Viquipèdia

Antoni Marsal i Anglora

lliurepensador, obrerista i ateu català (s.XIX)

Antoni Marsal i Anglora (Barcelona, segle XIX - Barcelona, segle XIX) també conegut com a Sarro Magallán, fou un activista obrer, lliurepensador i ateu català, maquinista de professió, i el primer català a participar en un congrés de la Primera Internacional (AIT), el tercer, realitzat a Brussel·les al setembre 1868.[1][2]

Infotaula de personaAntoni Marsal i Anglora
Biografia
Naixementsegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsSarro Magallán Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaAnarcocol·lectivisme i internacionalisme proletari Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteu Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómaquinista, editor col·laborador Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentLliurepensament Modifica el valor a Wikidata

Poc després va ser un dels fundadors de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona (octubre de 1868) i participà i fou secretari del congrés obrer català (Barcelona, desembre de 1868), en el que va fer notar l'absència de treballadores.[1] [3] Dos anys més tard, també va ser secretari del primer congrés obrer espanyol (Barcelona, juny de 1870) en el que es va fundar la Federació Regional Espanyola de l'AIT.[1][4]

Fou membre de l'Associació Lliurepensadora de Barcelona i va participar com a redactor del seu òrgan de comunicació, el setmanari La Humanidad (1870-1872). Ambdues, l'associació i el setmanari, compartien seu amb els de la federació barcelonina de l'AIT, el seu respectiu periòdic La Federación, i l'Ateneu Català de la Classe Obrera.[5] Durant un temps es va fer càrrec de la correspondència de La Humanidad a l'adreça que després seria de la Institució d'Escoles Laiques, Acracia i El Productor.[6]

En una sèrie de col·laboracions a La Humanidad titulades Ensenyament Integral i publicades l'any 1871 [a] promocionà aquest concepte a Barcelona com a eina d'emancipació de la classe obrera. L'ensenyament integral promogut per Marsal i Anglora era similar al que defensava el seu conegut Paul Robin, sent les principals diferències un major anticlericalisme i una menor importància de la formació politècnica en el cas Marsal i Anglora i, també, una menor concreció i sistematització. L'escola de l'Ateneu Català de la Classe Obrera va fer algunes innovacions [b] en la línia d'aquestes propostes. Les propostes educatives de Marsal i Anglora inicien un procés de debat educatiu en el marc de l'obrerisme revolucionari que veurà el seu clímax amb l'escola moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia.[9]

Amb el trencament de l'Associació Internacional de Treballadors, pren part en favor dels anarcocol·lectivistes i participà en la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola de l'AIT, fundada el 1881 [1] i, així mateix, en el seu darrer congrés de 1887 a Madrid.[10]

Notes modifica

  1. ↑ Aquests articles s'havien publicat l'any 1869, de forma anònima, a La Federación.[7]
  2. ↑ L'escola de l'Ateneu va realitzar aquestes innovacions entre 1871 i 1873: ensenyament elemental per obreres, gratuïtat per les persones federades i els ensenyaments d'idiomes, fisiologia i higiene.[8]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Antoni Marsal i Anglora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Palà Moncusí, 2015, p. 328.
  3. ↑ «Segon Congrés de les Societats Obreres de Catalunya. Barcelona, 12 i 13 de desembre de 1868». Diccionari de Sindicats, Sindicalistes Banderes i de la Història del Moviment Obrer de Catalunya (dels orígens fins a l'any 1939). veuobrera.org. Arxivat de l'original el 03-06-2018. [Consulta: 2 novembre 2022].
  4. ↑ «Primer Congrés Obrer Espanyol. Fundació de la Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE de l'AIT). Barcelona, 18 - 26 de juny de 1870». Diccionari de Sindicats, Sindicalistes Banderes i de la Història del Moviment Obrer de Catalunya (dels orígens fins a l'any 1939). veuobrera.org. Arxivat de l'original el 04-03-2016. [Consulta: 2 novembre 2022].
  5. ↑ Palà Moncusí, 2015, p. 126;194;229.
  6. ↑ Palà Moncusí, 2015, p. 229-230.
  7. ↑ Palà Moncusí, 2015, p. 370.
  8. ↑ Palà Moncusí, 2015, p. 375.
  9. ↑ Palà Moncusí, 2015, p. 370-376.
  10. ↑ «Biografies. Marsal Anglora, Antoni». Diccionari de Sindicats, Sindicalistes Banderes i de la Història del Moviment Obrer de Catalunya (dels orígens fins a l'any 1939). veuobrera.org. Arxivat de l'original el 05-03-2016. [Consulta: 2 novembre 2022].

Bibliografia modifica

  • Palà Moncusí, Albert. El lliure pensament a Catalunya (1868-1923): cultures, identitats i militàncies anticlericals en transformació (pdf) (Tesi). Universitat de Barcelona, 2015. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antoni_Marsal_i_Anglora&oldid=33396178»