Antero de Quental
Antero Tarquínio de Quental (Ponta Delgada, Açores 1842-1891)[1] fou un dels més grans poetes portuguesos del segle xix. Estudià a Coïmbra, on capitanejà el moviment contra el romanticisme institucionalitzat representat per Antonio Feliciano de Castilho. Fou un dels polemistes, juntament amb José Maria Eça de Queirós i Teófilo Braga, de l'anomenada Qüestió de Coïmbra, que aglutinà aquesta reacció en nom d'uns ideals influïts per Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Jules Michelet, Pierre-Joseph Proudhon i Auguste Comte.
.jpg) Antero de Quental, c. 1887.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 abril 1842 Ponta Delgada (Açores) |
| Mort | 11 setembre 1891 (49 anys) Ponta Delgada (Açores) |
| Causa de mort | suïcidi, ferida per arma de foc |
| Formació | Universitat de Coïmbra |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, escriptor, polític |
| Moviment | realisme |
Signatura  | |
| Descrit per la font | Nordisk familjebok Gran Enciclopèdia Soviètica (1969-1978) Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron |
    | |
Fou un dels organitzadors de les Conferències del Casino de Lisboa (1871), d'on nasqué el Partido Socialista Português, del qual fou cofundador. El 1865 publicà Odas modernas, que concep com a instrument d'acció revolucionària. El 1871 marca un canvi de sentit en la seva obra i en la seva personalitat, producte potser de la seva malaltia o del fracàs dels ideals del 1870. Abandona la política activa, encara que el 1880 acceptà una candidatura a diputat socialista, llegeix Friederich Schopenhauer i Hartmann i els místics hindús, i cau en una llarga crisi que el conduiria al suïcidi.
Obres
modifica- Bom senso e Bom gosto (1865) assaig
- A dignidade das letras e as Literaturas oficiais (1865) assaig
- Odas modernas (1865) poesia
- Primaveras románticas (1872)
- Sonetos (1886) poesia
Referències
modifica
- ↑ Loures, Carlos. Antero de Quental - www.vidaslusofonas.pt [Consulta: 13 maig 2012].