Agoitz

(Redirected from Aoiz)

Agoitz (en basc, cooficialment en castellà Aoiz) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Aoiz, dins la merindad de Sangüesa.

Infotaula de geografia políticaAgoitz
Aoiz-Agoitz
3 Ardanatz Iriso Itzagaondoa Agoitz Itoiz.jpg
modifica

Localització
 42° 47′ 00″ N, 1° 22′ 00″ O / 42.783333333333°N,1.3666666666667°O / 42.783333333333; -1.3666666666667
EstatEspanya
AutonomiaNavarra modifica
Capital de
Població
Total2.695 (2019) modifica
• Densitat204,17 hab/km²
GentiliciAgoizko
Zona lingüísticamixta
Geografia
Superfície13,2 km² modifica
Altitud504 m modifica
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal31430 modifica
Codi de municipi INE31019 modifica
Altres

Lloc webaoiz.es modifica

DemografiaEdit

Evolució demogràfica
1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
1 848 1 861 1 838 1 842 1 862 1 892 2 001 2 099 2 109 2 175 2 242
Fonts: Agoitz i Institut d'Estadística de Navarra

HistòriaEdit

Els vestigis prehistòrics trobats en la zona denoten un antic poblament, si bé la ubicació i el terme d'Aoiz semblen datar de l'època de la romanització. El nucli de poblament va sorgir durant els segles I a IV de la nostra era. El nom d'Aoiz, segons els lingüistes és patronímic gentilici i fa relació a l'amo o encarregat del fundus o domini que depenia d'una ciutat o municipi romà. En l'any 924, part del poblat d'Aoiz va ser destruït pel califa Abd al-Rahman III. De la vila es té constància documental des del segle XI, quan estava a càrrec del comte Erro (vall propera a la localitat). Aoiz va formar part de la vall de Longida fins a 1424, any en el qual es va segregar. En 1479 va ser elevada a la categoria de "Bona Vila" per la princesa Magdalena, mare i tutora del rei nen Francesc Febus, recordant la Pau General que es va signar en la Vila davant l'ermita de San Román després de més de 30 anys de guerra civil a Navarra entre agramontesos i beaumontesos. L'acte de pau, en el qual els principals caps rivals van clavar les seves espases en el sòl va donar motiu temàtic a l'escut de la localitat que va ser atorgat en 1494 pels reis Caterina de Navarra i Joan III d'Albret.

També des de 1479, Aoiz va disposar de representació en les antigues Corts de Navarra. Després de la supressió del Tribunal de Comptos i la creació en 1835 dels "Partits Judicials", Navarra va quedar dividida en cinc demarcacions, similars a les Merindades històriques, car la Merindad d'Olite es va adjudicar a Tafalla i la de Sangüesa la capitalitat de la qual va passar a Aoiz. En la primera meitat del segle XX la localitat va ser un focus manufacturer de gran entitat, en la seva major part promogut per la Societat El Irati, S.A, que va constituir als voltants d'Aoiz una important asserradora, una moderna indústria química i el primer tren de tracció elèctrica de la península Ibèrica. Tot això va dur amb si també l'enfortiment de la localitat com important centre comercial i funcional de la comarca, fets aquests que continuen permanents en l'actualitat

PolíticaEdit

Evolució del vot per partits 1999-2007
2007 2003 1999
Partits Vots % Regidors Vots % Regidors Vots % Regidors
AIA 584 61,93% 7 715 80,16% 8 692 54,79% 5
NaBai 329 34,89% 4 - - - - - -
EA - - - 145 16,26% 1 - - -
HB - - - - - - 539 42,68% 4

ReferènciesEdit

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agoitz