  • Dominique Paladilhe, Le Grand Condé : Héros des armées de Louis XIV, Pygmalion, 2008 ISBN 978-2756400082