Aragonès ribagorçà
No s'ha de confondre amb Dialecte ribagorçà. |
L'aragonès ribagorçà, de vegades denominat simplement ribagorçà, és una varietat dialectal de l'aragonès parlada principalment a la meitat nord-occidental i occidental de la ribargorça aragonessa, a l'extrem nord-oriental de Somontà de Barbastre i l'extrem nord del Cinca Mitjà (província d'Osca, Aragó).
Tipus | dialecte |
---|---|
Dialecte de | aragonès |
Ús | |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques aragonès aragonès oriental |
El ribagorçà es tracta des d'un punt de vista geogràfic d'una parla de transició dins de l'aragonès però amb influència del català. La frontera entre tots dos es troba en el riu Isàvena, continuant al sud amb el riu Èssera.
Característiques
modificaFonètica
modifica- Palatalització de la l- inicial llatina:
- llobo, llugá.
- Palatalització de la l en els grups llatins pl-, cl-, fl-, gl-, bl-:
- flló, cllau, pllegá(r).
- Pèrdua de la r final, que afecta també a la -r final dels infinitius:
- flló, llugá, pllegá(r).
- Persisteix en molts casos la -m- que en castellà han donat -mbr-, que comença a estar present en aragonès escrit medieval.
- HOMINE > homne > home.
- FAMEN > fame.
- VIMEN > vime.
- LEGUMEN > llegume.
- NOMEN > nom.
- LUMEN > llum.
- EXAMEN > ixamen.
- No obstant això també és possible trobar casos de -mbr-
- bimbre, costumbre, ixambre, llumbre.
Morfologia
modifica- Articles: el, e(l)s, la, las.
- Verbs:
- Morfema personal de 1ª persona plural acaba en -m o -n:
- nusaltros cantam o nusatros cantán (en aragonès general no existeix la -m final).
- Gerundis acaben en -án, -én, -ín:
- cantán, metén, partín
- Passat perfecte perifràstic com en català amb el verb anar:
- el ba cantá(r) en lloc de el cantó (en castellà) i ell va cantar (en català)
- Algunes formes verbals foranes a l'aragonès sobretot a la Baixa Ribagorça:
- yeba/eba en lloc de yera.
- tu es y él e en lloc de tu yes y él ye.
- Morfema personal de 1ª persona plural acaba en -m o -n:
Hi ha verbs en conjugacions diferents respecte a l'aragonès general. Per exemple el verb voler (querer en castellà) correspon al ribagorçà querir.[1][2]
Sintaxi
modificaCombinacions de pronoms febles de datiu i acusatiu de tipus català, amb un ordre coincident també amb el francès (els lui):
- lo + li > lo-i
- los+ li > los-i
- la + li > la-i
- las+ lis > las-i
Subdialectes
modificaEl dialecte ribagorçà pot subdividir-se en:
- Benasquès, Alt-Ribagorçà
- Mig-Ribagorçà, campés
- Baix-Ribagorçà
Quadre de diferències entre els subdialectes:
Baix-Ribagorçà | Mig-Ribagorçà | Benasquès
Alt-Ribagorçà | |||
Estadella, 1888 | Graus, 1910 | Campo, 1950 | Bissaürri-Renau, 1950 | Benasc, 1975 | |
Diminutiu -et | -é | -é, a veces -et | -et, a veces -é | -et | -et |
Diminutiu -iello | -illo | -illo | -illo | -iello | -iello |
Article | El, los, la, las | El, los, la, las | El, es, la, las | El, y(l)s, la, las | El, els, la, les |
Casos de no diptongació | Pocos | Pocos | Algunos | Algunos | Muchos |
Desinència de 1ª persona plural | -n | -n | -m | -m pero a veces -n | -m |
Desinència de 2ª persona plural | -z | -z | -z | -ts | -ts |
Fonema /z/ o /s/ | /z/ | /z/ | /z/ | /s/ | /s/ |
Formes del verb estar | E, eba | E, eba | Ye, eba | Ye, yeba | Ye, yera |
Infinitius en -re | No hay | No hay | No hay | Binre, beure | Binre, beure |
Participis | -au, -iu | -au, -iu | -au, -iu | -au, -eu, -iu | -au, -eu, -iu |
Plurals femenins | -as | -as | -as | -as | -es |
Pronom de 1ª persona plural | Nusatros | Nusatros | Nusotros | Nusaltros | Nusaltros |
Referències
modificaBibliografia
modifica- Hänsch, Günther. Gara d'Edizions-IFC. Las Hablas de la Alta Ribagorza, 1960. ISBN 84-8094-053-0.
- Arnal Purroy, María Luisa. Institución Fernando el Católico. El habla de la Baja Ribagorza Occidental. Aspectos fónicos y gramaticales, 1998. ISBN 84-7820-402-4.
- Arnal Purroy, María Luisa. Gara d'Edizions-IFC. Diccionario del habla de la Baja Ribagorza Occidental -Huesca-, 2003. ISBN 84-8094-052-2.
- Torrodellas Español, Cleto. Cleto Torrodellas (1868-1939). Obra en aragonés ribagorçano. Edición de Xavier Tomás y Chusé Raúl Usón. Saragossa: Xordica, 2011. ISBN 978-84-96457-58-4.
Enllaços externs
modifica- Peña la Bullanga. «Diccionario». [Consulta: 10 abril 2013].