Antoni Puiggarí [nt 1] (Perpinyà, 17 de gener del 1815 - Perpinyà, 3 de desembre del 1890) va ser un militar i historiador rossellonès.[2]

Infotaula de personaAntoni Puiggarí

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 gener 1815 Modifica el valor a Wikidata
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 desembre 1890 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, militar Modifica el valor a Wikidata
Premis

Biografia modifica

Era nebot del filòleg i historiador Pere Puiggarí (Perpinyà, 1768-1854). Després de fer els primers estudis a Perpinyà [3][4] es graduà a l'École Polytechnique, i continuà la formació a l'Escola Militar d'Enginyeria, d'on en sortí sotstinent de l'arma corresponent. Ascendí a tinent el 1837, capità el 1841 (amb destinació a Prats de Molló i al Fort dels Banys), cap de batalló el 1857, tinent coronel director d'Enginyers a Montpeller el 1863, director de les fortificacions de Perpinyà el 1867, i coronel cap de la Direcció d'Enginyers de Perpinyà (1867-1875). Participà en la campanya d'Algèria (a Constantina i Bona [5] 1838-1839) i al Cos Expedicionari de la Mediterrània (1849) [nt 2] on el capità Puiggarí, al front d'una companyia de sapadors, participà tant [6] en la derrota del 30 d'abril davant de la porta Pertusa, com en l'assalt a la villa Doria Pamphilj el 3 de juny i, l'endemà, en les trinxeres assetjant la ciutat. En una missió de distracció, fou el primer oficial francès [7] que entrà -breument- a la Roma garibaldina, el 30 d'abril.

Elaborà i dirigí [8] la construcció d'un hospital termal militar als Banys (Vallespir) entre les dècades de 1840 i 1850, destinat als ferits a la guerra d'Algèria. També feu projectes per un fort a Bazergues (Acs, Arieja), i casernes a Mende (Losera) i a Montpeller. Finalment, fou governador de Perpinyà entre els anys 1870-1871, durant la guerra francoprussiana. Va ser distingit [1] amb els graus de cavaller (1849), oficial (1862) i comandant (1874) de la Legió d'Honor.

En el camp intel·lectual se li deu el descobriment als Banys el 1845 d'unes inscripcions antigues sobre plom, que publicà el 1847; perdudes les peces originals, els facsímils que en feu han estat estudiats diverses vegades [9] amb interpretacions [10] diverses. Tingué una gran influència sobre els historiadors rossellonesos de l'època i fou autor de diverses publicacions, per bé que part de la seva producció romangué inèdita. Havia après l'àrab en la seva estada a Algèria i l'italià a la campanya de Roma, a més del seu català nadiu i del castellà, i estudià [2] la gramàtica catalana, els goigs i disciplines auxiliars de la història com l'epigrafia i la numismàtica. Va ser soci de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées Orientales, que dues vegades [7] li oferí endebades la vicepresidència; vicepresident (1866-1867) i soci honorari (des del 1867) de la "Société Archéologique de Montpellier"; soci honorari de la "Commission archéologique de Narbonne", i soci corresponent [11] de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1887).

Obres modifica

Notes modifica

  1. Antoni, Joan Baptista, Francesc-Xavier de noms de fonts, fill d'Antoine Puiggari i de Catherine Canta[1]
  2. L'"Expedició a Roma" tingué lloc en el marc de les guerres per la Independència d'Itàlia, en què el Papa Pius IX demanà ajuda internacional per combatre la nou-nada República romana auspiciada per Garibaldi. Napoleó III hi envià el 7 d'abril del 1849 7.000 soldats francesos per restablir el poder papal sobre la Ciutat Eterna. Superant una desfeta inicial el 30 d'abril, l'arribada de reforços augmentà la força de l'exèrcit francès fins als trenta mil homes i, després de nous enfrontaments, el 4 de juliol s'anorreà l'experiència republicana.
  3. La poesia Penediment s'usà com a text de treball en el curs de català que publicava la rossellonesa Revue catalane [14]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Expedient d'Antoni Puiggarí de la Legió d'Honor» (en francès). [Consulta: 1r desembre 2014].
  2. 2,0 2,1 «Antoni Puiggarí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Collell, Jaume «Lo patriarca del Rosselló». La Veu de Catalunya. Setmanari popular, núm. 19, 17-05-1891, pàg. 218-219.
  4. «Histoire de l'Amicale, al web de l'"Amicale des Anciens d'Arago"» (en francès). [Consulta: 1r desembre 2014].
  5. «Le génie dans les campagnes du Second Empire: quelques carrières d'officiers, al web "military-photos-com"» (en francès). [Consulta: 1r desembre 2014].
  6. Bittard des Portes, René. 1849 L'expédition française de Rome. Deuxième édition. Paria: Librairie Émile-Paul, éditeur, 1905, p. 75, 122, 217, 257. 
  7. 7,0 7,1 Brutails, Jean Auguste; Collell, Jacques; Bosch de la Trinxeria, C. Notice sur M. Antoine Puiggari, colonel du Génie en retraite, Commandeur de la Légion d'honneur. Perpinyà: imp. Charles Latrobe, 1891. 
  8. 8,0 8,1 Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 494-496.  (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
  9. Rimbault, Olivier. Les lamelles de plomb gravées d'Amélie-les-Bains - Palalda (66110), inscrites *L-97 (R.I.G.): un cas d'école pour l'étude des langues rares de l'Antiquité.  A: Courrént, Mireille; Jay-Robert, Ghislaine; Eloi, Thierry (editors). Transports : mélanges offerts à Joël Thomas. Perpinyà: Presses Universitaires de Perpignan, 2012 (collection Études). ISBN 9782354121693. 
  10. Colomines, Joan «Les Plombs Sorothaptiques d'Arles». Zeitschrift für romanische Philologie, Band 91, Heft 1/2, Jan 1975, pàg. 1–53. DOI: 10.1515/zrph.1975.91.1-2.1. ISSN: 0049-8661.
  11. «Socis corresponents a l'estranger, al web de RABL». [Consulta: 1r desembre 2014].
  12. «Antoni Puiggarí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. 13,0 13,1 Vidal, Pierre; Calmette, Joseph. Bibliographie Roussillonnaise. Perpinyà: imp. Charles Latrobe, 1906, p. 425. 
  14. «La langue catalane et son utilité pédagogique». Revue catalane: organe de la Société d'études catalanes, num. 51, 15-03-1911, pàg. 89.

Enllaços externs modifica