Antoni Günther de Schwarzburg-Sondershausen

Antoni Günther de Schwarzburg-Sondershausen (en alemany Anton Günther I von Schwarzburg-Sondershausen) va néixer a Ebeleben (Alemanya) el 9 de gener de 1620 i va morir a Sondershausen el 19 d'agost de 1666. Era un noble alemany, fill del comte Cristià Günther I (1578-1642) i d'Anna Sibil·la de Schawarzburg-Rudolstadt (1584-1623).

Infotaula de personaAntoni Günther de Schwarzburg-Sondershausen
Nom original(de) Anton Günther I. von Schwarzburg-Sondershausen Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 gener 1620 Modifica el valor a Wikidata
Ebeleben (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort19 agost 1666 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Sondershausen Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre de
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHouse of Schwarzburg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria Magdalena de Birkenfeld (1644–) Modifica el valor a Wikidata
FillsCristià Guillem de Schwarzburg-SondershausenAnton Günther II, Count of Schwarzburg-Sondershausen-Arnstadt (en) TradueixAnne Dorothea Gräfin von Schwarzburg-Sondershausen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesCristià Günther I de Schwarzburg-Sondershausen Modifica el valor a Wikidata  i Anna Sibil·la de Schawarzburg-Rudolstadt Modifica el valor a Wikidata
GermansChristian Günther II, Count of Schwarzburg-Sondershausen-Arnstadt (en) Tradueix i Louis Günther II, Count of Schwarzburg-Ebeleben (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Després de la mort del seu pare, el 1642 va governar conjuntament amb els seus germans, tret de Lluís Günther II. Com a comte de Schwarzburg va establir la seva residència a Sondershausen. Va preocupar-se especialment per la construcció d'esglésies i d'escoles.

Matrimoni i fillsModifica

El 29 d'octubre de 1644 es va casar a Heringen amb Maria Magdalena de Birkenfeld (1622-1689), filla del duc de Zweibruecken Jordi Guillem (1591-1669) i de Dorotea de Solms-Sonnenwalde (1586-1625). El matrimoni va tenir els següents fills:

BibliografiaModifica

  • Friedrich Apfelstedt: Das Haus Kevernburg-Schwarzburg von seinem Ursprunge bis auf unsere Zeit, Arnstadt 1890
  • Dr. Kamill von Behr: Genealogie der in Europa regierenden Fürstenhäuser, Leipzig 1870

Enllaços externsModifica