Apocinàcies

família de plantes
(S'ha redirigit des de: Apocynaceae)

Les apocinàcies (Apocynaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les gencianals.[1]

Infotaula d'ésser viuApocinàcies
Apocynaceae Modifica el valor a Wikidata
Flower-01-KayEss-1.jpeg
Wrightia antidysenterica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreGentianales
FamíliaApocynaceae Modifica el valor a Wikidata
Juss., 1789
Tipus taxonòmicApocynum Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Asclepiadaceae Modifica el valor a Wikidata

CaracterístiquesModifica

Inclou arbres, arbusts, herbes, o lianes. Moltes espècies són grans arbres que es troben a la selva tropical, i la majoria són de procedència tropical o subtropical, per bé que algunes són plantes perennes de zones temperades. Aquestes plantes sovint tenen làtex i moltes espècies són molt verinoses si s'ingereixen.

DistribucióModifica

Les espècies d'aquesta família es distribueixen primordialment a les regions tropicals:

  • A les selves i zones pantanoses de l'Índia i Malàisia: Arbres de port petit a molt gran de fulles perennes, freqüentment amb arrels de contrafort, tals com Alstonia i Dyera.
  • Al Nord d'Austràlia: Arbres de port petit i de fulla perenne com Cerbera i Ochrosia.
  • A les selves de fulla caduca de l'Àfrica i l'Índia: Arbres de port petit tals com Carissa, Wrightia i Holarrhena.
  • A l'Amèrica tropical, l'Índia, Myanmar i Malàisia: Arbres de fulla perenne i arbusts, tals com Rauwolfia, Tabernaemontana i Acokanthera.
  • A Amèrica Central: Plumeria, amb les seves cèries flors de color blanc o rosaci i dolces fragàncies.
  • A Amèrica del Sud, l'Àfrica i Madagascar: Moltes lianes tals com Landolphia.
  • A la regió Mediterrània: Nerium, amb el ben conegut baladre, l'arbust (Nerium oleander). També les vinques (Vinca major i Vinca minor).
  • A Amèrica del Nord: Apocynum, també anomenat "cànem indi", inclou Apocynum cannabinum, una font tradicional de Fibra vegetal.

DescripcióModifica

Arbres, arbust o herbes de fulles simples, normalment decussades, o verticil·lades i mancades d'estípules. Les flors són normalment vistoses, de simetria radial (actinomorfes), reunides en inflorescències cimoses o racemoses (rarament fasciculada o solitàries). Les inflorescències són terminals o axials. Són flors hermafrodites amb un calze de 5 lòbuls. Els estams estan inserits en l'interior del tub de la corol·la amb un gineceu súper. El fruit és una drupa, una baia, una càpsula o un fol·licle.

TaxonomiaModifica

 
Baladre, (Nerium Olenader)
 
Rauvolfia serpentina
 
Vinca major
 
Allamanda cathartica
 
Asclepias curassavica
 
Stapelia gigantea
 
Beaumontia grandiflora
 
Hoodia gordonii

Aquesta família va se publicada per primer cop l'any 1789 pel botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu a la seva obra Genera Plantarum.[2][3][4]

GèneresModifica

Les més de 4.000 espècies[5] d'aquesta família s'agrupen en 369 gèneres reconeguts:[3]

UsosModifica

Algunes plantes d'aquesta família van tenir una importància econòmica destacable en el passat que s'ha anat perdent. Els gèneres Carpodinus, Landolphia, Hancornia, Funtumia i Mascarenhasia van ser una font secundària de cautxú. El gènere Apocynum es va usar com a font de fibres pels nadius americans.

MedicinalsModifica

Rauvolfia cafra és l'arbre de la quinina. Rauvolfia serpentina o "arrel de serp o rauvòlfia" de l'Índia subministra els alcaloides reserpina i rescinamina.

Alguns són fonts de drogues, del tipus d'heteròsids cardiotònics, relacionat amb el funcionament del cor: Acokanthera, Apocynum, Cerbera, Nerium, Thevetia i Strophantus.

El suc lletós de la Namibia pachypodium ha estat usat com a verí per emmetzinar les puntes de les fletxes pels boiximans.

OrnamentalsModifica

Els gèneres següents són plantes ornamentals: Amsonia (estrella blava), Nerium (baladre), Vinca (pervinca), Carissa (pruna de Natal, una fruita comestible), Allamanda (trompeta daurada), Plumeria, Thevetia (nou afortunada), Mandevilla (flor de la sabana), entre moltes altres.

ReferènciesModifica

  1. «GENTIANALES Berchtold & J. Presl - Main Tree.» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, juliol 2017. [Consulta: 30 setembre 2022].
  2. «Apocynaceae» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 30 setembre 2022].
  3. 3,0 3,1 «Apocynaceae» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 30 setembre 2022].
  4. Jussieu, 1789, p. 143-151.
  5. «Apocynaceae» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 24 setembre 2022].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Apocinàcies