Antonio Fernández Molina
Antonio Fernández Molina (Alcázar de San Juan, 20 de setembre de 1927 - Saragossa, 19 de març de 2005) va ser poeta, narrador, assagista, traductor, dramaturg, crític d'art i artista.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 setembre 1927  Alcázar de San Juan (província de Ciudad Real) |
| Mort | 19 març 2005 (77 anys) Saragossa (Espanya) |
| Causa de mort | Causes naturals |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura, poesia, ficció literària, traducció literària, forma dramàtica i crítica de l'art |
| Ocupació | escriptor, poeta, traductor, crític d'art, pintor, gravador, dramaturg |
| Gènere | Poesia |
Biografia modifica
Influït per l'estètica de les avantguardes i fonamentalment pel postisme, va fundar el 1951 la revista Doña Endrina.[1] Més tard Va ser cap de redacció de la revista Despacho literario, dirigida pel poeta Miguel Labordeta i secretari de Papeles de Son Armadans, la revista dirigida per Camilo José Cela.[1]
Va conrear tots els gèneres literaris, i alguns dels seus relats breus o microrrelats, gènere en què se'l considera un mestre, figuren al Libro de la imaginación (1976), d'Edmundo Valadés.
De la seva obra narrativa, emparentada amb la de Gómez de la Serna i on prima el poder transformador de la imaginació, cal destacar la novel·la Solo de trompeta (1965); i els llibres de relats:
- La tienda ausente (1967);
- Cejunta y Gemud (1969);
- Dentro de un embudo (1973);
- Arando la madera (1977);
- Pompón (1979);
- Perro mundo (1994);
- La vida caprichosa (2003).
El 2006 aparegué Las huellas del equilibrista, antología de microrrelats preparada per José Luis Calvo Carilla. També cultivà la pintura i la il·lustració.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Fernando Valls. «En memoria del escritor y pintor Antonio Fernández Molina» (en castellà). Ediciones EL PAÍS, 22-03-2005. [Consulta: 25 març 2022].
Bibliografia modifica
- Enciclopèdia Espasa, suplement dels anys 2005/06 pàg. 260. (ISBN 978-84-670-0649-0)