Antoni Ulric de Saxònia-Meiningen

aristòcrata alemany

Antoni Ulric de Saxònia-Meiningen (en alemany Anton Ulrich von Sachsen-Meiningen) va néixer a Meiningen (Alemanya) el 22 d'octubre de 1687 i va morir a Frankfurt el 27 de gener de 1763. Era fill del duc Bernat I (1649-1706) i de la seva segona dona Elisabet Elionor de Brünsvic-Wolfenbüttel (1658-1729).

Plantilla:Infotaula personaAntoni Ulric de Saxònia-Meiningen
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Anton Ulrich von Sachsen-Meiningen Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 octubre 1687 Modifica el valor a Wikidata
Meiningen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 gener 1763 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Frankfurt del Main (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
ReligióLuteranisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Frankfurt del Main (1744–1763)
Amsterdam (1711–1724) Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDucat de Saxònia-Meiningen Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCarlota Amàlia de Hessen-Philippsthal (1750–)
Philippine Elisabeth Cäsar (1727–) Modifica el valor a Wikidata
FillsPhilippine Antoinette von Sachsen-Meiningen
 () Philippine Elisabeth Cäsar
Philippine Elisabeth von Sachsen-Meiningen
 () Philippine Elisabeth Cäsar
Philippine Luise von Sachsen-Meiningen
 () Philippine Elisabeth Cäsar
Philippine Wilhelmine von Sachsen-Meiningen
 () Philippine Elisabeth Cäsar
Bernhard Ernst von Sachsen-Meiningen
 () Philippine Elisabeth Cäsar
Anton August von Sachsen-Meiningen
 () Philippine Elisabeth Cäsar
Sophie Wilhelmine von Sachsen-Meiningen
 () Philippine Elisabeth Cäsar
Karl Ludwig von Sachsen-Meiningen
 () Philippine Elisabeth Cäsar
Christine Friederike von Sachsen-Meiningen
 () Philippine Elisabeth Cäsar
Friedrich Ferdinand von Sachsen-Meiningen
 () Philippine Elisabeth Cäsar
Carlota de Saxònia-Meiningen
 () Carlota Amàlia de Hessen-Philippsthal
Louise de Saxe-Meiningen
 () Carlota Amàlia de Hessen-Philippsthal
Elisabeth Sophie von Sachsen-Meiningen
 () Carlota Amàlia de Hessen-Philippsthal
Charles de Saxe-Meiningen
 () Carlota Amàlia de Hessen-Philippsthal
Friedrich Franz Ernst Ludwig von Sachsen-Meiningen
 () Carlota Amàlia de Hessen-Philippsthal
Friedrich Wilhelm von Sachsen-Meiningen
 () Carlota Amàlia de Hessen-Philippsthal
Georges Ier de Saxe-Meiningen
 () Carlota Amàlia de Hessen-Philippsthal
Amalia van Saksen-Meinigen
 () Carlota Amàlia de Hessen-Philippsthal Modifica el valor a Wikidata
ParesBernat I de Saxònia-Meiningen Modifica el valor a Wikidata  i Elisabet Elionor de Brünsvic-Wolfenbüttel Modifica el valor a Wikidata
GermansÉlisabeth de Saxe-Meiningen
Frédéric-Guillaume de Saxe-Meiningen
Ernest Lluís I de Saxònia-Meiningen
Wilhelmine Luise von Sachsen-Meiningen Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

A la mort del seu pare, el 1706, Antoni Ulric va heretar conjuntament amb els seus germanastres Ernest Lluís i Frederic Guillem el ducat de Saxònia-Meiningen. Però poc després renuncià als seus drets i va marxar als Països Baixos. A la mort d'Ernest Lluís va recuperar part dels seus drets sobre el ducat; però no va ser fins al 10 de març de 1746 que Antoni Ulric no va succeir definitivament el seu germà Frederic Guillem al capdavant del ducat, establint definitivament la seva residència a Frankfurt.

Matrimoni i fills

modifica

El gener de 1711 es va casar en secret, a Holanda, amb Felipa Elisabet Caesar (1683-1744), filla de David Caesar, i que més tard obtindria el títol de princesa de Fürstin. Els fills d'aquest primer matrimoni no van ser reconeguts a efectes dinàstics segons una Declaració promulgada el 1744. El matrimoni va tenir deu fills que porten el sobrenom de Fürstin:

Enviudat, Antoni Ulric es casà de nou el 26 de setembre de 1750 a Homburg amb Carlota Amàlia de Hessen-Philippsthal (1730-1801), filla Carles I de Hessen-Philippsthal i de Caterina Cristina de Saxònia-Eisenach (1699-1743). Aquest segon matrimoni va tenir sis fills:

Bibliografia

modifica
  • Hannelore Schneider: Das Herzogtum Sachsen-Meiningen unter seinen ersten Herzögen. In: 300 Jahre Schloss Elisabethenburg. Südthüringer Forschungen, Heft 27, Meiningen 1994.
  • L. Hertel: Meiningische Geschichte von 1680 bis zur Gegenwart. Schriften des Vereins für Sachsen-Meiningische Geschichte und Landeskunde, 47. Heft, Hildburghausen 1904.
  • * Friedrich Bulau: Geheime Geschichten und räthselhafte Menschen, Band 3, Leipzig, 1851, S. 208 ff. (Digitalitzat)

Enllaços externs

modifica