Antoine Casenobe (Salelles,[1] 3 de novembre del 1914 - Alger, 26 de febrer del 1943) va ser un famós pilot de combat, as francès de la Segona Guerra Mundial.

Infotaula de personaAntoine Casebone
Nom original(fr) Antoine Casenobe
Biografia
Naixement3 de novembre del 1914
Salelles
Mort26 de febrer del 1943 (28 anys)
Alger
Lloc d'enterramentSalelles 
Activitat
OcupacióMilitar
Activitat1939? - 1943
Carrera militar
LleialtatFrançaFrança
Branca militarAviació
Rang militarAdjudant-Chef (el segon grau més alt dels sots-oficials francesos)
Unitat militar33è. esquadró de Reconeixement
3a. esquadrilla del Grup de Caça 2/4
1a. esquadrilla del Grup de Caça 1/5
3a. esquadrilla del Grup de Caça 2/5
Esquadrilla Lafayette del Grup de Caça 2/5
ConflicteSegona Guerra Mundial
Victòria7
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Obtingué el títol de pilot el 1934. Tenia la graduació de Sargent-Chef quan entra a l'esquadrilla SPA 160 Diables Rouges (3a. esquadrilla del Grup de Caça 2/4) en començar la guerra. En la batalla de França pilotà el caça bombarder Curtiss H-75A-2, tingué set victòries homologades (la primera de les quals, el 8 de setembre del 1939, seria una de les dues primeres victòries aèries franceses contra els alemanys!)[2] i fou nomenat Adjudant-Chef. Anà al nord de l'Àfrica amb les forces del govern de Vichy fins que l'operació Torxa les féu passar al comandament aliat. Era a Tunísia i pilotava un caça de l'esquadrilla Lafayette quan, el 22.2.43 en l'evacuació causada per l'avanç alemany (Batalla del Pas de Kasserine) el seu Curtiss P-40F5 es quedà en pana de combustible. Intentà aterrar d'emergència en un terreny irregular; l'aparell bolcà i Casenobe es trencà l'espinada. Morí en un hospital d'Alger arran de les ferides sofertes.

Va ser distingit amb la Medalla Militar, la Creu de Guerra 1939-1945 amb palmes i 8 citacions. També fou fet cavaller de la Legió d'Honor a títol pòstum. El seu poble natal li dedicà una cèntrica avinguda.

Destinacions en què servíModifica

Període Lloc Unitat
? -1939 França 33è. Esquadró de Reconeixement
15 de maig del 1939-agost del 1940 França/Algèria/Marroc 3a. esquadrilla del Grup de Caça 2/4[3][4]
agost del 1940 - ? Algèria/Marroc 1a. esquadrilla del Grup de Caça 1/5[5]
? - novembre del 1942 Algèria/Marroc 3a. esquadrilla del Grup de Caça 2/5[5]
gener del 1943-febrer del 1943 Tunísia esquadrilla Lafayette del Grup de Caça 2/5[6]

Avions abatutsModifica

Data Lloc Tipus d'avió abatut
8.9.1939 Auerbach-Schaidt (Alemanya) Bf 109 E
21.11.1939 E. de Pirmasens (Alemanya) Me 109
15.5.1940 Bosc de Signy-l'Abbaye Hs 126
15.5.1940 regió de Flosse-Feorennes (Bèlgica) Me 109
16.5.1940 entre Fismes i Reims Do-17[7]
16.5.1940 entre Fismes i Reims Me 110
9.6.1940 Morionvilliers Me 109

BibliografiaModifica

  • Verrier, Marcel. Arènes du ciel. Éditions France-Empire, p. 186-192. 
  • Avions Hors Série 20: Les As français de 1939 - 1940, première partie

NotesModifica

  1. Algunes fonts indiquen, també correctament, que era nascut a Cabestany, perquè Salelles no se n'independitzà fins al 1923
  2. «El Grup de Combat II/4» (en anglès). [Consulta: 19 febrer del 2014].
  3. 6 victòries segures -sol o en col·laboració- i 2 de probables
  4. Pilotant el Curtiss H-75A-2 números 89, 103 i 189 Fan-Fan-La Tulipe Dibuix del 189
  5. 5,0 5,1 Pilotant Curtiss H-75A-2
  6. Pilotant el Curtiss P-40 Warhawk número 8 P'tit QUINQUIN
  7. Segons altres fonts, un Ju 86

Enllaços externsModifica