Aragonès gistaví
L'Aragonès gistaví o simplement gistaví (chistabín en aragonés) és la varietat dialectal de l'aragonès que es parla al poble de Gistaín a la vall de Gistau a Osca, als pobles de: Gistaín, San Chuan de Plan, Plan, Saraviello i La Comuna (Sin, Senyès i Serveto). És una de les varietats de l'aragonès més arcaïtzada i menys castellanitzades. Marca la separació dels dialectes orientals amb els dialectes centrals. Fa de transició entre el belsetà i el benasquès.[1]
Chistabín  | |
|---|---|
| Tipus | dialecte |
| Dialecte de | aragonès |
| Ús | |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques aragonès aragonès oriental | |
Sintaxi modifica
Fa concordança amb el participi o complement directe:[2]
- Las vacas las han comidas.
- Es he vistos.
Morfologia modifica
A una part del dialecte: a Plan, Sant Juan de Plan i Gistau es fa servir la el passat perifràstic com en ribagorçà de la següent manera:
- yo voi fer(e)
- tu vas fer(e)
- el va fer(e)
- nusatros vom* fer(e)
- vusatros voz fer(e)
- els van fer(e)
*la m de la primera persona del plural s'ha anat tornant n progressivament.
La resta del dialecte fan servir el passat simple, com en belsetan:
- yo fayé
- tu fayés
- el fayó
- nusatros fayem
- vusatros fayez
- els fayon
Referències modifica
- ↑ (castellà) Manuel Alvar: Atlas lingüístico y etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja. Institución Fernando El Católico. Departamento de Geografía Lingüística, Institución Fernando el Católico de la Excma. Diputación Provincial de Zaragoza, 1983. Tomo I, Lamina 3, Mapa nº 3.
- ↑ (castellà) Brian Mott: El Habla de Gistain. Instituto de Estudios Altoaragoneses, 1989, pp 40-41