Obre el menú principal

Antoni d'Alòs i de Rius (Moià 1693 - Barcelona 1780), primer marquès d'Alòs, fou un militar filipista, fill de Josep d'Alòs i de Ferrer, germà de Josep Francesc d'Alòs i de Rius[1][2] i de Manuel d'Alòs i de Rius canceller de la Universitat de Cervera[3] i també oncle de Josep Gregori de Montero i d'Alòs.

Infotaula de personaAntoni d'Alòs i de Rius
Antonio de Alós y de Rius.jpg
Biografia
Naixement (es) Antonio de Alós y de Rius
16 març 1693
Mort 4 agost 1780 (87 anys)
Royal Greater Coat of Arms of Spain (1761-1868 and 1874-1931) Version with Golden Fleece and Order of Charles III Collars.svg  Capità general de Mallorca
1765 – 1780
Activitat
Ocupació Militar
Rang militar general
Altres
Títol Duc
Modifica les dades a Wikidata
Escut d'armes del primer Marquès d'Alòs

BiografiaModifica

Nascut dins d'una família noble, la seva carrera militar s'estén al llarg dels regnats de Felip V, Ferran VI i Carles III.[4] Començà la seva carrera el 1709 en ingressar al cos d'elit dels granaders reials de Vallejo - a partir del 1718 conegut com de Numància - de la mà de Bernardí Marimon, capità-tinent del mateix cos.[5][6]

Participa en la Guerra de Successió del costat borbònic. El 9 de maig del 1714 és nomenat portaestendard dels Granaders Reials, i el 30 de juny del mateix any és fet Capità dels Dragons de Lusitània. En 1732 és promogut a Tinent coronel i Alferes de la Reial Companyia de Granaders.

El 1710 va entrar a l'exèrcit borbònic i lluità a la Guerra de Successió per a Felip V. El 1714 era al Setge de Barcelona amb el grau de tinent de cavalleria, fent d'ajudant del duc de Berwick.[1] Un cop consolidada la monarquia, va anar a lluitar a Sicília (1718-1719) i la península italiana (entre 1733 i 1735 i entre 1741 i 1745). A partir de llavors li vingueren els reconeixements; fou ennoblit com a marquès d'Alòs i nomenat per a diversos càrrecs territorials: el 1762 era governador militar de Girona, el 1764 era el capità general de Mallorca.[1] El 1767 va escriure una Instrucción Militar.[1]

Antoni d'Alòs es casà el 3 de desembre del 1725 a la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona amb Teresa Bru, Sampsó Mora i Alemany-Descatllar. Teresa Bru era filla de Josep de Bru i de Mora, i de Marianna de Sampsó i d'Alemany-Descatllar. Tingueren vuit fills vivents, Josep, Ramon, Antoni, Joaquim, Maria Gràcia, Sor Marianna, Maria Francesca i Josepa.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62 [Barcelona], 1998, pàg. 33 [Consulta: 1r desembre 2012].
  2. de Alos y de Dou, José María (en castellà) Genealogía de la família de Alós [Barcelona], 1911 [Consulta: 1r desembre 2012].
  3. Llobet i Portella, Josep M. «Un inventari de la biblioteca de Manuel d’Alòs i de Rius, canceller de la Universitat de Cervera (1752)». Miscel·lània Cerverina, Núm. 20, 2010, pàg. 227-241. ISSN: 0213-2451.
  4. "Reales Despachos, cartas, y otras Piezas Consernientes â Meritos, y Seruicios del Ex.mo Sr. Dn. Antonio de Alós y de Rius; Ferrer, y Falguera Marques de Alós...", legajo sin numerar con 194 folios de diferente tamaño, fechados de 1711 a 1757, archivo personal de Montserrat d'Alòs-Moner Vila, Barcelona.
  5. Francisco Andújar Castillo, "Nobleza catalana al servicio de Felipe V: la Compañía de Granaderos Reales", Pedralbes: Revista d'historia moderna, n.º 27, 2007, págs. 293-313
  6. Maria Ángeles Pérez Samper, “La familia Alós. Una dinastía catalana al servicio del Estado”, Cuadernos de Investigación Histórica, n.º 6, 1982, págs. 195-240.