Araucària
Araucària o arbre de pisos (lexema propi del mallorquí)[2] és un gènere que inclou diversos arbres o espècies de coníferes, gimnospermes de la família Araucariaceae.
Araucaria  | |
|---|---|
 Araucaria araucana | |
| Dades | |
| Font de | fusta d'araucària |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Araucariaceae |
| Gènere | Araucaria Juss., 1789 |
| Tipus taxonòmic | Araucaria imbricata |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Eutassa Columbea
|
| Distribució | |
 | |
.jpg)
DescripcióModifica
Són arbres pinòpsids i perennifolis amb un tronc massiu que, segons l'espècie, pot arribar a alçades de 30-80 m. Les branques s'estenen de forma horitzontal i les fulles són en forma d'agulla, típica de les coníferes.
Generalment les araucàries són dioiques, amb pinyes mascles i femelles en arbres separats. Ocasionalment, però, hi ha arbres monoics o arbres que canvien de sexe amb l'edat. Les pinyes femelles són globuloses i poden fer de 7 a 25 cm de diàmetre segons l'espècie. Contenen 80-200 llavors comestibles, similar als pinyons. Les pinyes mascles són més menudes, de 4 a 10 cm de llargada i entre 1,5-5 cm d'amplada.
Hi ha 19 espècies d'araucària dividides en dues seccions. Viuen preferentment en regions muntanyoses a les zones càlida o temperada de l'hemisferi sud, amb major diversitat a Nova Caledònia. El nom del gènere prové d'araucano, el nom amb què els colonitzadors espanyols denominaven els maputxes de Xile.
UsosModifica
Tradicionalment, els pinyons eren una font d'aliment per als habitants de les regions on creixen de manera natural. La fusta d'araucària també és força apreciada, Algunes de les espècies s'utilitzen en jardineria.
TaxonomiaModifica
- Secció Araucaria
- Araucaria angustifolia - Araucària del Brasil[3][4] Estat del Paraná, Paraguay, nord-est de l'Argentina.
- Araucaria araucana - Araucària de Xile[5] Xile central i Argentina occidental.
- Araucaria bidwillii. Austràlia oriental.
- Araucaria hunsteinii .Nova Guinea.
- Secció Eutacta
- Araucaria bernieri. Nova Caledònia.
- Araucaria biramulata. Nova Caledònia.
- Araucaria columnaris. Nova Caledònia.
- Araucaria cunninghamii. Austràlia oriental, Nova Guinea.
- Araucaria heterophylla - Araucària de Norfolk.[6] Illa Norfolk.
- Araucaria humboldtensis. Nova Caledònia.
- Araucaria laubenfelsii. Nova Caledònia.
- Araucaria luxurians. Nova Caledònia.
- Araucaria montana. Nova Caledònia.
- Araucaria muelleri. Nova Caledònia.
- Araucaria nemorosa. Nova Caledònia.
- Araucaria rulei. Nova Caledònia.
- Araucaria scopulorum. Nova Caledònia.
- Araucaria subulata. Nova Caledònia.
- Araucaria schmidii. Nova Caledònia.
GaleriaModifica
Araucaria columnaris
Araucaria araucana en el seu ambient natural
Araucaria araucana amb pinyes
Araucaria araucana
Araucaria araucana jove
Araucaria araucana
Araucaria araucana molt vella
Araucaria angustifolia
Araucaria angustifolia jove
Fòssils d'Araucaria mirabilis
Llavors d'araucària
ReferènciesModifica
- ↑ «Phylogenetic relationships within Araucariaceae based on rbcL gene sequences». American Journal of Botany, 85:11, 1998, pàg. 1507–1516.
- ↑ http://www.termcat.cat/docs/PDF/Espais_2009_Joan_Veny.pdf Arduïtat del treball lexicogràfic i terminològic, Joan Veny
- ↑ «Araucaria angustifolia». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 maig 2022].
- ↑ «araucària». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Araucaria araucana». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 maig 2022].
- ↑ «Araucària heterophylla». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 maig 2022].
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Araucària |