Falç

arreu agrícola
No s'ha de confondre amb fals.

La falç o corbella és una eina agrícola que s'utilitza per segar o tallar herba. Té el seu origen en el mesolític i actualment està principalment en desús en el món occidental o desenvolupat a causa de la mecanització de les eines en el sector agrícola. Consta d'una làmina corbada de metall amb la part interna o còncava esmolada i proveïda d'un mànec curt del mateix material o de fusta. El seu mecanisme d'acció compren capturar les tiges del cereal abraçant-los amb la curvatura i segar-lo lliscant amb la part tallant. Utilitza el mateix sistema que la dalla però a escala més petita i per tant amb menor rendiment.

Infotaula equipament informàticFalç
20.Falz.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Tipusestri Modifica el valor a Wikidata
Dades bàsiques
ÚsEina de tall
Elements relacionatsDalla, podall
Cronologia
Data creaciósegle XVIII aC ↔ segle VIII aC Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Format perfulla
mànec Modifica el valor a Wikidata
Dona amb falç transportant espigues segades

HistòriaModifica

 
Tipus diferents de corbelles utilitzades al cultiu de l'arròs. Exposició permanent del Museu Valencià d'Etnologia, sala l'Horta i la Marjal
 
Falç d'argila cuita de Sumer 3000 aC

Les primeres falçs trobades en jaciments prehistòrics eren de pedra o argila cuita i s'hi afegia, encastats, al seu voltant petits trossets esmolats, de sílex generalment, perquè tinguessin una acció tallant.

Les primeres falçs són anteriors a l'agricultura i es feien servir per a la recol·lecció de cereals silvestres.

Dins del període agrícola és un estri d'utilització manual, generalment emprada per recollir cereals o altres grans o plantes que es cullen ja secs i són fàcilment tallables.

Per a evitar ferides en la mà que no accionava l'eina, els segadors duien una mena d'esclop de fusta (l'esclopet) en l'altra mà que la protegia del tallant de la falç. També les cames anaven protegides d'una manera similar.[1]

A gran part del món es va passar sense transició de segar amb la falç a fer-ho amb màquines recol·lectores.

ClassificacióModifica

  • Tallador de planter: espècie de falç amb la fulla gran i robusta que té el tall en la part exterior i que serveix per tallar porcions de terra amb planter (gassons).[2]
  • Corbellot de segar: en aquesta eina, el mànec i la fulla semicircular estan en plànols paral·lels, connectats per dos colzes. Així la fulla pot tallar més pegada a terra que la de la corbella ordinària, i la mà queda més protegida. S'utilitza per a conreus com l'alfals; anomenant-se també corbella d'alfals.[3][4]
  • Corbellot d'esporgar: el mànec presenta una petita motlura a l'extrem inferior. La fulla ix en el mateix plànol del mànec. Es diferencien dues varietats, una més gran per a esporgar oliveres i una altra més menuda per vinyes. També poden utilitzar-se per a fer llenya de branques fines. La tècnica consisteix en agafar la branca o sarment que es vol tallar amb una mà mentre es colpeja amb el corbellot a l'altra.
  • Corbellot de netejar: el mànec té una llargària de dues mans i la fulla corbada és estreta. La tècnica consisteix en ficar l'eina entre els albarzers dels ribassos i estirar cap a fora amb les dues mans.[3]
  • Corbellotet: és semblant al corbellot, però de dimensions més reduïdes. Serveix per  a veremar, tallant el peduncle del raïm.[3]
  • Corbella canemera: segueix el disseny general de les corbelles però el cos és més gros i ample. Normalment el tall no està dentat però, com que es tracta d'una eina amb moltes variants per fer-la més polivalent, pot trobar-se amb fulla dentada i amb o sense colzes prop del mànec. Una versió d'aquesta corbella és el falç de fil d'Elx, que s'utilitza per a segar forment.[5]

Simbologia i ús en la cultura popularModifica

  • Dalles, forques i falçs eren els instruments agrícoles susceptibles d'ésser utilitzats també com a arma. En els avalots del Corpus de Sang se suposa que els segadors brandaven principalment falçs i per això aquesta eina ha esdevingut símbol de reivindicació nacional catalana i com a tal consta el «bon cop de falç» en l'himne nacional de Catalunya.
  • La falç i el martell és el símbol de la unió d'obrers i camperols, apareixia en la bandera de la Unió Soviètica i com a símbol dels partits comunistes arreu del món. En aquest sentit, Ovidi Montllor parla de la corbella, físicament i simbòlicament, a la seva cançó reivindicativa o revolucionària "La samarreta", del 1977: "No he pogut eixir al carrer / ni treballar el meu ofici: fer de ferrer./ He hagut de, en el camp, guanyar jornals. / Així la gent ja no em veia. / Jo treballava amb la corbella. / I dins de tots aquests mals, / sé treballar ambdues coses: / amb el martell i la corbella."[6]
  • A l'antiguitat s'associava a la mort, la qual segava la vida com la falç les herbes. Posteriorment aquest simbolisme va ser associat a la dalla.

ReferènciesModifica

  1. “La siega”. Video de segar amb falç i esclopí. Cap al minut 1.
  2. ISBN 978-84-93834-76-0 Catàleg del Museu Valencià d'Etnologia, pàg. 170
  3. 3,0 3,1 3,2 La memòria d'abans. Benafigos: un estudi de l'utillatge agrícola preindustrial. Joan J. Gregori. Pàg 33
  4. ISBN 84-7822-017-8 Utillatge agrícola i ramaderia. Frederic Martínez i Floreal Palanca. Pàg. 134
  5. ISBN 84-7822-017-8 Utillatge agrícola i ramaderia. Frederic Martínez i Floreal Palanca. Pàg. 91
  6. Corbella, a Rodamots, cada dia un mot.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica