Viquipèdia

Apocalipsi i postapocalipsi a la ficció

(S'ha redirigit des de: Apocalipsi a la ficció i la ficció postapocalíptica)

Les obres de ficció mostrant esdeveniments que impliquen un risc global catastròfic ocorreguent (ficció apocalíptica)[1] o ja passat[2] (ficció postapocalíptica) són nombroses.[3] L'interès per aquest tipus de ficció pot vindre per voler familiaritzar-se amb els possibles futurs.[4]

L'apocalipsi és també representat a l'art visual. Com a exemple està el quadre pintat d'Albert Goodwin Apocalipsi (1903).

Les obres d'aquest tipus poden servir per a:

  • Discutir assumptes de hui en dia polaritzant-los en l'obra com "a favor" i "en contra".
  • Explorar la quotidianitat sense part de la tecnologia (principalment l'electrònica), cosa que és sovint un escenari en aquestes obres.
  • Preparar-se psicològicament per a un futur considerat terrible familiaritzant-se en allò que se suposa ocorrerà.[4]

Un dels exemples més antics de nomenament de la possibilitat d'un esdeveniment apocalíptic a una obra de ficció a l'Èpica de Guilgameix quan la deessa Ixtar amenaça a son pare Anu en provocar un apocalipsi zombie.[5]

Giacomo Leopardi utilitzà els relats ficticis de l'extinció de la humanitat a diversos diàlegs per a reflexionar sobre l'antropocentrisme als diàlegs Diàleg entre Hèrcules i Atlas i Diàleg entre un Follet i un Gnom a l'obra Obretes morals.[6]

A la novel·la Cristóbal Nonato del 1987 es mostra a Mèxic com a l'escenari apocalíptic del fem acumulat pel consum humà.[7]

Hi ha una trilogia de novel·les postapocalíptiques (The Passage; The Twelve; The City of Mirrors) escrites per Justin Cronin, on l'última és, a més, distòpica.[8]

A la novel·la The Fire Sermon (2015) de l'autora Francesca Haig la història se situa a un planeta Terra afectat profundament per un apocalipsi nuclear.[9]

En canvi, a la novel·la The Only Ones (2015) de Carola Dibbell, l'esdeveniment apocalíptic és una pandèmia.[10]

A la novel·la No será la Tierra de Jorge Volpi el temps predominant de la història és postapocalíptic, entés com a la fi "del temps lineal del progrés i l'esperança per un alliberament col·lectiu".[11]

Al manga Devilman (1972) de Go Nagai la història es desenvolupa en un apocalíptic encontre entre dimonis retornant a la superfície que ells poblaven i la humanitat.[12] Mentre que a Apocalypse Zero l'esdeveniment apocalíptic és un terratrèmol[13] i a Japan Sinks és una inundació junt uns terratrèmols.[14]

A la pel·lícula 28 Days After (2000) i la seua seqüela 28 Weeks Later (2007)[15] es combina l'apocalipsi zombie amb la distopia.[16] A la pel·lícula Children of Men (2006) es tracta un apocalipsi que consisteix en la probabilitat de l'extinció de l'espècie humana per la nul·la tasa de natalitat.[15]

La pel·lícula del 2002 Reign of Fire mostra el planeta terra conquerit per dracs.[17]

La sèrie d'animació Kill la Kill relata una història on ocorre un apocalipsi causat pels alienígenes coneguts amb el nom de "fibres de vida".[18]

Des de la dècada del 2010 hi ha hagut una explosió d'obres de ficció post-apocalíptiques.[4] Així, la pel·lícula It Comes at Night (2017) és un altre exemple de film post-apocalíptic.[19]

