Antoni Vives i Tomàs

Antoni Vives i Tomàs
	(2013)
Biografia
Naixement	18 juliol 1965 (59 anys); Barcelona
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
	2011 – 2015 ; ← Ramon García-Bragado i Acín – Janet Sanz Cid →
Activitat
Ocupació	economista, polític, escriptor
Partit	Convergència Democràtica de Catalunya
Gènere	Novel·la i assaig
Participà en
25 octubre 2022	6a edició de la Future Investment Initiative a Riad
Premis
	(2014) Premi Llibreter de narrativa; (2010) Premi Joan Crexells de narrativa; Premi Joan Fuster d'assaig ;
Lloc web	antonivives.com

Antoni Vives i Tomàs (Barcelona, 18 de juliol de 1965) és un economista, polític i escriptor català. Llicenciat en Ciències Empresarials especialitzat en màrqueting i comerç internacional. Ha estat president de l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana, de la Fundació Aureli Maria Escarré pels drets col·lectius dels pobles i vicepresident de l'Associació Anti-sida de Catalunya. Endemés, ha estat un dels fundadors d'Opinió Catalana i és soci d'Acció Cultural del País Valencià i també director de la Fundació Trias Fargas i de l'associació Tribuna Galeuscat (formada per PNV, BNG, CDC i UDC). Col·labora habitualment amb el diari Ara.

Biografia

Políticament, milità al MDT,^[1] després va ser secretari general d'Acció Catalana amb Max Cahner i després ingressà a ERC, però des de 1999 milita a CDC, des d'on ha ocupat la Secretaria de Planificació Econòmica (2000) i la Secretaria del Govern de la Generalitat de Catalunya (2001-2003). L'any 2004 va ser escollit vicesecretari general de militància, participació i formació de Convergència Democràtica de Catalunya, fins al 2008, quan passa a ocupar l'Àrea Galeuscat en el si de l'Executiu Nacional de CDC.

Des de les eleccions municipals del 2007, fins al setembre de 2015 va ser regidor a l'Ajuntament de Barcelona, en la llista encapçalada per Xavier Trias, i fou tinent d'alcalde d'Urbanisme de l'Ajuntament entre 2011 i 2015, essent Xavier Trias alcalde.^[2]

Durant la seva etapa al capdavant de del departament d'Hàbitat Urbà, va presidir l'agencia metropolitana Barcelona Regional.

Imputacions per corrupció

Vives està investigat en el cas del 3% pel presumpte pagament de comissions a Convergència a canvi d'adjudicacions.^[3]

L'any 2017, la fiscalia de Barcelona va presentar una querella per la contractació suposadament simulada per part de Barcelona Regional (BR) durant tres anys d'Antoni Miquel Cerveró, conegut com a 'Leslie', el cantant de Los Sírex, que va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona per CiU i de Jesús Arévalo Bravo, alcalde de Cervelló per CiU entre 2011 i 201 i posteriorment regidor. Segons el fiscal, Cerveró i Arévalo estaven "directament" vinculats a Antoni Vives.

El cas va començar amb una auditoria interna que l'equip de l'alcaldessa Ada Colau va encarregar sobre Barcelona Regional. La informació es va posar en mans de la Fiscalia Anticorrupció.^[2] El 7 de setembre de 2015 Vives va comunicar a l'alcaldessa Ada Colau la seva renuncia a l'acta de regidor.^[4]

El febrer de 2020 es va saber que la fiscalia en demanava 5 anys de presó, per la presumpta contractació irregular del batlle de l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, Jesús Arévalo, a l'entitat Barcelona Regional, mitjançant la ficció d'un lloc de feina que no tenia cap funció, a despit de la qual cosa se li van pagar sous per valor de 155.000 euros.^[2]

Obres

No ficció

2002 — Catalunya entre la perplexitat i el somni
2003 — El nacionalisme que ve (Premi Joan Fuster d'assaig 2003), reflexió sobre el programa d'acció que ha de seguir el catalanisme contemporani per aconseguir els objectius de llibertat i articulació dels Països Catalans.
2006 — Barcelonies: lletra de batalla per Barcelona
2007 — Per què faig de polític? Carta oberta als meus fills
2017 — Smart : las ideas que convirtieron a Barcelona en una ciudad líder en el mundo

Ficció

2011 — El somni de Farringdon Road (Premi Crexells de l'Ateneu Barcelonès 2011)^[5]
2012 — Les banderes de l'1 d'abril
2014 — I demà, el paradís (RBA),^[6] premi Llibreter de narrativa 2014.^[7]
2016 — Passió, mort i resurrecció de Manel García
2022 — Lliçó d’arquitectura

Referències

↑ Andreu, Marc «Antoni Vives: “Barcelona ha de recuperar tota la memòria, sense cap por”». El País, 15-03-2012.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Tarín, Santiago «El fiscal pide cinco años de prisión para Antoni Vives por amañar un contrato». msn.com, 13-02-2020 [Consulta: 13 febrer 2020].
↑ García, Jesús «El fiscal pide cinco años para el concejal de Urbanismo de Trias por un contrato ilegal». El País, 13-02-2020 [Consulta: 13 febrer 2020].
↑ «Antoni Vives (CiU) deja el Ayuntamiento de Barcelona» (en castellà). [Consulta: 7 setembre 2015].
↑ Notícia del premi a Vilaweb
↑ Marimon, Sílvia «El paradís inassolible d'Antoni Vives». Diari Ara, 18-02-2014 [Consulta: 18 febrer 2014].
↑ Alòs, Ernest «Wajdi Mouawad i Antoni Vives, premis Llibreter». El Periodico, 18-06-2014 [Consulta: 19 juny 2014].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni Vives i Tomàs

Antoni Vives i Tomàs - Lloc web oficial
Vídeos a Blip.tv d'Antoni Vives Arxivat 2014-11-29 a Wayback Machine.

Premis i fites
Precedit per: Josep Vicent Boira i Maiques Euram 2010: Una geografia necessària	Premi Joan Fuster d'assaig 2003 amb Joan Garcia del Muro	Succeït per: Santi Vila i Vicente Elogi de la memòria

[1] Andreu, Marc «Antoni Vives: “Barcelona ha de recuperar tota la memòria, sense cap por”». El País, 15-03-2012.

[Ananar-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Tarín, Santiago «El fiscal pide cinco años de prisión para Antoni Vives por amañar un contrato». msn.com, 13-02-2020 [Consulta: 13 febrer 2020].

[3] García, Jesús «El fiscal pide cinco años para el concejal de Urbanismo de Trias por un contrato ilegal». El País, 13-02-2020 [Consulta: 13 febrer 2020].

[4] «Antoni Vives (CiU) deja el Ayuntamiento de Barcelona» (en castellà). [Consulta: 7 setembre 2015].

[5] Notícia del premi a Vilaweb

[marimon-6] Marimon, Sílvia «El paradís inassolible d'Antoni Vives». Diari Ara, 18-02-2014 [Consulta: 18 febrer 2014].

[7] Alòs, Ernest «Wajdi Mouawad i Antoni Vives, premis Llibreter». El Periodico, 18-06-2014 [Consulta: 19 juny 2014].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]