Apichatpong Weerasethakul
Apichatpong "Joe" Weerasethakul (Bangkok, 6 de juliol de 1970) és un director, productor i guionista de cinema independent tailandès. Weerasethakul també té una pràctica d'arts visuals que desenvolupa en paral·lel a la seva carrera al cinema.[1]
(2010) | |
Nom original | (th) อภิชาติพงศ์ วีระเศรษฐกุล |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 16 juliol 1970 (54 anys) Bangkok (Tailàndia) |
Formació | Uniersitat de Khon Kaen School of the Art Institute of Chicago |
Activitat | |
Lloc de treball | Bangkok |
Ocupació | director de cinema, artista d'instal·lacions, guionista, productor de cinema, realitzador |
Activitat | 1993 - |
Participà en | |
9 juny 2012 | Documenta 13 |
Premis | |
| |
Lloc web | kickthemachine.com |
|
Notes biogràfiques
modificaVa ser criat en Khon Kaen, en el nord-est de Tailàndia. És llicenciat en arquitectura de la Universitat de Khon Kaen. Va realitzar un màster en Belles arts en The School of the Art Institute de Chicago, Estats Units. En 1999 va fundar Kick the Machine, una companyia que es dedica al foment del cinema experimental i independent.[2]
La seva pel·lícula L'oncle Boonmee recorda les seves vides anteriors es va alçar amb la Palma d'Or del Festival de Canes 2010.
Filmografia
modifica- 2000: Mysterious Object at Noon (Dokfa nai meuman)
- 2002: Blissfully Yours (Sud sanaeha)
- 2003: The Adventure of Iron Pussy (Hua jai tor ra nong), codirector
- 2004: Tropical Malady (Sud pralad) - Premi del jurat del festival de Cinema de Canes
- 2006: Syndromes and a Century (Sang sattawat)
- 2010: L'oncle Boonmee recorda les seves vides anteriors Palma d'Or del Festival de Cinema de Canes i Premi de la crítica al XLIII Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.
- 2015: Cemetery of Splendour
- 2016: Fever Room (a Kunstenfestival des Arts)
- 2021: Memoria
Premis i reconeixements
modificaAny | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
---|---|---|---|
2002[3] | Premi Un Certain Regard | Sud sanaeha | Guanyador |
2004[4] | Premi del Jurat | Tropical Malady | Guanyador |
2010[5] | Palma d'Or | L'oncle Boonmee recorda les seves vides anteriors | Guanyador |
2021 | Premi del Jurat | Memoria | Guanyador |
- 2019: Artes Mundi 8, per la seva pel·lícula Invisibility.[nota 1]
Notes
modifica- ↑ El jurat va assenyalar que «Quan els temps són difícils a vegades no és segur parlar de política explícitament i Apichatpong Weerasethakul ens proporciona algunes eines subtils de resistència: la metodologia del camuflatge demostrada en Invisibilitat és una arma poderosa en aquests temps turbulents».[6]
Referències
modifica- ↑ «The Metaphysical World of Apichatpong Weerasethakul's Movies» (en anglès). The New Yorker, 07-01-2022 [Consulta: 27 març 2022].
- ↑ Thomas Fuller «A Thai Director Earns Acclaim Abroad and Ambivalence at Home». The New York Times, 13-09-2010 [Consulta: 26 maig 2014].
- ↑ Error: hi ha arxiuurl o arxiudata, però calen tots dos paràmetres.«Awards 2002: All Awards». festival-cannes.fr. Arxivat de l'original el 21 de gener de 2015.
- ↑ Error: hi ha arxiuurl o arxiudata, però calen tots dos paràmetres.«Awards 2004: All Awards». festival-cannes.fr. Arxivat de l'original el 21 de gener de 2015.
- ↑ Error: hi ha arxiuurl o arxiudata, però calen tots dos paràmetres.«Awards 2010: All Awards». festival-cannes.fr. Arxivat de l'original el 4 de febrer de 2012.
- ↑ Harris. «Thai filmmaker Apichatpong Weerasethakul wins £40,000 Artes Mundi prize» (en anglès). The Art Newspaper, 24-01-2019. [Consulta: 10 març 2021].
Enllaços externs
modifica- Masterclass Apichatpong Weerasethakul en Marienbad
- Comentari a la pel·lícula Sud sanaeha - Blissfully Yours (español)