Arctia caja

espècie d'insecte

Arctia caja és una papallona nocturna de la subfamília Arctiinae i la família Erebidae.

Infotaula d'ésser viuArctia caja Modifica el valor a Wikidata
(2057) Garden Tiger (Arctia caja) (4777700425).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaArctiidae
TribuArctiini
GènereArctia
EspècieArctia caja Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)

DescripcióModifica

Té una envergadura alar de 45 a 65 mil·límetres. El disseny de les ales varia: les ales davanteres són de color marró amb un patró blanc (que no obstant això pot faltar); en canvi les ales posteriors són de color taronja amb un patró de punts negres.

Els patrons visibles serveixen com a advertència pels depredadors, ja que els fluids corporals de l'arna són verinosos. Els seus efectes no són encara completament coneguts, però se sap que contenen quantitats d'èsters de colina neurotòxics que actuen interferint amb el receptor d'acetilcolina.

Els colors també són ideals per als temibles depredadors com les aus petites: la papallona normalment oculta les seves ales posteriors sota les críptiques ales anteriors quan està descansant. Si percep una amenaça, mostra el color vermell i s'allunya volant. D'aquesta manera, es confon amb èxit i espanta als depredadors.

Hi ha moltes aberracions (variants del patró i color), obtinguts en part artificialment i en part per casualitat. Oberthür esmenta uns 500 variants diferents que es mostren en 36 figures. Seitz dona compte d'algunes aberracions amb nom.[1]

DistribucióModifica

Es troba per tota la Zona paleàrtica, tant a Europa com al llunyà Lapland, al nord d'Àsia i a l'Àsia Central; també a Amèrica del Nord. A les muntanyes (Tien Shan) aquesta espècie és trobada fins a 3000 metres d'altura.

Prefereix llocs humits, per la qual cosa és particularment comuna en valls fluvials així com en jardins i parcs.

És nocturna i pot veure's normalment volant al voltant d'una font de llum.

La larva té pèls llargs de color distintius i s'observa amb freqüència. Pot créixer fins a 6 cm de llargada i fa el mort quan està en perill.

Els adults són més comuns de juny a agost, en jardins, parcs, prats, pastures i zones de matolls.

DesenvolupamentModifica

Les femelles fan la posta a partir del juliol. Els ous de color blanc blavós són dipositats en les superfícies inferiors de les fulles.

Les larves es desclouen a l'agost. Passen l'hivern a terra en llocs protegits i pupen de juny a juliol de l'any següent. Els imagos surten entre juliol i agost.

Les larves s'alimenten de diverses classes de plantes no llenyoses, així com arbustos i arbres. Es troben especialment sobre gerdera, móra, viburn, xuclamel, bruc i ginestes.

GaleriaModifica

ReferènciesModifica

  1. Seitz, A. Ed. (1912- 1913).
  • Ebert, Günter (ed.) (1997): Die Schmetterlinge Baden-Württembergs. Vol.5: Nachtfalter III (Sesiidae, Arctiidae, Noctuidae). Ulmer Verlag, Stuttgart. ISBN 3-8001-3481-0
  • Stevens, Martin (2005): The role of eyespots as anti-predator mechanisms, principally demonstrated in the Lepidoptera. Biol. Rev. 80(4): 573–588.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arctia caja