Apòdids

família d'ocells

Els apòdids, comunament anomenats falcillots, avions, falcies, falcilles, falciots o magalls,[1] són una família d'ocells de l'ordre dels apodiformes. Comprèn aus de dimensions bastant petites que menen una vida exclusivament aèria. Ocupen regions temperades i hivernen a les regions tropicals, ja que són fortament migratoris. Els seus nius són emprats a l'Orient amb fins gastronòmics, puix que amb ells es preparen confitures, acompanyaments de plats i la coneguda sopa de niu d'oreneta, entre altres preparacions culinàries.

Infotaula d'ésser viuApòdids
Apodidae Modifica el valor a Wikidata
Apus apus 01.jpg
falciot negre Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreApodiformes
FamíliaApodidae Modifica el valor a Wikidata
Hartert, 1897

MorfologiaModifica

 
Il·lustració d'Aerodramus unicolor.

Tenen el cap ample, la cua forcada i les ales en forma de falç. Les ales, especialment les plomes rèmiges primàries, són molt desenvolupades, la qual cosa fa que siguin excel·lents voladors. Les potes són molt curtes i estan proveïdes de quatre dits dirigits tots cap endavant, cosa que els impedeix de posar-se en cables o arbres (per emprendre el vol ho han de fer des d'un lloc elevat a causa de la seua particular anatomia). En canvi, tenen ungles fortes per poder-se subjectar a les parets. El bec és curt i ample i mentre volen el mantenen obert, cosa que els permet capturar tota classe d'insectes voladors.[2]

EcologiaModifica

Cacen insectes al vol. Totes les espècies d'aquesta família viuen en l'aire: estan volant contínuament durant el dia (poden moure's a més de 100 km/h), i es refugien de nit en forats que també aprofiten per a nidificar. Fan totes les seues activitats en l'aire, i arriben fins i tot a copular i àdhuc dormir tot volant o planant per les altures. Tenen la capacitat de quedar-se en estat letàrgic de repòs, opció que pocs ocells poden permetre's.[3] Construeixen un niu sospès a l'aire, enganxat a les parets naturals o edificades gràcies a la seua secreció salival.

TaxonomiaModifica

Aquesta família s'ha classificat en dues subfamílies i conté, segons la classificació del HBW Alive (2017) 19 gèneres amb 96 espècies.[4]

ReferènciesModifica

  1. «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 7 maig 2022].
  2. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 125. Desembre del 1988, Barcelona, ISBN 84-7306-354-6
  3. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunyaplana 71. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, ISBN 84-315-0434-X
  4. P. Chantler (2017). Swifts (Apodidae). J. del Hoyo, A. Elliott, J. Sargatal, D.A. Christie i E. de Juana, E. (editors). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona

Enllaços externsModifica