Obre el menú principal

Antoni d'Alòs i de Rius

Antoni d'Alòs i de Rius (Moià, 1693Barcelona, 1780), primer marquès d'Alòs, fou un militar filipista, fill de Josep d'Alòs i de Ferrer, germà de Josep Francesc d'Alòs i de Rius[1][2] i de Manuel d'Alòs i de Rius canceller de la Universitat de Cervera[3] i també oncle de Josep Gregori de Montero i d'Alòs.

Infotaula de personaAntoni d'Alòs i de Rius
Antonio de Alós y de Rius.jpg
Biografia
Naixement (es) Antonio de Alós y de Rius
16 març 1693
Mort 4 agost 1780 (87 anys)
Royal Greater Coat of Arms of Spain (1761-1868 and 1874-1931) Version with Golden Fleece and Order of Charles III Collars.svg  Capità general de Mallorca
1765 – 1780
Activitat
Ocupació Militar
Carrera militar
Rang militar general
Altres
Títol Duc
Modifica les dades a Wikidata
Escut d'armes del primer Marquès d'Alòs

BiografiaModifica

Nascut dins d'una família noble, la seva carrera militar s'estén al llarg dels regnats de Felip V, Ferran VI i Carles III.[4] Començà la seva carrera el 1709 en ingressar al cos d'elit dels granaders reials de Vallejo –a partir del 1718 conegut com de Numància– de la mà de Bernardí Marimon, capità-tinent del mateix cos.[5][6]

Participa en la Guerra de Successió del costat borbònic. El 9 de maig del 1714 és nomenat portaestendard dels Granaders Reials, i el 30 de juny del mateix any és fet Capità dels Dragons de Lusitània. En 1732 és promogut a Tinent coronel i Alferes de la Reial Companyia de Granaders.

El 1710 va entrar a l'exèrcit borbònic i lluità a la Guerra de Successió per a Felip V. El 1714 era al Setge de Barcelona amb el grau de tinent de cavalleria, fent d'ajudant del duc de Berwick.[1] Un cop consolidada la monarquia, va anar a lluitar a Sicília (1718-1719) i la península italiana (entre 1733 i 1735 i entre 1741 i 1745). A partir de llavors li vingueren els reconeixements; fou ennoblit com a marquès d'Alòs i nomenat per a diversos càrrecs territorials: el 1762 era governador militar de Girona, el 1764 era el capità general de Mallorca.[1] El 1767 va escriure una Instrucción Militar.[1]

Antoni d'Alòs es casà el 3 de desembre del 1725 a la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona amb Teresa Bru, Sampsó Mora i Alemany-Descatllar. Teresa Bru era filla de Josep de Bru i de Mora, i de Marianna de Sampsó i d'Alemany-Descatllar. Tingueren vuit fills vivents, Josep, Ramon, Antoni, Joaquim, Maria Gràcia, Sor Marianna, Maria Francesca i Josepa.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62 [Barcelona], 1998, pàg. 33 [Consulta: 1r desembre 2012].
  2. de Alos y de Dou, José María (en castellà) Genealogía de la família de Alós [Barcelona], 1911 [Consulta: 1r desembre 2012].
  3. Llobet i Portella, Josep M. «Un inventari de la biblioteca de Manuel d’Alòs i de Rius, canceller de la Universitat de Cervera (1752)». Miscel·lània Cerverina, Núm. 20, 2010, pàg. 227-241. ISSN: 0213-2451.
  4. "Reales Despachos, cartas, y otras Piezas Consernientes â Meritos, y Seruicios del Ex.mo Sr. Dn. Antonio de Alós y de Rius; Ferrer, y Falguera Marques de Alós...", legajo sin numerar con 194 folios de diferente tamaño, fechados de 1711 a 1757, archivo personal de Montserrat d'Alòs-Moner Vila, Barcelona.
  5. Francisco Andújar Castillo, "Nobleza catalana al servicio de Felipe V: la Compañía de Granaderos Reales", Pedralbes: Revista d'historia moderna, n.º 27, 2007, págs. 293-313
  6. Maria Ángeles Pérez Samper, “La familia Alós. Una dinastía catalana al servicio del Estado”, Cuadernos de Investigación Histórica, n.º 6, 1982, págs. 195-240.