Antonio Alonso Baños
Antonio Alonso Baños (París, 30 de novembre de 1987)[1] fou un advocat i polític espanyol. Durant els anys 1950 es donà a conèixer com advocat oposat al franquisme, raó per la qual el 1960 hagué d'exiliar-se a París, on treballà com a professor de castellà a La Sorbonne. Alhora, contactà amb el govern de la República espanyola en l'exili i fou nomenat ministre de justícia en el gabinet republicà a l'exili de Emilio Herrera Linares (1960-1962) i en el darrer govern de Fernando Valera Aparicio (1971-1977).[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 octubre 1928  |
| Mort | 30 novembre 1987 (59 anys) París |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat |
Se'l considera un dels principals organitzador el juny de 1962 del IV Congrés del Moviment Europeu a Múnic (conegut despectivament per la propaganda franquista com a Contuberni de Múnic). Col·laborà també amb premsa republicana exiliada a París i Mèxic, així com als diaris Le Monde i El País.
Referències
modificaEnllaços externs
modifica- Las primeras víctimas del alzamiento de 1936 fueron los jefes del Ejército, article d'Antonio Alonso Baños publicat a Le Monde el 20 de juliol de 1971.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Juli Just Jimeno |
Ministre de Justícia en l'exili 1960-1962 |
Succeït per: José Maldonado González |
| Precedit per: José Maldonado González |
Ministre de Justícia en l'exili 1971-1977 |
Succeït per: últim |