L'anortosita és una roca fanerita, intrusiva, ígnia caracteritzada per la predominança de la plagioclasa feldespat (90–100%), i un mínim de component màfic (0–10%). El Piroxè, ilmenita, magnetita, i l'oliví són els minerals màfics més comunament presents.

Infotaula de rocaAnortosita
Labradoryt 1.JPG
Anortosita de Polònia
Tipusroca plutònica
PaísFinlàndia
Modifica les dades a Wikidata

L'anortosita del planeta terra es pot dividir en dos tipus: Anortosita del Proterozoic i anortosita de l'Arqueà. L'anorosita de la Lluna ha estat objecte de molta recerca científica.[1]

Anortosita de la Lluna portada per l'Apollo 15

Anortosita del ProterozoicModifica

Formada durant el Proterozoic (2.500-542 milers d'anys enrere. Pot mostrar iridescència

Anortosita de l'ArqueàModifica

Edat de 3.800-2,400 milers de milions d'anys o bé entre 3.200 i 2,800 milers de milions d'anys. Són diferents en la textura i en els minerals de la del Proterozoic. La seva característica principal és la presència de megacristalls de plagioclasa envoltats per una massa de gra fi màfica.

Valor econòmicModifica

Presenten ilmenita (òxid de titani). Algunes anortosites del Proterozoic tenen grans quantitats de labradorita amb valor en joieria i com a material de construcció. Les anortosites de l'Arqueà són font d'alumini. Són útils per investigar els meteorits.

ReferènciesModifica

  1. Norman, Mark «The Oldest Moon Rocks». Planetary Science Research Discoveries, 21-04-2004 [Consulta: 5 gener 2016].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anortosita