Apocinàcies
Apocinàcia (Apocynaceae) és una família de plantes amb flors de l'ordre de les gencianals.
| Apocynaceae | |
|---|---|
 Wrightia antidysenterica | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Gentianales |
| Família | Apocynaceae Juss., 1789 |
| Tipus taxonòmic | Apocynum |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
 | |
CaracterístiquesModifica
Inclou arbres, arbusts, herbes, o lianes. Moltes espècies són grans arbres que es troben a la selva tropical, i la majoria són de procedència tropical o subtropical, per bé que algunes són herbes perennes de zones temperades. Aquestes plantes sovint tenen làtex i moltes espècies són molt verinoses si s'ingereixen.
TaxonomiaModifica
Es reconeixen unes 1500 espècies dins d'aquesta família, dividides en 424 gèneres. La família Asclepiadaceae és ara inclosa en la de les apocinàcies.[1]
Hi ha cinc subfamílies:
- Rauvolfioideae, amb 980 espècies en 42 gèneres.
- Apocynoideae, amb 860 espècies en 77 gèneres.
- Periplocoideae, amb 180 espècies en 31 gèneres.
- Secamonoideae, amb 170 espècies en 9 gèneres.
- Asclepiadoideae, amb 2365 espècies en 214 gèneres.
Les últimes tres subfamílies integraven l'antiga família de les Asclepiadaceae.
DistribucióModifica
Les espècies d'aquesta família es distribueixen primordialment a les regions tropicals:
- A les selves i zones pantanoses de l'Índia i Malàisia: Arbres de port petit a molt gran de fulles perennes, freqüentment amb arrels de contrafort, tals com Alstonia i Dyera.
- Al Nord d'Austràlia: Arbres de port petit i de fulla perenne com Cerbera i Ochrosia.
- A les selves de fulla caduca de l'Àfrica i l'Índia: Arbres de port petit tals com Carissa, Wrightia i Holarrhena.
- A l'Amèrica tropical, l'Índia, Myanmar i Malàisia: Arbres de fulla perenne i arbusts, tals com Rauwolfia, Tabernaemontana i Acokanthera.
- A Amèrica Central: Plumeria, amb les seves cèries flors de color blanc o rosaci i dolces fragàncies.
- A Amèrica del Sud, l'Àfrica i Madagascar: Moltes lianes tals com Landolphia.
- A la regió Mediterrània: Nerium, amb el ben conegut baladre, l'arbust (Nerium oleander). També les vinques (Vinca major i Vinca minor).
- A Amèrica del Nord: Apocynum, també anomenat "cànem indi", inclou Apocynum cannabinum, una font tradicional de Fibra vegetal.
MorfologiaModifica
Arbres, arbust o herbes de fulles simples, normalment decussades, o verticil·lades i mancades d'estípules. Les flors són normalment vistoses, de simetria radial (actinomorfes), reunides en inflorescències cimoses o racemoses (rarament fasciculada o solitàries). Les inflorescències són terminals o axials. Són flors hermafrodites amb un calze de 5 lòbuls. Els estams estan inserits en l'interior del tub de la corol·la amb un gineceu súper. El fruit és una drupa, una baia, una càpsula o un fol·licle.
UsosModifica
Algunes plantes d'aquesta família van tenir una importància econòmica destacable en el passat que s'ha anat perdent. Els gèneres Carpodinus, Landolphia, Hancornia, Funtumia i Mascarenhasia van ser una font secundària de cautxú. El gènere Apocynum es va usar com a font de fibres pels nadius americans.
MedicinalsModifica
Rauvolfia cafra és l'arbre de la quinina. Rauvolfia serpentina o "arrel de serp o rauvòlfia" de l'Índia subministra els alcaloides reserpina i rescinamina.
Alguns són fonts de drogues, del tipus d'heteròsids cardiotònics, relacionat amb el funcionament del cor: Acokanthera, Apocynum, Cerbera, Nerium, Thevetia i Strophantus.
El suc lletós de la Namibia pachypodium ha estat usat com a verí per emmetzinar les puntes de les fletxes pels boiximans.
OrnamentalsModifica
Els gèneres següents són plantes ornamentals: Amsonia (estrella blava), Nerium (baladre), Vinca (pervinca), Carissa (pruna de Natal, una fruita comestible), Allamanda (trompeta daurada), Plumeria, Thevetia (nou afortunada), Mandevilla (flor de la sabana), entre moltes altres.
GèneresModifica
Els següents gèneres provenen de la família Asclepiadaceae:
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Apocinàcies |
- Apocynaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards).
- The Genera of Asclepiadoideae, Secamonoideae and Periplocoideae (Apocynaceae)
ReferènciesModifica
- ↑ Endress and Bruyns «A revised classification of the Apocynaceae». Botanical Review, vol. 66, 2000, pàg. 1-56.