Obre el menú principal

Aras de los Olmos

municipi del País Valencià

Aras de los Olmos[1] (a vegades en català Ares dels Oms[2]) és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Serrans. Fins al 2001 es va anomenar Ares d'Alpont (en castellà, Aras de Alpuente), denominació que tenia des del 1240, quan el rei Jaume I el va adscriure al terme d'Alpont.

Infotaula de geografia políticaAras de los Olmos
Ares dels Oms (ca)
Aras de los Olmos (es)
Escut d'Ares dels Oms.svg
VGeneral ArasOlmos.jpg

Localització
Localització d'Ares d'Alpont respecte del País Valencià.png
 39° 55′ 32″ N, 1° 08′ 01″ O / 39.925555555556°N,1.1336111111111°O / 39.925555555556; -1.1336111111111
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
Població
Total 374 (2018)
• Densitat 4,92 hab/km²
Gentilici Aresà, aresana
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 76 km²
Altitud 936 m
Limita amb
Partit judicial Llíria
Història i celebracions
Patrocini Marc i Caterina d'Alexandria
Festa major Cada set anys
Organització política
• Alcalde Rafael Giménez Chicharro
Identificador descriptiu
Codi postal 46179
Codi de municipi INE 46041
Codi ARGOS de municipis 46041
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

GeografiaModifica

 
Vista aèria d'Ares

Situat al nord-oest de la província, entre els rius Túria i Arcs, la seua superfície és molt irregular. Té algunes planes en la part central; però predominen les zones muntanyoses, amb alguns barrancs molt profunds. Les altures principals són: Mola de Santa Caterina (1.315m.), Font del Lliri (1.398 m.), Teuleries (1.181 m) i Mampedrós (1.207 m). El riu Túria el travessa de nord a sud pel sector occidental. Afluïxen a este riu, i a l'Arcs, els barrancs de la Falç, del Carril, Bassal i Aranya.

NuclisModifica

LímitsModifica

El terme municipal d'Aras de los Olmos limita amb les localitats següents: Alpont, Titaigües i Toixa (a la mateixa comarca) i amb Arcos de las Salinas, a Aragó, i Santa Cruz de Moya, a Castella la Manxa.

AccésModifica

L'accés principal al municipi es fa per la CV-35 o Pista d'Ademús, que travessa el poble, i per la CV-355 des de la pedania de Losilla.

HistòriaModifica

La vila d'Ares fou poblat d'ibers, romans i àrabs. Inclosa en l'Emirat d'Alpont, taifa segregada de l'antic califat de Còrdova entre el 1030 i 1092. Repoblada per aragonesos després de ser reconquistada per Jaume I en 1236 i va passar, per donació reial, a l'Orde de Montesa en 1318.

Va adquirir la categoria de Vila Reial i Independent l'11 de maig de 1728, atorgant el rei Felip V la Reial Cèdula de Constitució de Vila d'Ares.

A partir de la divisió provincial realitzada per Javier de Burgos en 1833, també es va dur a terme la creació dels partits judicials. Segons el Decret Reial del 21 d'abril 1834, Aras de Alpuente (nom del municipi en aquell moment) passa a formar part del Partit Judicial d'Alpont, amb la capital a Xelva.[3]

El 26 de juliol del 2001, el Govern Valencià va aprovar el canvi de denominació del municipi, que va passar de ser Aras de Alpuente (per la seua vinculació històrica amb Alpont) a ser Aras de los Olmos.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
494 428 433 420 397 398 367 375 399 393

EconomiaModifica

La base econòmica fonamental és l'agricultura, principalment de secà, en el qual es cultiva en règim de guaret els cereals, alternant blat amb ségol. El regadiu a penes arriba a cobrir les necessitats domèstiques; s'aprofiten les aigües de les fonts, per mitjà de basses, així com les del barranc del Bassal. Les gelades tardanes, prou freqüents, minven la producció de raïm i ametles.

La ramaderia està dedicada al consum local, excepte el de llana. Últimament està en auge la cunicultura.

Política i governModifica

 
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Aras de los Olmos

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià   Rafael Giménez Chicharro 157 71,04% 5 ( +1)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana   Javier Mares Martínez 64 28,96% 2 ( -1)
Vots en blanc   18 7,50%
Total vots vàlids i regidors 239 100 % 7
Vots nuls 11 4,40%**
Participació (vots vàlids més nuls) 250 74,60%**
Abstenció 85* 25,40%**
Total cens electoral 335* 100 %**
Alcalde: Rafael Giménez Chicharro (PSPV) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots: 5 de PSPV)
Fonts: Junta Electoral de la Zona de Llíria.[4] ARGOS. Generalitat Valenciana[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Julián Sánchez Sánchez MCPV 19/04/1979 --
1983 - 1987 Antonio Soriano Yuste PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Eduardo Andrés Pérez AP 30/06/1987 --
1991 - 1995 Jesús Andrés Mora PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 Manuel Cubel Montesinos PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003

Manuel Cubel Montesinos
Juan Carlos Mora Sebastián

PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 Juan Carlos Mora Sebastián PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Jose Antonio Alvaro Pamplona PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Rafael Giménez Chicharro PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015 - 2019 Rafael Giménez Chicharro PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --

MonumentsModifica

  • Església de la Mare de Déu dels Àngels. Va ser construïda a finals del segle XVI amb estils renaixentista i romànic.
  • Santuari de Santa Caterina. A 1.174 m d'altitud està el santuari que ha donat nom a la muntanya. Data del segle XVIII. És un gran edifici de creu llatina, amb creuer. Té annexa una hostatgeria, al costat de la qual brolla una font.
  • Ermita de la Sang del Sant Crist. Construcció anterior al segle xvii, segons inscripció que trobem a l'entrada és de 1621.
  • Torre del Mas. D'origen àrab del segle XI.
  • Casa de la Balconada del Cantó o Casa dels Monterde. Casa senyorial en pedra amb la peculiaritat que té una balconada escairada, de les poques del País Valencià.
  • Els Blasons i escuts d'Aras de los Olmos, que es troben distribuïts per diferents indrets de la població, són bé d'interés cultural, inscrits mitjançant declaració genèrica.
  • Forn àrab.

