Colina
Per a altres significats, vegeu «Colina (Madrid)». |
La colina és un nutrient essencial soluble en aigua.[1][2][3][4][5] Normalment s'agrupa amb el complex de la vitamina B. Colina generalment fa referència a diverses sals d'amoni quaternari que contenen el catió N,N,N-trimetiletanolamoni.
El catió apareix en la capçalera de dues classes de fosfolípids (fosfatidilcolina i esfingomielina) que són abundants en les membranes cel·lulars. També passa a ser el neurotransmissor acetilcolina.
Història
modificaLa colina va ser descoberta per Adolph Strecker el 1864 i sintetitzada químicament el 1866. El 1998 va ser classificada com a nutrient essencial per l'Institut de Medicina dels Estats Units.
Química
modificaLa colina és un amoni quaternari, una amina químicament saturada amb la fórmula química (CH₃)₃N+CH₂CH₂OHX−,
Hidròxid de colina
modificaL'hidròxid de colina és una base orgànica forta que és un catalitzador de fase que transporta hidròxid als sistemes orgànics. Es fa servir com mètode econòmic en plaques de circuits (circuit board) amb fotoresistències.
Paper en humans
modificaLa colina i els seus metabòlits es necessiten per tres mecanismes fisiològics: la integritat estructural i el senyalament cel·lular de la membrana cel·lular, síntesi de proteïnes i neurotransmissió i font principal de grups metil que participen en la síntesi de S-adenosilmetionina.
Les persones que per malaltia genètica no poden descompondre la trimetilamina (de la qual la colina és un precursor) pateixen la trimetilaminuria.
Fonts alimentàries de colina
modificaLa ingestió de referència de la colina és de 425 mg per dia en dones adultes essent més altes en embarassades i lactants. Pels homes adults és de 550 mg/dia. També hi ha referències per nens i adolescents.[6]
Aliments animals i vegetals | Colina (mg) | Calories |
---|---|---|
5 unces (142 g) de fetge cru de bou | 473 | 192[nb 1] |
Ou completament bullit | 113 | 78[nb 2] |
Mitja lliura (227 g) de bacallà | 190 | 238[nb 3] |
Mitja lliura de pollastre | 149 | 270[nb 4] |
Un quart de llet, amb un 1% de greix | 173 | 410[nb 5] |
Una cullerada (8 g) de lecitina de soia | 250 approx. | 60[7] |
Una lliura (454 grams) de coliflor | 177 | 104[nb 6] |
Una lliura d'espinac | 113 | 154[nb 7] |
Una tassa de germen de blat | 202 | 432[nb 8] |
Dues tasses (0.47 litres) de tofu | 142 | 353[nb 9] |
Dues tasses de mongetes | 108 | 450.[nb 10] |
Una tassa de quinoa crua | 119 | 626.[nb 11] |
Una tassa d'amarant cru | 135 | 716[nb 12] |
Raïm | 19 | 103[nb 13] |
Tres tasses (710 cc) d'arròs integral cru | 54 | 649[nb 14] |
Una tassa (146 g) de cacacuets | 77 | 828[nb 15] |
Una tassa (143 g) d'ametlles | 74 | 822[nb 16] |
A més de la coliflor altres verdures brassicàcies poden ser bones fonts de colina.[8]
Imatges
modifica-
Colina (C5H14NO+)
-
Hidròxid de colina
Notes
modificaReferències
modifica- ↑ Entry for "Beef, variety meats and by-products, liver, raw" in the USDA Nutrients database Arxivat 2015-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ Entry for one large "Egg, whole, cooked, hard-boiled" in the USDA Nutrients database Arxivat 2015-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ Entry for "Fish, cod, Atlantic, cooked, dry heat" in the USDA Nutrients database Arxivat 2015-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ Entry for "Milk, lowfat, fluid, 1% milkfat, with added vitamin A and vitamin D" in the USDA Nutrients database Arxivat 2015-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ Entry for "Milk, lowfat, fluid, 1% milkfat, with added vitamin A and vitamin D" in the USDA Nutrients database Arxivat 2015-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ Entry for "Cauliflower, cooked, boiled, drained, with salt" in the USDA Nutrients database Arxivat 2015-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ Entry for "Spinach, frozen, chopped or leaf, cooked, boiled, drained, without salt" in the USDA Nutrients database Arxivat 2015-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ Entry for "Cereals ready-to-eat, wheat germ, toasted, plain" in the USDA Nutrients database Arxivat 2015-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ Entry for "Tofu, firm, prepared with calcium sulfate and magnesium chloride (nigari) (1)" in the USDA Nutrients database Arxivat 2015-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ Entry for "Beans, kidney, all types, mature seeds, cooked, boiled, without salt" in the USDA Nutrients database Arxivat 2015-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ Entry for "Quinoa, uncooked" in the USDA Nutrients database Arxivat 2015-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ Entry for "Amaranth, uncooked" in the USDA Nutrients database Arxivat 2015-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ Entry for "Grapefruit, raw, pink and red, all areas" in the USDA Nutrients database Arxivat 2015-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ Entry for "Rice, brown, long-grain, cooked" in the USDA Nutrients database Arxivat 2015-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ Entry for "Peanuts, all types, raw" in the USDA Nutrients database Arxivat 2015-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ Entry for 1 cup whole "Nuts, almonds" in the USDA Nutrients database Arxivat 2015-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ Plantilla:Pauling
- ↑ Zeisel SH; da Costa KA «Choline: an essential nutrient for public health». Nutrition Reviews, 67, 11, novembre 2009, pàg. 615-23. DOI: 10.1111/j.1753-4887.2009.00246.x. PMC: 2782876. PMID: 19906248.
- ↑ "Choline, PDRHealthPlantilla:MEDRS
- ↑ "Choline" (An interview with Steven Zeisel, Editor-in-Chief of the Journal of Nutritional Biochemistry), Radio National Health Report with Norman Swan, Monday 17 April 2000
- ↑ "" Dietary Reference Intakes for Thiamin, Riboflavin, Niacin, Vitamin B₆, Folate, Vitamin B₁₂, Pantothenic Acid, Biotin, and Choline (1998), Institute of Medicine.
- ↑ «Dietary Reference Intakes». Institute of Medicine. Arxivat de l'original el 2010-04-19. [Consulta: 6 desembre 2010].
- ↑ «Bob's Red Mill soy lecithin - click on image of ingredients label». Arxivat de l'original el 2015-12-09. [Consulta: 6 desembre 2010].
- ↑ Gossell-Williams M, Fletcher H, McFarlane-Anderson N, Jacob A, Patel J, Zeisel S «Dietary intake of choline and plasma choline concentrations in pregnant women in Jamaica». The West Indian Medical Journal, 54, 6, desembre 2005, pàg. 355–9. PMC: 2438604. PMID: 16642650.