Aquilegia atrata

Aquilegia atrata és una espècie de planta que pertany a la família de les ranunculàcies.

Aquilegia atrata

Planta
Tipus de fruit	fol·licle
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Ranunculales
Família	Ranunculaceae
Gènere	Aquilegia
Espècie	Aquilegia atrata Koch

Descripció

Exemple de tija ramificada

Inflorescència d'Aquilegia atrata

És una espècie de planta herbàcia perenne rizomatosa de 20 a 80 cm d'altura. Les seves arrels són un rizoma gran sense fibres evidents i que acaba en una roseta basal de fulles i les arrels secundàries a vegades poden ser esbiaixades. La seva tija és erecta amb secció cilíndrica, bastant allargada (màxim 80 cm), de fulla mitjana, brancada i pubescent, de vegades pot presentar reflexos morats, gairebé vermellosos foscos. Les fulles basals tenen un pecíol notable (fins a 20 cm); mentre que les caulinars són més petites i presenten una beina força evident. La forma és la mateixa tant la basal com per a la caulinar i és del tipus compost trilobulars, que es divideix en segments en forma de ventall 3x3 (làmina que acaba en lòbuls flabel·lats). Les fulles tenen un color verd intens a la part superior i glaucs a l'part inferior. La inflorescència consisteix en una tija ramificada amb 3-10 flors de panícula solta. Els peduncles són arquejats i glandulars. Les flors són pendulars de color morat fosc. La mida de les flors, portades per peduncles llargs (fins a 5 cm), és de 3–4 cm de diàmetre i pengen. La flor actinomorfa i diapetal es compon de dos verticel·lis un extern i un intern. A l'exterior té 5 tèpals en forma de pètal, espatulats amb una forma ovalada i lanceolada; el més intern està format per 5 nectaris. El pètal en forma de caputxa s'estén en un esperó enganxat. Els estams són grocs, més llargs que els pètals (i per tant surten com una columna que sobresurt) i són molt nombrosos (de vegades fins a 50). Els carpels (pistils) són 5 i independents. Les flors són fragants i hermafrodites. Les flors floreixen entre maig i juliol i són pol·linitzades per diferents insectes. Com que el nèctar es troba a la part més interna de la flor, els borinots es veuen obligats a perforar la superfície de l'esperó protector amb la seva probòscide. El fruit està format per 5 fol·licles pubescents connectats a la flor de la base.

• 
  Flor que floreix
• 
  Flor amb estams de columna que sobresurt
• 
  La flor penjant
• 
  Esperons de ganxo dels pètals exteriors

Distribució i hàbitat

La planta és originària al sud-oest d'Europa, principalment en zones muntanyoses. A Itàlia es troba des dels 400 m fins als 1700 msnm. Té un caràcter nitròfil i es troba a sòls calcaris, a pastures i a les vores dels boscos caducifolis en sòls rics en humus. És una planta protegida.

Ús

En medicina popular té les següents propietats: astringent, detergent, antisèptic, diürètic, diaforètic, calmant i depuratiu. Les seves propietats alcohòliques es van utilitzar per als mals de cap. Les seves llavors eren utilitzades contra la sarna i la tinya. Altres malalties van ser tractades amb infusions de les seves fulles. En l'homeopatia s'utilitza com a sedant. Tot i això, es considera una planta molt verinosa perquè produeix alcaloides tòxics i àcid cianhídric. Els primers símptomes de possible enverinament són els següents: desacceleració cardíaca, ardor de l'epidermis i vòmits.

Taxonomia

Aquilegia atrata va ser descrita per W.D.J.Koch i publicada a Flora, 13(1, no. 8): 119, a l'any 1830.

Etimologia

Aquilegia : nom genèric que deriva del llatí aquila = "àguila", en referència a la forma dels pètals de la qual se'n diu que és com l'urpa d'una àguila.

atrata: epítet llatí que significa "negre"

Galeria d'imatges

• 
• 
• 
• 

Bibliografia

• Guido, Moggi. Arnoldo Mondadori Editore. Fiori di montagna (en italià), 1984. 
• Giacomo, Nicolini. Federico Motta Editore. Enciclopedia Botanica Motta (en italià), 1960. 

Enllaços externs

• «Flora delle Alpi Marittime» (en italià, francès i anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
• «Catalogazione floristica - Università di Udine» (en italià). [Consulta: 10 maig 2020].
• «Botanica Sistematica» (en italià). [Consulta: 10 maig 2020].

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.