Ansefleda
Anseflède fou una dama franca i l'esposa de Waratto, alcalde del palau de Nèustria sota Teodoric III.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle VII  |
| Mort | valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Família | |
| Cònjuge | Warattó |
| Fills | Gislemar, Anstruda |
Biografia modifica
El 681 el majordom del palau Ebroí fou assassinat per Ermenfred, un funcionari del fisc, que va fugir amb els seus béns i es va refugiar a la cort de l'Austràsia. Els grans del regne de Nèustria es reuniren i van escollir com a successor d'Ebroí a Warattó, un senyor de feble poder, per tal de guardar la seva independència. Era tanmateix un important propietari predial a la regió de Rouen.[1] De manera normal la llei franca preveia la venjança de l'homicidi del seu predecessor, el que significava atacar l'Austràsia, que protegia l'homicida, però Warattó va preferir fer la pau amb aquest regne governat pel majordom del palau Pipí d'Héristal. La situació era bastant delicada, ja que els dos regnes bé que governats per dos majordoms del palau sovint enemics, tenien llavors el mateix rei, Teodoric III. La pau decidida no va complaure a tots els nobles, i l'oposició es va reagrupar al voltant de Gislemar, el fill de Warrató, que va enderrocar al seu pare el 683. Gislemar va atacar l'Austràsia i va derrotar a Pipí prop de Namur el 684, però va morir poc després i Warattó va tornar al poder. Va morir dos anys més tard i Ansefleda va aconseguir fer designar al seu gendre Bercari per succeir-lo.[1][2][3][4]
Però Berchaire va intentar tornar a la política d'Ebroí, antic majordom del palau, i sotmetre els noble al poder central. El descontentament augmenta, i homes poderosos com a sant Rieul, bisbe de Reims es van exiliar i es van refugiar a Austràsia, on van incitar a Pipí d'Héristal, majordom del palau del regne a combatre i expulsar a Bercaire.[2]
La guerra fou declarada, i Bercari fou derrotat per Pipí a Tertry el juny del 687. Per tal de poder negociar la pau amb Pipí, Ansefleda va fer assassinar al seu gendre i va casar a la seva neta Adaltruda, filla de Bercari i d'Anstruda[5] amb Drogó de Xampanya, duc de Xampanya, fill de Pipí.[4][6] Drogó va morir el 708 i Adaltrudra probablement poc temps després i Ansefleda es va encarregar de l'educació del seu besnet Hug i probablement de la dels seus germans Godofreu, Arnulf i Pipí.[7][8]
Genealogia modifica
| Warattó majordom de palau de Nèustria († 686) | Ansefleda | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Pipí d'Héristal majordom de palau († 714) | Bercari majordom de palau de Nèustria († 687) | Anstruda | Gislemar majordom de palau de Nèustria († 685) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Drogó duc de Xampanya (670 † 708) | Adaltruda | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Arnulf duc (dels burgundis ?) († 723) | Hug arquebisbe de Rouen († 730) | Pipí († 723) | Godofreu (testimoniat 708-723) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Notes i referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Riché, 1996, pàg. 347
- ↑ 2,0 2,1 . Lantéri, 2000, pàgs. 237-239.
- ↑ Riché, 1983, pàgs. 35-38
- ↑ 4,0 4,1 Le Jan, 1995, pàgs. 397-398.
- ↑ Segons la Gesta Fontanellensium, Adaltruda, esposa de Drogó, era filla de Warattó i de la seva dona Ansfleda, però aquest vincle no és acceptat actualment i es considera a Adaltruda més probablement una filla d'Anfleda que una germana d'Anstruda (Fundation for Medieval Genealogy).
- ↑ Foundation for Medieval Genealogy (FMG): Merovingian Nobility: Ebroin, Waratto & Giselmar
- ↑ Settipani, 1993, pàgs. 161-163
- ↑ Le Jan, 1995, pàg. 56
Bibliografia modifica
- Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, Hachette, col. «Pluriel», 1983 (reimpr. 1997), (ISBN 2-01-278851-3)
- Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)
- Régine Le Jan, Famille et pouvoir dans le Monde Franc, Publication de la Sorbonne, 1995 (ISBN 2-85944-268-5)
- Pierre Riché & Patrick Périn, Dictionnaire des Francs - Les temps Mérovingiens, Bartillat, 1996, 370 p. (ISBN 2-84-100008-7)
- Roger-Xavier Lantéri, Les Mérovingiennes, Éditions Perrin, col. «Tempus», 2000 (ISBN 2-262-02475-8)
Fonts modifica
" Continuació de la Crònica Fredegari " (vers 760):
| « | Ebroí també oprimia als francs, amb una crueltat sense límits fins al dia que es va fer amenaçador pel franc Ermenfred, al que es va disposar a confiscar els seus béns. Aquest, després de demanar consell als seus, va reunir de nit una tropa de fidels i va atacar Ebroí per sorpresa i el va matar. Després d'haver-lo eliminat va fugir cap al país del duc Pipí d'Heristal, a Austràsia, carregat de regals..." | » |
| « | Davant la situació, el Francs van tenir consell i van posar al seu lloc com a majordom de palau Warattó, un home destacat. Per això aquest Warattó va rebre ostatges del duc Pipí i la pau fou ajustada entre les dues parts. Warattó tenia un fill anomenat Gislemar, mentider, actiu i hàbil en el consell, i que governava el palau al lloc del seu pare; per les seves mentires i enganys va aconseguir suplantar al seu pare en el seu càrrec. El bisne sant Aldoè li feia sobre aquesta acció freqüents fréquents retrets, i li demanava fer la pau i reclamar el perdó del pare; però no hi va consentir pas i va persistir amb el cor dur. | » |
| « | Es va aixecar entre Pipí i Gislemar un bom nombre de litigis i guerres civils. Gislemar va marxar a Namur contra l'exèrcit del duc Pipí, va fer un fals jurament i va matar un gran nombre de nobles d'aquest exèrcit. D'allí va tornar als seus dominis, i a causa de la seva conducta envers el pare i de les seva altre malifetes, Gislemar, afectat pel judici de Déu, com ho havia merescut, va entregar la seva anima culpable. A la seva mort el seu pare Warattó va tornar a la seva antiga dignitat. | » |
| « | En aquesta mateixa època Warattó, majordom de palau, va morir. Tenia una esposa noble i enèrgica anomenada Anseflida [Ansefleda], de la qual el gendre, anomenat Bercari, va agafar el càrrec de majordom de palau. [...]. | » |