Antonio Carro Martínez
Antonio Carro Martínez (Lugo, Galícia, 3 de maig de 1923)[2] és un jurista i polític espanyol. Sobre ell hi ha una ordre de captura internacional per la firma de les sentències de mort per garrot vil de Salvador Puig Antich (2 de març de 1974) i per afusellament de Xosé Humberto Baena Alonso, José Luis Sánchez Bravo, Ramón García Sanz, Jon Paredes Manot i Angel Otaegi Etxeberria (27 de setembre de 1975).[3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
3 de maig de 1923 Lugo (Galícia) |
 Ministre de la Presidència[1] | |
| 3 de gener de 1974 – 12 de desembre de 1975 | |
.svg){kind=small} Vicepresident 2n del Congrés dels Diputats | |
| 31 d'agost de 1982 – 2 de setembre de 1989 | |
| Activitat | |
| Ocupació | Polític i jurista |
| Partit |
FET de las JONS  , Partido Popular |
 | |
BiografiaModifica
Carro és doctor en Dret i llicenciat en Ciències Polítiques i Econòmiques.[4] Va ser professor de Dret Polític en la Universitat de Madrid i lletrat del Consell d'Estat.[5] Va pertànyer al Cos Tècnic d'Administració Civil i al Cos de Secretaris d'Administració Local de primera categoria.[2] Fou procurador en Corts[4] en dues legislatures de les Corts Espanyoles en representació de l'Institut d'Estudis Polítics i en altres dos com a representant familiar electe per la província de Lugo. Va ser secretari general tècnic del Ministeri de la Governació.[4] També va ser director de l'Institut d'Estudis d'Administració Local.[4]
En 1973 fou nomenat director general d'Administració Local,[4] i es va convertir un any més tard en ministre de la Presidència del 14è govern (del 3 de gener de 1974 a l'11 de març de 1975), i es mantingué en el càrrec en el 15è govern (de l'11 de març de 1975 al 12 de desembre 1975)[1] ambdós amb Carlos Arias Navarro com a president,[2] així que, fet i fet, Antonio Carro s'ha convertit en l'últim ministre de la Presidència del franquisme. També va ser diputat en la Legislatura Constituent d'Espanya i en quatre legislatures més pel Partit Popular electe en la província de Lugo.
En la seva etapa com a ministre de la Presidència, va jugar un paper important en el desenvolupament dels Acords de Madrid, que van significar l'abandó del Sàhara Espanyol a les mans del Marroc i Mauritània.[6]
Com a reconeixements ostenta ser Fill Predilecte de la província de Lugo, Fill Adoptiu de Santiago de Compostel·la, així com la grans creus del Mèrit Civil,[2] de Sanitat, de Cisneros, del Jou i les Fletxes, i de Carles III.[5]
A l'abril de 2014, juntament amb altres ministres franquistes: Licinio de la Fuente, Antonio Barrera, José María Sánchez-Ventura i Alfonso Osorio García va ser imputat per la Justícia argentina, a petició de les víctimes del franquisme. Se'ls demana pena de reclusió perpètua.
Obres publicadesModifica
LlibresModifica
- Derecho Político (1965).
- Reflexiones sobre aspectos actuales de la Función Pública Española (1974).
- El Estado y las Fuerzas Armadas (1975).
ArticlesModifica
- «Dos notas a la Constitución de 1869» (Revista de Estudios Políticos. Número 58. Julio - Agosto. 1951)
- La médula del sistema de poder en el Estado contemporáneo: La burocracia (Revista de Estudios Políticos. Número 77. Septiembre - Octubre. 1954)
- Organización administrativa de la Presidencia de Estados Unidos (Revista de Administración Pública. Número 20. Mayo - Agosto. 1956)
- La realidad iberoamericana (Revista de Estudios Políticos. Número 90. Noviembre - Diciembre. 1956)
- El caudillismo americano (Revista de Estudios Políticos. Número 93. Mayo - Junio. 1957)
- La primacía del poder ejecutivo en el Estado contemporáneo (Revista de Estudios Políticos. Número 98. Marzo - Abril. 1958)
- Relaciones entre los altos órganos del Estado (Ensayo sobre el título IX de la Ley Orgánica del Estado) (Revista de Estudios Políticos. Número 152. Marzo - Abril. 1967)
- La descolonización del Sahara. (Revista de Política Internacional. Número 144. Marzo - Abril. 1976)
- La democracia verdadera (Revista de Administración Pública. Número 100. Enero - Abril. 1983)
- La Unión Europea y el principio de subsidiariedad (Revista de Administración Pública. Número 126. Septiembre - Diciembre. 1991)
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 Governs d'Espanya 1931-2008
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 ABC (diari). «Quién es quién en el nuevo Congreso de los Diputados», 24-11-1982.
- ↑ Picazo, Belén; Baquero, Juan Miguel «Estos son los 20 españoles acusados de crímenes en el franquismo a los que busca Interpol» (en castellà). eldiario.es, 12-11-2014 [Consulta: 13 novembre 2014].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 ABC (diari). «Directores generales de España», 23-06-1973.
- ↑ 5,0 5,1 Antonio Carro Martínez. (galegos.info)
- ↑ Los Acuerdos de Madrid, inmorales, ilegales y políticamente suicidas
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
- Biografia d'Antonio Carro
- Articles i obres de Carro Martínez
- Biografia d'Antonio Carro en 1982 (diari ABC)
- Biografia d'Antonio Carro en 1973 (diari ABC)
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: José María Gamazo y Manglano |
Ministre de la Presidència 1974- 1975 |
Succeït per: Alfonso Osorio García |
| Precedit per: Luis Gómez Llorente |
Vicepresident 2n del Congrés dels Diputats 1982- 1989 |
Succeït per: Federico Trillo |