Antonio Carro Martínez

polític espanyol

Antonio Carro Martínez (Lugo, 3 de maig de 1923 – Madrid, 10 d'abril de 2020)[2] fou un jurista i polític espanyol. Sobre ell hi va haver una ordre de captura internacional per la firma de les sentències de mort per garrot vil de Salvador Puig Antich (2 de març de 1974) i per afusellament de Xosé Humberto Baena Alonso, José Luis Sánchez Bravo, Ramón García Sanz, Jon Paredes Manot i Angel Otaegi Etxeberria (27 de setembre de 1975).[3]

Infotaula de personaAntonio Carro Martínez
Biografia
Naixement3 maig 1923 Modifica el valor a Wikidata
Lugo (Galícia) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 abril 2020 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
COA Spain 1945 1977.svg  Ministre de la Presidència[1]
3 de gener de 1974 – 12 de desembre de 1975
Escudo de España (mazonado).svg  Vicepresident 2n del Congrés dels Diputats
31 d'agost de 1982 – 2 de setembre de 1989
Dades personals
FormacióUniversitat de Santiago de Compostel·la
Universitat de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i jurista Modifica el valor a Wikidata
PartitFET de las JONS Bandera FE JONS.svg, Partido Popular
Premis
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

14 juliol 1986 – 21 novembre 1989
Circumscripció electoral: Lugo


  Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa 

28 gener 1985 – 25 setembre 1986
  Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa 

26 setembre 1984 – 4 octubre 1984
  Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa 

24 gener 1983 – 6 octubre 1983
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

10 novembre 1982 – 15 juliol 1986
Circumscripció electoral: Lugo


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

12 març 1979 – 31 agost 1982
Circumscripció electoral: Lugo


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

11 juliol 1977 – 2 gener 1979
Circumscripció electoral: Lugo


COA Spain 1945 1977.svg  Procurador en corts 

11 febrer 1974 – 23 desembre 1975 – Alfonso Osorio García →
COA Spain 1945 1977.svg  Procurador en corts 

6 novembre 1967 – 15 novembre 1971
COA Spain 1945 1977.svg  Procurador en corts 

3 juliol 1964 – 15 novembre 1967
COA Spain 1945 1977.svg  Procurador en corts 

31 maig 1961 – 6 juny 1964 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Carro era doctor en Dret i llicenciat en Ciències Polítiques i Econòmiques.[4] Va ser professor de Dret Polític en la Universitat de Madrid i lletrat del Consell d'Estat.[5] Va pertànyer al Cos Tècnic d'Administració Civil i al Cos de Secretaris d'Administració Local de primera categoria.[2] Fou procurador en Corts[4] en dues legislatures de les Corts Espanyoles en representació de l'Institut d'Estudis Polítics i en altres dos com a representant familiar electe per la província de Lugo. Va ser secretari general tècnic del Ministeri de la Governació.[4] També va ser director de l'Institut d'Estudis d'Administració Local.[4]

En 1973 fou nomenat director general d'Administració Local,[4] i es va convertir un any més tard en ministre de la Presidència del 14è govern (del 3 de gener de 1974 a l'11 de març de 1975), i es mantingué en el càrrec en el 15è govern (de l'11 de març de 1975 al 12 de desembre 1975)[1] ambdós amb Carlos Arias Navarro com a president,[2] així que, fet i fet, Antonio Carro es va convertir en l'últim ministre de la Presidència del franquisme. També va ser diputat en la Legislatura Constituent d'Espanya i en quatre legislatures més pel Partit Popular electe en la província de Lugo.

En la seva etapa com a ministre de la Presidència, va jugar un paper important en el desenvolupament dels Acords de Madrid, que van significar l'abandó del Sàhara Espanyol a les mans del Marroc i Mauritània.[6]

Com a reconeixements ostenta ser Fill Predilecte de la província de Lugo, Fill Adoptiu de Santiago de Compostel·la, així com les grans creus del Mèrit Civil,[2] de Sanitat, de Cisneros, del Jou i les Fletxes, i de Carles III.[5]

A l'abril de 2014, juntament amb altres ministres franquistes (Licinio de la Fuente, Antonio Barrera, José María Sánchez-Ventura i Alfonso Osorio García) va ser imputat per la Justícia argentina, a petició de les víctimes del franquisme. Se'ls demanava pena de reclusió perpètua.

Obres publicadesModifica

LlibresModifica

  • Derecho Político (1965).
  • Reflexiones sobre aspectos actuales de la Función Pública Española (1974).
  • El Estado y las Fuerzas Armadas (1975).

ArticlesModifica

ReferènciesModifica

  1. ↑ 1,0 1,1 Governs d'Espanya 1931-2008
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 ABC (diari). «Quién es quién en el nuevo Congreso de los Diputados», 24-11-1982.
  3. ↑ Picazo, Belén; Baquero, Juan Miguel «Estos son los 20 españoles acusados de crímenes en el franquismo a los que busca Interpol» (en castellà). eldiario.es, 12-11-2014 [Consulta: 13 novembre 2014].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 ABC (diari). «Directores generales de España», 23-06-1973.
  5. ↑ 5,0 5,1 Antonio Carro Martínez. (galegos.info)
  6. ↑ Los Acuerdos de Madrid, inmorales, ilegales y políticamente suicidas

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica


Càrrecs públics
Precedit per:
José María Gamazo y Manglano 		Ministre de la Presidència
 
1974- 1975 		Succeït per:
Alfonso Osorio García
Precedit per:
Luis Gómez Llorente 		Vicepresident 2n del Congrés dels Diputats
 
1982- 1989 		Succeït per:
Federico Trillo


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antonio_Carro_Martínez&oldid=25987503»