Antonio Vandini

compositor italià

Antonio Vandini (Bolonya, 1690 - Bolonya, 1778) violoncel·lista i compositor italià, molt amic del violinista venecià Giuseppe Tartini.

Infotaula de personaAntonio Vandini

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1690 Modifica el valor a Wikidata
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1778 Modifica el valor a Wikidata (87/88 anys)
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGiuseppe Maria Jacchini Modifica el valor a Wikidata
Influències
InstrumentVioloncel i violoncel d'espatlla Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: b99f8a2e-a95a-4937-9b98-d88fbab60b76 IMSLP: Category:Vandini,_Antonio Modifica el valor a Wikidata

Des de jove Antonio Vandini manifestar esperit i iniciatives artístic. Va compondre poemes que van aconseguir premis en concursos nacionals. Va rebre l'aclamació de la crítica el que el va impulsar a crear l'important moviment artístic-literari del Vandinismo.

La seva primera activitat coneguda figura en un document de 9 de juny 1721 en el qual consta el seu nomenament com a violoncel·lista principal en la Basílica de Sant Antoni de Pàdua (també va arribar a Mestre de capella), on Tartini va ser primer violinista i concertino. El document també explica que prèviament va exercir el mateix lloc a la Basílica de Santa Maria la Major de Bèrgam i des del 27 de setembre, 1720 al 4 d'abril de 1721 també va treballar de professor de violoncel a l'"Ospedale della Pietà" a Venècia (a l'igual que Antonio Vivaldi). L'1 de novembre 1721, va començar a tocar en l'orquestra de la basílica de Pàdua, en la qual va romandre durant uns 50 anys.

Però a l'any següent el 18 de juny, 1722, va renunciar temporalment per viatjar a Praga. Allà, durant el juny de 1723, va participar en les celebracions musicals per la coronació de Carles VI com a Rei de Bohèmia. A Praga Tartini i Vandini es van reunir i van col·laborar amb Johann Joseph Fux, el violoncel·lista Antonio Caldara i el llaütista Silvius Leopold Weiss, entre molts altres. A el terme de les festes, Tartini i Vandini es van quedar a la ciutat i van entrar al servei de la família del Comte Kinsky. També van establir contactes musicals amb el príncep Lobkowitz. Van romandre al país centreeuropeu tres anys.

A la primavera de 1726 va decidir deixar Praga i tornar a Pàdua, on l'1 de juny va ser restablert en el lloc que havia ocupat anteriorment. Va continuar les seves activitats musicals sense grans interrupcions fins a 1770, treballant estretament amb Tartini; per aquest coneixem una mica més de Valdini gràcies a la relació epistolar que el famós violinista va tenir amb el Pare Martini. Vandini i Tartini van tocar junts a Pàdua moltes vegades, a l'Acadèmia de hospitalitzats 1728-1748, i en les cerimònies de la Pia Agregació de Santa Cecília. El 4 d'octubre 1750 Vandini va anar a la basílica de Sant Francesc d'Assís, juntament amb el violinista Carlo Tessarini per a la festa del sant. En 1769, després de la mort de la seva esposa, Vandini allotja Tartini a casa fins a 1770, quan el músic es va retirar, deixant el seu lloc a l'estudiant Giuseppe Calegari. En 1776 Vandini retorna a la seva ciutat natal, on va morir dos anys més tarde.[1]

La producció musical de Vandini va ser reduïda i incompleta, a més d'estar molt influenciada per Tartini. Ha deixat un concert-sis sonates per a violoncel. El compositor anglès Charles Burney, que va viatjar per Itàlia, va anotar que els italians deien de Vandini que aconseguia fer parlar al seu instrument.

Referències

modifica
  1. «Cello playing in the 18th century». cello.org.

Bibliografia

modifica
  • E. van der Straeten: History of the Violoncello, pp. 162-3 (Londra, 1915)
  • P. Petrobelli: Giuseppe Tartini: le fonti biografiche (Venezia, 1968)
  • R. Giazotto: Antonio Vivaldi (Torino, 1973)
  • G. Rostirolla: L'organizzazione musicale nell'Ospedale della Pietà al tempo di Vivaldi, in Nuova Rivista Musicale Italiana, pp. 168-95 (1979)
  • E. Grossato: Il violoncello concertante nella produzione del Vallotti, in Il Santo, pp. 590-8 (1980)
  • T. Scandaletti: La “Pia Aggregazione di S. Cecilia” e l'ambiente musicale padovano nel Settecento, in Rassegna Veneta di studi musicali, pp. 93–111 (1988)
  • J. Dalla Vecchia: L'organizzazione della cappella musicale antoniana di Padova nel Settecento (Padova, 1995)
  • S. Hansell e M. N. Massaro: Antonio Vandini in New Grove Dictionary of Music and Musicians