Obre el menú principal

Toixa

municipi del País Valencià

Toixa (en castellà i oficialment Tuéjar) és un municipi valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Infotaula de geografia políticaToixa
Toixa (ca)
Tuéjar (es)
Escut de Toixa
Escut de Toixa
Tuejar vista superior.jpg

Localització
Tuéjar-Mapa de los Serranos.svg
 39° 45′ 45″ N, 1° 02′ 19″ O / 39.7625°N,1.038611°O / 39.7625; -1.038611
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència

Capital Tuéjar
Població
Total 1.132 (2018)
• Densitat 9,28 hab/km²
Gentilici Toixà, toixana
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 122 km²
Altitud 610 m
Limita amb
Partit judicial Llíria
Història i celebracions
Patrocini Immaculada Concepció i Dídac d'Alcalà
Festa major Al voltant del 15 d'agost (quinquennals)
Organització política
• Alcalde Francisco Javier Oltra Martínez
Identificador descriptiu
Codi postal 46177
Codi de municipi INE 46247
Codi ARGOS de municipis 46247
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

GeografiaModifica

El relleu de Toixa és muntanyós. Situat als contraforts de la serra de Javalambre, concretament a les serres de Tortajada i el Sabinar. El poble està regat per les aigües del riu Túria, a l'embassament de Benaixeve, i el Toixa, que naix a un quilòmetre aproximadament del poble.

LímitsModifica

El terme municipal limita amb els d'Alpont, Aras de los Olmos, Benaixeve, Xelva i Titaigües (a la mateixa comarca); amb el de Sinarques (a la Plana d'Utiel) i amb el de Talayuelas (Província de Conca).

AccésModifica

Des de València es té accés per la carretera provincial CV-35 i, des d'Utiel, per la carretera comarcal CV-390.

HistòriaModifica

Encara que no és possible situar en el temps d'una manera exacta l'origen de la població, les restes arqueològiques trobades per tot el terme evidencien que per Toixa han passat tota mena de pobles o civilitzacions. S'hi han trobat des de destrals de sílex fins a restes ibèriques, monedes romanes, ceràmica àrab, etc. Podria dir-se, tenint en compte els més antics vestigis descoberts, que els primers assentaments daten de l'edat del Bronze.

Toixa adquirix la condició de poble mitjançant l'atorgament de la seua carta de poblament per la vídua de Pere de Xèrica, senyor feudal d'estos territoris. Pere el Cerimoniós va ordenar, el 1370, a Na Buenaventura de Arborea la repoblació de la vall del riu de Xelva, amb cristians i no amb moros, com ella pretenia. La repoblació estava basada en l'expulsió prèvia que el rei havia ordenat, dels moriscs, «pels nefasts crims de lesa majestat» que suposadament havien comés.

A partir de la divisió provincial realitzada per Javier de Burgos el 1833, es va dur a terme la creació dels partits judicials. Segons el Decret Reial del 21 d'abril 1834, Toixa passa a formar part del Partit Judicial d'Alpont, amb la capital a Xelva.[1]

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2008 2014
1.463 1.400 1.375 1.342 1.311 1.268 1.225 1.212 1.208 1.300 1.271 1.157

EconomiaModifica

L'esplendor de l'horta de Toixa es va truncar en la dècada dels 80 del passat segle a causa de les caigudes de preus dels productes agrícoles i està actualment quasi abandonada. En el secà, on abans hi havia grans extensions de vinya, ara són ametllers i oliveres els que predominen. Per tant, l'agricultura ha perdut importància i s'ha desenvolupat la ramaderia intensiva. Es calcula que hi ha uns 25.000 caps de bestiar porcí repartits en unes 40 explotacions, i més de 150.000 aus en diverses granges.

AdministracióModifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 José Manuel Moreno Martínez Independent 19/04/1979 --
1983 - 1987 Tomás Herrero Peñalver PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Vicente Verez Moreno TUI 30/06/1987 --
1991 - 1995 José Llovera Ródenas PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 Delfín Martínez Dorce TIP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Delfín Martínez Dorce PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Francisco Javier Oltra Martínez PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Francisco Javier Oltra Martínez PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Francisco Javier Oltra Martínez PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 Francisco Javier Oltra Martínez PP 13/06/2015 --
Des de 2019 Josefina Herrero Peñalver Entre Todos Tuéjar 15/06/2019 --

MonumentsModifica

 
Part posterior de l'església dels Àngels
  • Església de Nostra Senyora dels Àngels. Declarada Monument Historicoartístic Nacional. Construcció de la segona meitat del segle XVII, d'estil barroc, a la qual es puja per una escalinata de pedra. La façana del temple té una notable portalada, composta per dues columnes estriades acabades en capitells que sostenen una cornisa. A la dreta està la bella i esvelta torre, d'estil neoclàssic, que consta de tres cossos. L'interior del temple és format per una gran nau amb creuer.
  • Ermita de la Puríssima Concepció. Dedicada a la patrona del poble. Té la portalada en arc i dos porxos als costats. L'interior està format per una nau de sostre de volta, sostingut per quatre arcs de mig punt. Les notícies més antigues de l'ermita daten de 1595.
  • Portal dels Sants. Va ser la principal porta per la qual s'accedia a la Toixa medieval, en aquella època emmurallada. És situat al nucli antic de la població.

Llocs d'interésModifica

  • Pintures rupestres dels Corrals de Silla.
  • L'Assut. Naixement del riu Toixa, habilitat com a àrea recreativa.

Festes i celebracionsModifica

  • Sant Antoni Abat. La nit precedent al 17 de gener es té per costum encendre grans fogueres en diversos carrers del poble.
  • Carnestoltes. Al febrer se celebra un cap de setmana de Carnestoltes.
  • Els Majos. Des de fa molts anys hi ha el costum de cantar els Majos a Toixa la nit del 30 d'abril.
  • Festes Majors de la Puríssima. Cada cinc anys, els acabats en 0 i en 5, es realitzen les festes extraordinàries o majors, conegudes localment com Las Gordas. Se celebren durant la setmana del 15 d'agost.
  • L'Entramoro. Forma apocopada de "l'entrada del moro", l'"entramoro" és una representació teatral a l'aire lliure, de caràcter epicoreligiós, dintre d'una tradició cultural basada en llargs segles de convivència i lluita entre les comunitats musulmana i cristiana. Se celebra durant les Festes Grosses, que tenen lloc cada cinc anys. Tota la representació destil·la un odi salvatge entre els dos bàndols. És un enfrontament més que de dos pobles de dues religions, ple de fanatisme i de menyspreu al credo contrari, que no té res a veure amb la realitat històrica i amb la convivència pacífica dels dos pobles durant l'edat mitjana. El text actual està compost per 1.832 versos, la majoria octosíl·labs.
  • Festes Patronals. Les festes de la Immaculada Concepció se celebren el 8 de desembre.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica