Obre el menú principal

Antonio Carro Martínez

polític espanyol

BiografiaModifica

Carro és doctor en Dret i llicenciat en Ciències Polítiques i Econòmiques.[4] Va ser professor de Dret Polític en la Universitat de Madrid i lletrat del Consell d'Estat.[5] Va pertànyer al Cos Tècnic d'Administració Civil i al Cos de Secretaris d'Administració Local de primera categoria.[2] Fou procurador en Corts[4] en dues legislatures de les Corts Espanyoles en representació de l'Institut d'Estudis Polítics i en altres dos com a representant familiar electe per la província de Lugo. Va ser secretari general tècnic del Ministeri de la Governació.[4] També va ser director de l'Institut d'Estudis d'Administració Local.[4]

En 1973 fou nomenat director general d'Administració Local,[4] i es va convertir un any més tard en ministre de la Presidència del 14è govern (del 3 de gener de 1974 a l'11 de març de 1975), i es mantingué en el càrrec en el 15è govern (de l'11 de març de 1975 al 12 de desembre 1975)[1] ambdós amb Carlos Arias Navarro com a president,[2] així que, fet i fet, Antonio Carro s'ha convertit en l'últim ministre de la Presidència del franquisme. També va ser diputat en la Legislatura Constituent d'Espanya i en quatre legislatures més pel Partit Popular electe en la província de Lugo.

En la seva etapa com a ministre de la Presidència, va jugar un paper important en el desenvolupament dels Acords de Madrid, que van significar l'abandó del Sàhara Espanyol a les mans del Marroc i Mauritània.[6]

Com a reconeixements ostenta ser Fill Predilecte de la província de Lugo, Fill Adoptiu de Santiago de Compostel·la, així com la grans creus del Mèrit Civil,[2] de Sanitat, de Cisneros, del Jou i les Fletxes, i de Carles III.[5]

A l'abril de 2014, juntament amb altres ministres franquistes: Licinio de la Fuente, Antonio Barrera, José María Sánchez-Ventura i Alfonso Osorio García va ser imputat per la Justícia argentina, a petició de les víctimes del franquisme. Se'ls demana pena de reclusió perpètua.

Obres publicadesModifica

LlibresModifica

  • Derecho Político (1965).
  • Reflexiones sobre aspectos actuales de la Función Pública Española (1974).
  • El Estado y las Fuerzas Armadas (1975).

ArticlesModifica

ReferènciesModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica