Apocinàcies

Apocinàcia (Apocynaceae) és una família de plantes amb flors de l'ordre de les gencianals.

Apocinàcies

Apocynaceae
Wrightia antidysenterica
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Gentianales
Família	Apocynaceae Juss., 1789
Tipus taxonòmic	Apocynum
Nomenclatura
Estatus de la nomenclatura	Nomen conservandum

Contingut

Característiques

Inclou arbres, arbusts, herbes, o lianes. Moltes espècies són grans arbres que es troben a la selva tropical, i la majoria són de procedència tropical o subtropical, per bé que algunes són herbes perennes de zones temperades. Aquestes plantes sovint tenen làtex i moltes espècies són molt verinoses si s'ingereixen.

Taxonomia

Es reconeixen unes 1500 espècies dins d'aquesta família, dividides en 424 gèneres. La família Asclepiadaceae és ara inclosa en la de les apocinàcies.

Hi ha cinc subfamílies:

• Rauvolfioideae, amb 980 espècies en 42 gèneres.
• Apocynoideae, amb 860 espècies en 77 gèneres.
• Periplocoideae, amb 180 espècies en 31 gèneres.
• Secamonoideae, amb 170 espècies en 9 gèneres.
• Asclepiadoideae, amb 2365 espècies en 214 gèneres.

Les últimes tres subfamílies integraven l'antiga família de les Asclepiadaceae.

Distribució

Les espècies d'aquesta família es distribueixen primordialment a les regions tropicals:

• A les selves i zones pantanoses de l'Índia i Malàisia: Arbres de port petit a molt gran de fulles perennes, freqüentment amb arrels de contrafort, tals com Alstonia i Dyera.
• Al Nord d'Austràlia: Arbres de port petit i de fulla perenne com Cerbera i Ochrosia.
• A les selves de fulla caduca de l'Àfrica i l'Índia: Arbres de port petit tals com Carissa, Wrightia i Holarrhena.
• A l'Amèrica tropical, l'Índia, Myanmar i Malàisia: Arbres de fulla perenne i arbusts, tals com Rauwolfia, Tabernaemontana i Acokanthera.
• A Amèrica Central: Plumeria, amb les seves cèries flors de color blanc o rosaci i dolces fragàncies.
• A Amèrica del Sud, l'Àfrica i Madagascar: Moltes lianes tals com Landolphia.
• A la regió Mediterrània: Nerium, amb el ben conegut baladre, l'arbust (Nerium oleander). També les vinques (Vinca major i Vinca minor).
• A Amèrica del Nord: Apocynum, també anomenat "cànem indi", inclou Apocynum cannabinum, una font tradicional de Fibra vegetal.

Morfologia

Arbres, arbust o herbes de fulles simples, normalment decussades, o verticil·lades i mancades d'estípules. Les flors són normalment vistoses, de simetria radial (actinomorfes), reunides en inflorescències cimoses o racemoses (rarament fasciculada o solitàries). Les inflorescències són terminals o axials. Són flors hermafrodites amb un calze de 5 lòbuls. Els estams estan inserits en l'interior del tub de la corol·la amb un gineceu súper. El fruit és una drupa, una baia, una càpsula o un fol·licle.

Usos

Algunes plantes d'aquesta família van tenir una importància econòmica destacable en el passat que s'ha anat perdent. Els gèneres Carpodinus, Landolphia, Hancornia, Funtumia i Mascarenhasia van ser una font secundària de cautxú. El gènere Apocynum es va usar com a font de fibres pels nadius americans.

Medicinals

Rauvolfia cafra és l'arbre de la quinina. Rauvolfia serpentina o "arrel de serp o rauvòlfia" de l'Índia subministra els alcaloides reserpina i rescinamina.

Alguns són fonts de drogues, del tipus d'heteròsids cardiotònics, relacionat amb el funcionament del cor: Acokanthera, Apocynum, Cerbera, Nerium, Thevetia i Strophantus.

El suc lletós de la Namibia pachypodium ha estat usat com a verí per emmetzinar les puntes de les fletxes pels boiximans.

Ornamentals

Els gèneres següents són plantes ornamentals: Amsonia (estrella blava), Nerium (baladre), Vinca (pervinca), Carissa (pruna de Natal, una fruita comestible), Allamanda (trompeta daurada), Plumeria, Thevetia (nou afortunada), Mandevilla (flor de la sabana), entre moltes altres.

Gèneres

Acokanthera	Adenium	Aganonerion	Aganosma
Alafia	Allamanda	Allomarkgrafia	Allowoodsonia
Alstonia	Alyxia	Amocalyx	Ambelania
Amsonia	Ancylobotrys	Anechites	Angadenia
Anodendron	Apocynum	Arduina	Artia
Asketanthera	Aspidosperma	Baissea	Beaumontia
Bousigonia	Cabucala	Callichilia	Calocrater
Cameraria	Carissa	Carpodinus	Carruthersia
Carvalhoa	Catharanthus	Cerbera	Cerberiopsis
Chamaeclitandra	Chilocarpus	Chonemorpha	Cleghornia
Clitandra	Condylocarpon	Couma	Craspidospermum
Crioceras	Cycladenia	Cyclocotyla	Cylindropsis
Delphyodon	Dewevrella	Dictyophleba	Dipladenia
Diplorhynchus	Dyera	Ecdysanthera	Echites
Elytropus	Epigynium	Eucorymbia	Farquharia
Fernaldia	Forsteronia	Funtumia	Galactophora
Geissospermum	Gonioma	Grisseea	Gymnema
Hancornia	Haplophyton	Himatanthus	Holarrhena
Hunteria	Hymenolophus	Ichnocarpus	Isonema
Ixodonerium	Kamettia	Kibatalia	Kopsia
Lacmellea	Landolphia	Laubertia	Laxoplumeria
Lepinia	Lepiniopsis	Leuconotis	Lochnera
Lyonsia	Macoubea	Macropharynx	Macrosiphonia
Malouetia	Mandevilla	Mascarenhasia	Melodinus
Mesechites	Micrechtites	Microplumeria	Molongum
Mortoniella	Motandra	Mucoa	Neobracea
Neocouma	Nerium	Nouettea	Ochrosia
Odontadenia	Oncinotis	Orthopichonia	Pachypodium
Pachouria	Papuechites	Parahancornia	Parameria
Parepigynum	Parsonsia	Peltastes	Pentalinon
Petchia	Picralima	Plectaneia	Pleiocarpa
Pleioceras	Plumeria	Pottsia	Prestonia
Pycnobotrya	Quiotania	Rauwolfia	Rhabdadenia
Rhazya	Rhigospira	Rhodocalyx	Rhyncodia
Saba	Schizozygia	Secondatia
Sindechites	Skytanthus	Spirolobium	Spongiosperma
Stemmadenia	Stephanostegia	Stephanostema	Stipecoma
Strempeliopsis	Strophanthus	Tabernaemontana	Tabernanthe
Temnadenia	Thenardia	Thevetia	Tintinnabularia
Trachelospermum	Urceola	Urnularia	Vahadenia
Vallariopsis	Vallaris	Vallesia	Vinca
Voacanga	Willughbeia	Woytkowskia	Wrightia
Xylinabaria	Xylinabariopsis

Els següents gèneres provenen de la família Asclepiadaceae:

• Araujia
• Asclepias
• Caralluma
• Ceropegia
• Cionura
• Cynanchum
• Periploca
• Vincetoxicum

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Apocinàcies

• Apocynaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards).
• The Genera of Asclepiadoideae, Secamonoideae and Periplocoideae (Apocynaceae)