Aragonès ribagorçà

No s'ha de confondre amb Dialecte ribagorçà.

L'aragonès ribagorçà, de vegades denominat simplement ribagorçà, és una varietat dialectal de l'aragonès parlada principalment a la meitat nord-occidental i occidental de la ribargorça aragonessa, a l'extrem nord-oriental de Somontà de Barbastre i l'extrem nord del Cinca Mitjà (província d'Osca, Aragó).

Infotaula de llenguaAragonès ribagorçà
Tipusdialecte Modifica el valor a Wikidata
Dialecte dearagonès Modifica el valor a Wikidata
Ús
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües occitanoromàniques
aragonès
aragonès oriental Modifica el valor a Wikidata

El ribagorçà es tracta des d'un punt de vista geogràfic d'una parla de transició dins de l'aragonès però amb influència del català. La frontera entre tots dos es troba en el riu Isàvena, continuant al sud amb el riu Èssera.

Característiques

modifica

Fonètica

modifica
  • Palatalització de la l- inicial llatina:
    • llobo, llugá.
  • Palatalització de la l en els grups llatins pl-, cl-, fl-, gl-, bl-:
    • flló, cllau, pllegá(r).
  • Pèrdua de la r final, que afecta també a la -r final dels infinitius:
    • flló, llugá, pllegá(r).
  • Persisteix en molts casos la -m- que en castellà han donat -mbr-, que comença a estar present en aragonès escrit medieval.
    • HOMINE > homne > home.
    • FAMEN > fame.
    • VIMEN > vime.
    • LEGUMEN > llegume.
    • NOMEN > nom.
    • LUMEN > llum.
    • EXAMEN > ixamen.
  • No obstant això també és possible trobar casos de -mbr-
    • bimbre, costumbre, ixambre, llumbre.

Morfologia

modifica
  • Articles: el, e(l)s, la, las.
  • Verbs:
    • Morfema personal de 1ª persona plural acaba en -m o -n:
      • nusaltros cantam o nusatros cantán (en aragonès general no existeix la -m final).
    • Gerundis acaben en -án, -én, -ín:
      • cantán, metén, partín
    • Passat perfecte perifràstic com en català amb el verb anar:
      • el ba cantá(r) en lloc de el cantó (en castellà) i ell va cantar (en català)
    • Algunes formes verbals foranes a l'aragonès sobretot a la Baixa Ribagorça:
      • yeba/eba en lloc de yera.
      • tu es y él e en lloc de tu yes y él ye.

Hi ha verbs en conjugacions diferents respecte a l'aragonès general. Per exemple el verb voler (querer en castellà) correspon al ribagorçà querir.[1][2]

Sintaxi

modifica

Combinacions de pronoms febles de datiu i acusatiu de tipus català, amb un ordre coincident també amb el francès (els lui):

  • lo + li > lo-i 
  • los+ li > los-i
  • la + li > la-i 
  • las+ lis > las-i

Subdialectes

modifica

El dialecte ribagorçà pot subdividir-se en:

Quadre de diferències entre els subdialectes:

Baix-Ribagorçà Mig-Ribagorçà Benasquès

Alt-Ribagorçà

Estadella, 1888 Graus, 1910 Campo, 1950 Bissaürri-Renau, 1950 Benasc, 1975
Diminutiu -et -é, a veces -et -et, a veces -é -et -et
Diminutiu -iello -illo -illo -illo -iello -iello
Article El, los, la, las El, los, la, las El, es, la, las El, y(l)s, la, las El, els, la, les
Casos de no diptongació Pocos Pocos Algunos Algunos Muchos
Desinència de 1ª persona plural -n -n -m -m pero a veces -n -m
Desinència de 2ª persona plural -z -z -z -ts -ts
Fonema /z/ o /s/ /z/ /z/ /z/ /s/ /s/
Formes del verb estar E, eba E, eba Ye, eba Ye, yeba Ye, yera
Infinitius en -re No hay No hay No hay Binre, beure Binre, beure
Participis -au, -iu -au, -iu -au, -iu -au, -eu, -iu -au, -eu, -iu
Plurals femenins -as -as -as -as -es
Pronom de 1ª persona plural Nusatros Nusatros Nusotros Nusaltros Nusaltros

Referències

modifica
  1. {{{títol}}}. Institución Fernando el Católico.
  2. {{{títol}}}. Gara d'Edizions-Institución Fernando el Católico.

Bibliografia

modifica
    • Arnal Purroy, María Luisa; Naval, María Ángeles «Lengua y literatura de unos poemas en ribagorzano (1861-1888)». Archivo de Filología Aragonesa, XLII-XLIII., 1989.
    • Hänsch, Günther. Gara d'Edizions-IFC. Las Hablas de la Alta Ribagorza, 1960. ISBN 84-8094-053-0. 
    • Arnal Purroy, María Luisa. Institución Fernando el Católico. El habla de la Baja Ribagorza Occidental. Aspectos fónicos y gramaticales, 1998. ISBN 84-7820-402-4. 
    • Arnal Purroy, María Luisa. Gara d'Edizions-IFC. Diccionario del habla de la Baja Ribagorza Occidental -Huesca-, 2003. ISBN 84-8094-052-2. 
    • Torrodellas Español, Cleto. Cleto Torrodellas (1868-1939). Obra en aragonés ribagorçano. Edición de Xavier Tomás y Chusé Raúl Usón. Saragossa: Xordica, 2011. ISBN 978-84-96457-58-4. 

Enllaços externs

modifica
  • Peña la Bullanga. «Diccionario». [Consulta: 10 abril 2013].