Anna de Belocca
Anna de Belocca, de probable cognom real Bellokha (Sant Petersburg, 4 de gener de 1854 - ?), fou una contralt d'òpera d'origen rus.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 gener 1854 Sant Petersburg |
| Mort | valor desconegut |
| Sepultura | Cementiri des Batignolles |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, cantant d'òpera |
| Veu | Contralt |
| Instrument | Veu |
Va néixer Sant Petersburg, on el seu pare era conseller de l'estat rus imperial.[1] Després d'estudiar a Sant Petersburg amb Henriette Nissen-Salom i a París amb Nicolas Lablache i Maurice Strakosch, debutà teatralment a París al Théâtre Italien com a Rosina a El barber de Sevilla” de Rossini, l'octubre de 1873.[2] També hi va actuar en el paper protagonista de La Cenerentola de Rossini i com Arsaces a Semiramide del mateix compositor. Va cantar en diverses ciutats d'Europa, com ara Londres,on va fer el debut amb la companyia de Mapleson. Després es va convertir en membre de la Companyia Strakosch Opera, de Maurice Strakosch,[3] amb la qual va debutar als Estats Units el 17 d'abril 1876 com a Rosina, de El barber de Sevilla de Rossini, a l'Acadèmia de Música de Nova York. També va aparèixer en concerts a Boston, Chicago, Filadèlfia i San Francisco. Amb la companyia Mapleson, va seguir cantant papers principals a Nova York i Filadèlfia durant de la dècada de 1880.
Va cantar a Madrid l'any 1877 l'òpera El barber de Sevilla al Teatro Real, amb no molt bones crítiques,[4] i va tornar l'any 1878, en aquest cas sota la direcció de Nikolai Rubinstein, director del Conservatori de Moscou.[5]
Va tenir un fill amb Maurice Strakosch (qui va morir el 1887), nascut el 1877 a Yonkers, EUA, qui va rebre el nom de Jacques Maurice de Belocca (indicant que la seva mare era soltera) i qui més tard seria conegut com a Jacques Maurice Strakosch de Belocca.[1]
Anna de Belloca apareix per últim cop a una hemeroteca, un diari francès, el 1910. Kurt Gändzl suposa que probablement va morir cap al 1927, data a la qual el seu fill va començar a fer servir el cognom del seu pare.[1][6]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 En un llibre recent, Kurt Gänzl indica que no està demostrat que tingués un càrrec elevat a l'Imperi rus, sinó que podria haver estat només "conseller d'instrucció pública". Gänzl, Kurt. Victorian Vocalists (en anglès). Routledge, 2017. ISBN 978-1138103177.
- ↑ «Semaine Théatrale». Le Ménestrel (París), 19-10-1873, pàg. 371.
- ↑ Preston, Katherine K. Opera for the People: English-Language Opera and Women Managers in Late 19th-Century America. Oxford University Press, 2017, p. 164. ISBN 978-0190690113.
- ↑ «En invierno». Revista de España, Maig 1878, pàg. 123. «La Belocca, cantatriz rusa que debutó en el Barbero de Sevilla, hizo tal fiasco, que tuvo que rescindir su contrata»
- ↑ «Crónica musical - Un poco de todo». La Época, 25-09-1878, pàg. 1.
- ↑ «Liste Officielle des Dernières Arrivées, de la semaine écoulée». L'Éclaireur du dimanche et "La Vie pratique, Courrier des étrangers", 04-09-1927, pàg. 22.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna de Belocca |
- Hurst, P.G. The Operatic Age of Jean de Reszke: Forty Years of Opera, 1874-1914, McBride, 1959.
- Henry Charles Lahee, Famous singers of to-day and yesterday, L.C. Page, 1908.
- New York Times, "A New Prima Donna", 4 April 1876.
- New York Times, "Musical and Dramatic: The Italian Opera, 18 April 1876.
- Tompkins, Eugene, The history of the Boston Theatre, 1854-1901, Houghton Mifflin, 1908
- Portrait and brief biography Arxivat 2008-10-11 a Wayback Machine. on www.picturehistory.com