Referències modifica

  1. ↑ Bergen, Wesley J. «The new Apocalyptic: Modern American Apocalyptic fiction and its ancient and modern cousins». Journal of Religion and Popular Culture, 20, 1, 2008.
  2. ↑ Andrade, Glenna M. «The Road to Post Apocalyptic Fiction: McCarthy’s Challenges to Post-Apocalyptic Genre». Popular Culture Association Conference, 2009.
  3. ↑ Seisser, Colleen. «Genre Guide: Post-Apocalyptic Fiction for Teens». the HUB. YALSA. [Consulta: 18 juny 2016].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Ekstein-Kon, Alexandra «It's The End Of The World As We Know It: Why Are So Many Movies And Shows Set In A Post-Apocalyptic World?». Movie Pilot, 27-02-2017 [Consulta: 2 juliol 2017]. Arxivat 4 de març 2017 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-03-04. [Consulta: 2 juliol 2017].
  5. ↑ Sorrell, E. Surviving the End of the World: A Mathematical Model of the Zombie Apocalypse (tesi de batxillerat), 2013, p. 1. 
  6. ↑ Arquès, Rossend. «Notes del traductor». A: Obretes morals. Destino, 2001, p. 294-295, 299. ISBN 84-9710-005-0. 
  7. ↑ Adriaensen, Brigitte «El acapulcalipsis en Cacapulco: humor grotesco y apocalipsis en Cristóbal Nonato de Carlos Fuentes». Caravelle. Cahiers du monde hispanique et luso-brésilien, 104, 2015, pàg. 193-207.
  8. ↑ «The City of Mirrors by Justin Cronin - LJ Review». Library Journal, 2016. Arxivat de l'original el 30 d’octubre 2016. [Consulta: 29 octubre 2016].
  9. ↑ «Timely Chanter, Postmodern Larsen, Paranormal Rose, plus a Postapocalyptic Debut & More - Fiction Reviews, February 15, 2015». Library Journal, 18-02-2015. Arxivat de l'original el 30 d’octubre 2016. [Consulta: 29 octubre 2016].
  10. ↑ «Ruined Worlds: Five New Postapocalyptic Novels - Wyatt’s World». Library Journal, 13-02-2015. Arxivat de l'original el 30 d’octubre 2016. [Consulta: 29 octubre 2016].
  11. ↑ Roberto Ángel, G. «NARRATOLOGÍA EN LA NOVELA HÍBRIDA NO SERÁ LA TIERRA DE JORGE VOLPI». Alpha (Osorno), 36, 2013, pàg. 41 - 54. DOI: http://dx.doi.org/10.4067/S0718-22012013000100004.
  12. ↑ Thompson, Jason «Jason Thompson's House of 1000 Manga: Devilman». AnimeNewsNetwork, 03-06-2010 [Consulta: 10 març 2016].
  13. ↑ Thompson, Jason. «Jason Thompson's House of 1000 Manga - Apocalypse Zero». Anime News Network. [Consulta: 30 octubre 2016].
  14. ↑ Thompson, Jason. «House of 1000 Manga - Japan Sinks». Anime News Network. [Consulta: 30 octubre 2016].
  15. ↑ 15,0 15,1 Baishya, Anirban Kapil «Trauma, Post-Apocalyptic Science Fiction & the Post-Human». Wide Screen, 3, 1, 2011. Arxivat de l'original el 2016-03-11 [Consulta: 10 març 2016]. Arxivat 2016-03-11 a Wayback Machine.
  16. ↑ Heinze, Rüdiger; Petzold, Jochen «No More Room in Hell: Utopian Moments in the Dystopia of 28 Days Later». Zeitschrift für Anglistik und Amerikanistik, 55, 1, 2007, pàg. 53-68.
  17. ↑ «El imperio del fuego». FilmAffinity. [Consulta: 31 març 2016].
  18. ↑ Boyd, David John «‘Nonsensical is our thing!’: Queering fanservice as ‘Deleuzional' desire-production in Studio Trigger’s Kiru ra Kiru/Kill la Kill». Queer Studies in Media & Popular Culture, 1, 1, 01-01-2016, pàg. 61-83. DOI: http://dx.doi.org/10.1386/qsmpc.1.1.61_1.
  19. ↑ Bradshaw, Peter «It Comes at Night review – fiercely watchable post-apocalyptic chiller». The Guardian, 2017 [Consulta: 9 gener 2018].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Apocalipsi_i_postapocalipsi_a_la_ficció&oldid=32723397»