Benaixeve

municipi del País Valencià

Benaixeve (oficialment i en castellà Benagéber) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Infotaula de geografia políticaBenaixeve
Benaixeve (ca)
Benagéber (es) Modifica el valor a Wikidata
Bandera de Benaixeve.svg Escut de Benaixeve
Escut de Benaixeve Modifica el valor a Wikidata
Iglesia de Benagéber y Parque. Nevada.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Benaixeve respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 44′ 12″ N, 1° 06′ 00″ O / 39.736666666667°N,1.1°O / 39.736666666667; -1.1
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesSerrans Modifica el valor a Wikidata

CapitalBenagéber Modifica el valor a Wikidata
Població
Total192 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat2,75 hab/km²
GentiliciBenaixever, benaixevera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Superfície69,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud715 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialLlíria
Dades històriques
PatrociniIsidre el Llaurador Modifica el valor a Wikidata
Festa majorDel 15 al 17 d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataRafael Darijo Escamilla Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46173 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE46050 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46050 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webbenageber.es Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

Situat en la conca mitjana del riu Túria, el terme és summament abrupte i muntanyós. Les principals altures són: Valdesierra (977 m), la Muela (869 m), el Cerrillar (921 m), la Delantera (948 m) i Franco (867 m). El Túria travessa el terme de nord a sud-est completament encaixat, cosa que va permetre construir-hi el Pantà de Benaixeve. Al riu, hi afluïxen el rierol del Regajo i els barrancs de Peñafiel i Maliaño.

El clima és continental. Els vents dominants són del nord-oest i de llevant; estos últims provoquen pluges, generalment a l'octubre i abril. Hi ha nevades al gener i al febrer.

El poble està situat en l'esquerra del riu, en l'antic lloc de Nieva, on va ser traslladat en quedar cobert el nucli antic per les aigües del pantà.

LímitsModifica

El terme municipal de Benaixeve limita amb Xelva i Toixa, a la mateixa comarca, i amb Sinarques i Utiel, a la comarca de la Plana d'Utiel.

AccésModifica

S'hi accedix per l'autovia A-3 (València-Madrid) desviant-se a Utiel en direcció Benaixeve-Toixa i després de recórrer uns 30 quilòmetres. També s'hi pot anar des de València per la CV-35 (València-Ademús) desviant-se cap a Benaixeve a l'altura de Toixa per a prendre la CV-390.

HistòriaModifica

 
Vista de l'antic nucli de Benaixeve l'any 1935, abans de la construcció de l'embassament

A partir de la divisió provincial realitzada per Javier de Burgos en 1833, es va dur a terme també la creació dels partits judicials. Segons el Decret Reial del 21 d'abril 1834, Benagever (segons consta en el document original) passa a formar part del Partit Judicial d'Alpont, amb la capital a Xelva.[1]

La història del poble va lligada a la construcció del pantà, ja que el dia 6 d'abril de 1932 es va firmar l'acta d'inici de les obres i amb això la sentència de mort de Benaixeve, tot i que encara tardaria uns anys a desaparéixer davall de les aigües de l'embassament que hui du el seu nom, ja que la Guerra Civil espanyola en va retardar les obres.

La creació del pantà havia de tindre uns efectes molt beneficiosos per a l'agricultura, però va ser un colp dur per als habitants de Benaixeve, que, després del patiment que els havia causat la guerra, es veren obligats a abandonar sa casa i el seu poble, sense saber on havien d'anar.

Una part dels pobladors van ser traslladats a dos nous nuclis creats per a ells, a Montcada (Sant Isidre de Benaixeve) i a Paterna, d'on va sorgir el nou poble de Sant Antoni de Benaixeve.

DemografiaModifica

Benaixeve compta amb una població de 192 habitants (INE 2019).

