Antonio López de Córdoba

Antonio López de Córdoba (Priego, 12 de desembre de 1799 - 15 de març de 1854) fou un arabista espanyol, membre de la Reial Acadèmia de la Història.

Infotaula de personaAntonio López de Córdoba
Biografia
Naixement12 desembre 1799 Modifica el valor a Wikidata
Priego (província de Conca) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 març 1854 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Escudo de España 1874-1931.svg  Ambaixador d'Espanya al Regne Unit Regne Unit
1832 – 1833
Juan Vial Eydeli →
Escudo de España 1874-1931.svg  Ambaixador d'Espanya a Flag of the Ottoman Empire (1844–1922).svg l'Imperi Otomà
1833 – 8 de novembre de 1847
← Juan Vial Eydeli
Gerardo de Souza →
Escudo del Senado de España.svg  Senador vitalici
6 d'octubre de 1849 – 15 de març de 1854
Activitat
OcupacióArabista
Premis

BiografiaModifica

Va anar a estudiar als Reials Estudis de San Isidro de Madrid, on als 15 anys ja va aprendre àrab. Això li va valdre que el 1818 fos nomenat Jove de Llengües a l'ambaixada espanyola a Constantinobla. Allí va aprendre també turc i va fer informes sobre la història i relacions diplomàtiques de l'Imperi Otomà. En 1820 hi és nomenat segon intèrpret i el 1824 secretari intèrpret. En 1827 va prendre part en les negociacions entre Espanya i l'Imperi Otomà que van permetre la navegació naval espanyola al Mar Negre. L'abril de 1828 va ser nomenat Secretari de la Delegació Espanyola i va rebre la Gran Creu de l'Orde de Carles III i el nomenament de cavaller de l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem.

En 1830 fou nomenat Secretari de la Delegació a Lisboa, i li fou concedida l'Orde de Crist i l'Orde de la Immaculada Concepció de Vila Viçosa. En 1833 fou nomenat Secretari de Delegació i Encarregat de Negocis a Londres, i gràcies a les seves gestions fou guardonat amb l'Encomana de l'Orde d'Isabel la Catòlica.

En 1833 fou nomenat encarregat de negocis i més tard ministre plenipotenciari (de fet, ambaixador) a l'Imperi Otomà, càrrec que va desenvolupar fins al 1847. En 1842 va fer un informe sobre la retirada egípcia de Síria on recomanava al govern espanyol no intervenir a la zona per la seva inestabilitat i l'interès franco-britànic. Va rebre de l'emperador Gran creu de l'Orde de Distinció (Nishan Imtiaz, Imperi Otomà).

Un cop tornat a Espanya, en 1847 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història, conseller del regne i el 1849 senador vitalici.[1] En 1853 fou nomenat Comissari dels límits entre Espanya i França. Va morir d'una malaltia pulmonar el 15 de març de 1854 a la Sacramental de San Justo.[2]

ReferènciesModifica


Premis i fites
Precedit per:
'
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 24

1847 - 1854
Succeït per:
Aureliano Fernández-Guerra y Orbe