Aplauso va ser un programa musical de televisió, emès per Televisió Espanyola entre 1978 i 1983.

Infotaula de sèrie de televisióAplauso
Gèneretelevisió musical Modifica el valor a Wikidata
PaísEspanya Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Canal originalLa 1 Modifica el valor a Wikidata
Primer episodi7 juny 1978 Modifica el valor a Wikidata
Últim episodi1r gener 1983 Modifica el valor a Wikidata
Temporades5 Modifica el valor a Wikidata
Més informació
IMDB: tt0365978 Modifica el valor a Wikidata

OrigenModifica

Aplauso es va idear amb la intenció de cobrir un buit en la programació de TVE, de manera que servís de mostrari de les tendències més pròximes als gustos de la majoria del públic, especialment dels joves.

A diferència d'altres programes contemporanis com Popgrama (1977), de Carlos Tena i Moncho Alpuente, o més endavant Musical express (1980), d'Àngel Casas, Aplauso no explorava noves tendències minoritàries i llavors innovadores, com el punk, sinó que apostava per difondre la música més comercial i la que copava les llistes de vendes, sent considerat un exponent del llavors incipient fenomen de les fans.[1]

EstructuraModifica

L'espai adoptava el format d'una revista. Els presentadors manejaven una revista de paper, cadascuna de les pàgines del qual representava una de les actuacions que se succeïen en el programa, que tenia una durada aproximada d'una hora: Així, l'espai s'obria amb la portada, pàgines centrals, pòster central i tancava amb la contraportada.

La Pàgina infantil, per exemple, va suposar la rampa de llançament de nombrosos artistes de l'època com Parchís, Enrique y Ana, Teresa Rabal, Regaliz...

En la pàgina d'humor, va haver-hi també actuacions més o menys fixes, segons les èpoques, d'humoristes com Andrés Pajares, Fernando Esteso, Bigote Arrocet, Martes y trece, Arenas y Cal, Miguel Gila, Lussón y Codeso, Los Hermanos Calatrava, Zori y Santos o Las Hermanas Hurtado.

Aviat s'incorporarien noves seccions, que es van fer mítiques, com Los dobles de los famosos o La juventud baila, que, per exemple va suposar la primera aparició davant una pantalla de la qual després es convertiria en popular actriu Miriam Díaz-Aroca.

El programa va començar a emetre's el dimecres 9 de juny de 1978. Al setembre d'aquest mateix any, va passar a emetre's la tarda dels dissabtes, en la qual romandria fins a la seva desaparició definitiva.

A partir de 1981, es va pretendre una renovació del programa, amb continguts més directament enfocats al públic adolescent, i el programa s'emetia des de la discoteca Joy Eslava de Madrid.

L'últim programa es va emetre l'1 de gener de 1983.

L'equip tècnicModifica

José Luis Uribarri va dirigir el programa al llarg dels seus cinc anys d'emissió. El realitzador va ser Hugo Stuven, fins a 1982 en què abandona l'espai per divergències amb Uribarri, sent substituït per Lisardo García.

Els guions van ser entre altres, de José Luis Fradejas i de José María Comesaña. Els decorats eren de Paco Bello i la coreografia de Giorgio Aresu. La producció va ser a càrrec de Martín Cabañas amb l'ajuda de Mariano Mayoral com a ajudant de producció.

Els presentadorsModifica

En una primera etapa (durant l'estiu de 1978), el propi José Luis Uribarri es va posar davant les càmares, acompanyat de María Salerno, Isabel Luque i Isabel Borondo, amb José Luis Fradejas en la secció La juventud baila.[2] A l'octubre, Uribarri es va centrar únicament en la direcció, i va haver-hi canvis en les presentadores: surten Luque i Salerno i s'incorporen Eva Gloria[3] (que només va estar uns quants programes) i Silvia Tortosa i en 1979 Mercedes Rodríguez i Elena Gutiérrez.

Aquest mateix any, arribava un discjòquei al programa, anomenat Nacho Dogan, que apareixia amb la cara totalment pintada de blanc i conduïa el mini-espai La marcha de Nacho. Per part seva, la jove actriu Ana María Molano, procedent de La Mansión de los Plaff, presentava la pàgina infantil.

A principis de 1981 hi hagué una renovació total de la presentació.[4] Només es van mantenir Fradejas i Dogan, i van ser contractades María Casal (que va continuar en el programa fins al final), i Amparo Larrañaga, que als pocs mesos seria substituïda per Adriana Ozores. Durant aquesta època, apareixen nous realitzadors: José María Morales i Mauricio Romero.

En l'últim programa, la plantilla de presentadors va ser, per tant: José Luis Fradejas, María Casal i Adriana Ozores.

Els artistes convidatsModifica

Per Aplauso van desfilar els grups i solistes més populars i comercials de la seva època. Així, per exemple, i entre moltíssims altres:

Els PremisModifica

ReferènciesModifica

  1. Guerrero, Enrique. El entretenimiento en la televisión española. Barcelona: Ediciones Deusto, 2008, p. 398. ISBN 978-84-234-2766-6. 
  2. «"Aplauso", nuevo musical para el verano». Diari ABC, 12-07-1978.
  3. «Homenaje popular al programa "Aplauso"». Diari ABC, 08-10-1978.
  4. «"Aplauso": Esperando caras nuevas». Diario ABC, 21-03-1978.

Enllaços externsModifica