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2016 2019
154 124 147 156 157 189 204 177 161 156 152 207 192

EconomiaModifica

Hi ha pinedes, explotades, majoritàriament, de manera comunitària. En el secà, s'hi conrea blat, ordi, vinya i sègol. Es cria bestiar de llana. Hi ha caça (conills, perdius i senglars) i, a l'embassament, hi ha pesca.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 5 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 1 del Partit Popular (PP).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Benaixeve

Candidatura Candidats Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià   Rafael Darijo Escamilla
Susana Maria Llovera Gil
Jesús Vicente Montesinos Montesinos
Miguel Llovera Tarazón
89 (  )
88 (  )
84 (  )
78 (  )
60,84% 4 ( )
Partit Popular   Vicente Íñiguez Cuevas
José Luis Salón Martínez
Juan Miguel Salón Martínez
48 (  )
37 (  No)
30 (  No)
26,57% 1 ( )
Vots en blanc   5 3,50%
Total vots vàlids i regidors 143 100 % 5
Vots nuls 5 3,38%
Participació (vots vàlids més nuls) 148 79,14%**
Abstenció 39* 20,86%**
Total cens electoral 187* 100 %**
Alcalde: Rafael Darijo Escamilla (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (4 vots de PSPV)
Fonts: JEC,[2] JEZ Llíria,[3] Ministeri de l'Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

 
Vista de l'edifici de l'Ajuntament de Benaixeve

Des de 2007 l'alcalde de Benaixeve és Rafel Darijo Escamilla del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).[6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 José Iñiguez Cremades UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Miguel Llovera Hernández PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Manuel Illueca Pérez AP 30/06/1987 --
1991–1995 Manuel Illueca Pérez PP 15/06/1991 --
1995–1999 Eusebio Caballero Portillo PP 17/06/1995 --
1999–2003 Eusebio Caballero Portillo PP 03/07/1999 --
2003–2007 Félix Íñiguez Cuevas PP 14/06/2003 --
2007–2011 Rafel Darijo Escamilla PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Rafel Darijo Escamilla PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Rafel Darijo Escamilla PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Rafel Darijo Escamilla PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

MonumentsModifica

Com que es tracta d'un poble de nova planta, construït al llarg del segle xx, els edificis destacats de Benaixeve són d'una arquitectura austera.

  • Església de la Immaculada Concepció. Temple parroquial fet de rajola i ciment, va ser inaugurat en 1954 i presidix la plaça.
  • Ermita de Sant Isidre. Construcció senzilla prop del nucli urbà, que mostra l'arquitectura del període.
  • Església del Pilar. Temple de rajola i ciment, construït en 1950, es troba a tocar del pantà. S'hi pot veure una placa amb els noms dels vint-i-un obrers morts en la construcció de l'embassament. També hi ha l'escola, els edificis d'administració i les cases dels obrers.

Llocs d'interés naturalModifica

  • Pantà de Benaixeve. Paratge d'alt valor paisatgístic on es practiquen diferents esports nàutics i d'aventura. Al voltant s'han habilitat àrees d'acampada i un alberg.
  • Rierol del Regajo. A prop de Benaixeve, incrementa el seu cabal al pas per la font d'aigües termals de Los Baños. També destaquen les fonts del Cuerno i de la Pardala.
  • Paratge de la Pardala
  • Reserva Natural de Flora i Fauna de Valdeserrillas
  • Fuente Muñoz
  • Charco Negro. Paratge amb pous naturals, fonts i àrea de picnic.

Festes localsModifica

  • Sant Antoni. El 17 de gener, se celebra amb una foguera.
  • Falles. El cap de setmana següent al dia de Sant Josep (el 19 de març), se celebra la festa, amb cercaviles, paelles i mascletà.
  • Sant Isidre. El 15 de maig es fa la romeria des de l'ermita del sant fins a l'església parroquial. Després hi ha sopar popular i revetlla.
  • Festa Major. Se celebra al voltant del 15 d'agost. Es veneren l'Assumpció de la Verge i els Sants de la Pedra i Sant Roc, amb cavalcades, mascletà, sopars i revetlles populars.
  • Santa Anna al llogaret de Villanueva el 26 de juliol

ReferènciesModifica

  1. «Subdivisión en partidos judiciales de la nueva división territorial, de la península e islas adyacentes aprobada por S.M. En el Real Decreto de 21 de Abril de 1834» (en castellà). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2006. [Consulta: 5 maig 2018].
  2. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.455 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. Junta Electoral de Zona de Llíria «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Llíria sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 38 [Consulta: 31 març 2020].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 31 març 2020].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Benaixeve», 26-05-2019. [Consulta: 31 març 2020].
  6. 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Benagéber. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benaixeve