CulturaModifica

 
Antic om que presdia la plaça major
 
Observatoris astronòmics d'Ares
  • Parc Alas al Olmo. Inaugurat en les festes d'agost del 2008, conté una escultura en homentage i record a l'om mil·lenari que presidia fins feia pocs anys la plaça major de la vila. L'escultura consta del vertader tronc de l'arbre i d'unes branques metàl·liques amb motius animals i vegetals.
  • Observatoris astronòmics. En la mola de Santa Caterina, a 1.315 m d'altitud, es troben els dos observatoris de la Universitat de València i un altre de l'Associació Valenciana d'Astronomia. Aras de los Olmos alberga les condicions per a poder observar el cel, fora de la contaminació lumínica i atmosfèrica, en les nits que el temps ho permet es poden observar milers i milers d'estreles.
  • Museu Arqueològic Municipal "Francisco Moreno Taules". Fundat en 1981 pel mestre d'escola homònim i Eugenio Moltó, funcionari de l'Ajuntament. Els dos varen ser dos grans aficionats de l'excursionisme i la Prehistòria i reuniren una important col·lecció de restes prehistòriques que varen trobar pel terme i que actualment està exposada en el museu. Inclou objectes de distints períodes (Edat de Pedra, Edat de Bronze, ibèrics, romans, visigots i medievals, tant musulmans com cristians) i material palenontològic com ara parts de dinosaures, fòssils i minerals.

Festes localsModifica

 
L'Entramoro d'Aras de los Olmos
 
L'Entramoro
  • Festes d'estiu. Se celebren la darrera setmana d'estiu amb multitud d'actes populars.
  • Fiestas Gordas. Cada set anys, en honor a Santa Caterina, d'especial significació i atractiu popular. Tenen d'extraordinari la baixada al poble de la imatge de la santa un mes abans de la celebració, i com a actes religiosos destacables hi ha la processó pels carrers del poble amb la imatge de la Santa, tenint lloc l'Entrada de Moros i Cristians, coneguda popularment com a Entramoro, acte on s'escenifica la lluita entre el bé i el mal, en què inicialment el bé és derrotat per les tropes del mal, però este per fi és vençut gràcies la intercessió de Santa Caterina, qui convertix les tropes musulmanes al cristianisme. Les últimes festes Gordas es varen celebrar en 2016.
  • Festes de Sant Marc. El dia de Patró, el 25 d'abril, es cuinen gachas en la plaça, i durant eixa mateixa setmana també es realitzen diferents activitats com ara revetles, teatre, jocs per a xiquets, etc. El diumenge es fa una romeria a l'ermita de Santa Caterina que tanca els festejos.
  • Festes de Santa Caterina. El 25 de novembre i amb actes molt semblants al de les festes de Sant Marc, inclosa la romeria a l'ermitori de la santa.

LosillaModifica

  • Festes de Sant Antoni. El 17 de gener se celebren en el llogaret les festes més tradicionals. El cap de setmana més pròxim a la festa, l'entrada del poble s'il·lumina amb el foc de la foguera. El dissabte es fa una cercavila pel llogaret, en el qual els veïns, acompanyats de xolles i rams d'espígol encesos canten la cançó de Sant Antoni. Després, es fa un sopar en el carrer, s'acaba la nit amb música. El diumenge, se celebra la missa i la benedicció dels animals.
  • Pasqua. Se celebren en la Setmana Santa i duren un cap de setmana, en el qual s'intenta unir tradicions amb les *activiades pròpies de les festes dels pobles. A més de les activitats religioses de celebren activitats més lúdiques com jocs. teatres, menjars tradicionals, revetles...
  • Festes d'estiu. Se celebren el primer cap de setmana d'agost i duren 4 dies. S'inicien amb l'engalanament de carrers i amb la presentació de la Serrana Major i la seua cort d'Honor, on els jóvens del poble es visten amb el vestit típic del llogaret. La resta dels dies s'omplin d'activitats per a xiquets i adults realitzant jocs, tallers, campionats, menjars tradicionals, revetles...

GastronomiaModifica

La situació geogràfica d'este territori fa que la gastronomia tradicional aresana tinga gran influència aragonesa i castellana. Es pot trobar: farinetes, olla de poble, gaspatxo de muntanya, llom de gerra, embotits, truites, calder de carns de caça pròpies de la zona, orelletes, farinoses i arrop.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Denominacions dels municipis valencians». Acadèmia Valenciana de la Llengua [Consulta: 18 setembre 2019].
  2. «Aras de los Olmos». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Subdivisión en partidos judiciales de la nueva división territorial, de la península e islas adyacentes aprobada por S.M. En el Real Decreto de 21 de Abril de 1834» (en castellà). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes,, 2006. [Consulta: 5 maig 2018].
  4. Diputació de València. «Edicte de la Junta Electoral de Zona de Llíria sobre la publicació de les candidatures proclamades...» (en castellà), 05-12-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  5. Generalitat Valenciana. «Dades electorals detallades de les Eleccions Locals 2015 - Aras de los Olmos», 05-12-2015. [Consulta: 5 desembre 2015].
  6. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Aras de los Olmos», 24-05-2015. [Consulta: 5 desembre 2015].

Enllaços externsModifica