Brassicàcies
Les brassicàcies (Brassicaceae) són una família de plantes de l'ordre brassicals. Es tracta d'una família cosmopolita, amb 390 gèneres i 3.000 espècies. A Europa hi ha 108 gèneres amb espècies silvestres.[1] Les brassicàcies tenen la màxima diversitat a la regió mediterrània i es distribueixen per les regions de clima temperat.
Brassicaceae ![]() | |
---|---|
![]() (Barbarea vulgaris) | |
Planta | |
Tipus de fruit | silícula ![]() |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Brassicales |
Família | Brassicaceae ![]() Burnett, 1835 |
Tipus taxonòmic | Brassica ![]() |
Nomenclatura | |
Estatus | Nomen conservandum ![]() |
Abans, la família s'anomenava Crucíferes o Cruciferae, nom encara admès en la nomenclatura. La planta tipus d'on prové el nom de la família és la col (Brassica spp.). Totes són plantes herbàcies anuals, bianuals o perennes. Normalment tenen les fulles en disposició alterna. Molts membres tenen components glucosinolats que emeten una olor característica.
A part de la seva importància econòmica, les brassicàcies també en tenen des del punt de vista científic, ja que Arabidopsis thaliana és la planta escollida per a l'estudi dels vegetals en general.
Morfologia modifica
Són plantes herbàcies de fulles alternes, simples, senceres o dividides, de vegades en roseta basal. Les inflorescències tenen forma de raïm. Les flors són hermafrodites, actinomorfes. El calze té quatre sèpals lliures, i la corol·la quatre pètals més, també lliures, i sis estams lliures, quatre de llargs i dos de més menuts. El gineceu té ovari súper, amb dos carpels i un estil. Fruit en síliqua o en silícula.[1]
Ecologia modifica
Gairebé totes les espècies viuen en camps i hortes, i moltes estan presents a les vores de camins i carreteres. Algunes són clarament costaneres, com el rave de mar, els caps blancs, Diplotaxis ibicensis, Malcolmia maritima, Maresia nana i algunes Matthiola.[1]
Succowia balearica i Clypeola jonthlaspi es troben en llocs rocosos i garrigues; la primera, sovint en indrets nitrificats. Són rupícoles la col borda i les Arabis. Els créixens viuen en indrets amb aigua dolça, embassada o no.[1]
Endemismes als Països Catalans modifica
- Col borda, endemisme de Mallorca.[1]
- Diplotaxis ibicensis, a les Illes Balears i a Alacant.[1]
Usos modifica
En aquesta família de plantes destaquen les espècies d'interès agrícola destinades a l'alimentació, com les cols, el nap o el rave. Les llavors d'algunes espècies dels gèneres Brassica i Sinapis es fan servir en la confecció de la mostassa. Altres espècies, com el creixen, l'herba de sang, Cardaria draba i la colrave es mengen en amanida.[1] Algunes, com la colza, tenen àcid erúcic a les llavors, que les fa incomestibles, encara que amb modificació genètica es pot eliminar. La majoria, però, són comestibles.
Algunes espècies es poden usar com a ornamentació en jardins, com els carraspics i senyorets (espècies d'Iberis), el violer blanc i el violer groc o els setins.[1]
D'altres tenen propietats medicinals conegudes, com els caps blancs, el pa i formatge, la ruca, la ravenissa groga, la mostassa blanca, Sisymbrium irio i Sisymbrium officinale.[1]
Gèneres modifica
- Acanthocardamum
- Aethionema
- Agallis
- Alliaria
- Alyssoides
- Alysopsis
- Alyssum
- Ammosperma
- Anastatica
- Anchonium
- Andrzeiowskia
- Anelsonia
- Aphragmus
- Aplanodes
- Arabidella
- Arabidopsis
- Arabis
- Arcyosperma
- Armoracia
- Aschersoniodoxa
- Asperuginoides
- Asta
- Atelanthera
- Athysanus
- Aubrieta
- Aurinia
- Ballantinia
- Barbarea
- Beringia
- Berteroa
- Berteroella
- Biscutella
- Bivonaea
- Blennodia
- Boleum
- Boreava
- Bornmuellera
- Borodinia
- Botscantzevia
- Brachycarpaea
- Brassica
- Braya
- Brayopsis
- Brossardia
- Bunias
- Cakile
- Calepina
- Calymmatium
- Camelina
- Camelinopsis
- Capsella
- Cardamine
- Cardaminopsis
- Cardaria
- Carinavalva
- Carrichtera
- Catadysia
- Catenulina
- Caulanthus
- Caulostramina
- Ceratocnemum
- Ceriosperma
- Chalcanthus
- Chamira
- Chartoloma
- Cheesemania
- Cheiranthus
- Chlorocrambe
- Chorispora
- Christolea
- Chrysobraya
- Chrysochamela
- Cithareloma
- Clastopus
- Clausia
- Clypeola
- Cochlearia
- Coelonema
- Coincya
- Coluteocarpus
- Conringia
- Cordylocarpus
- Coronopus
- Crambe
- Crambella
- Cremolobus
- Crucihimalaya
- Cryptospora
- Cuphonotus
- Cusickiella
- Cycloptychis
- Cymatocarpus
- Cyphocardamum
- Dactylocardamum
- Degenia
- Delpinophytum
- Descurainia
- Diceratella
- Dichasianthus
- Dictyophragmus
- Didesmus
- Didymophysa
- Dielsiocharis
- Dilophia
- Dimorphocarpa
- Diplotaxis
- Dipoma
- Diptychocarpus
- Dithyrea
- Dolichirhynchus
- Dontostemon
- Douepea
- Draba
- Drabastrum
- Drabopsis
- Dryopetalon
- Eigia
- Elburzia
- Enarthrocarpus
- Englerocharis
- Eremobium
- Eremoblastus
- Eremodraba
- Eremophyton
- Ermania
- Ermaniopsis
- Erophila
- Erucaria
- Erucastrum
- Erysimum
- Euclidium
- Eudema
- Eutrema
- Euzomodendron
- Farsetia
- Fezia
- Fibigia
- Foleyola
- Fortuynia
- Galitzkya
- Geococcus
- Glaribraya
- Glastaria
- Glaucocarpum
- Goldbachia
- Gorodkovia
- Graellsia
- Grammosperma
- Guiraoa
- Gynophorea
- Halimolobos
- Harmsiodoxa
- Hedinia
- Heldreichia
- Heliophila
- Hemicrambe
- Hemilophia
- Hesperis
- Heterodraba
- Hirschfeldia
- Hollermayera
- Hornungia
- Hornwoodia
- Hugueninia
- Hymenolobus
- Ianhedgea
- Iberis
- Idahoa
- Iodanthus
- Ionopsidium
- Irenepharsus
- Isatis
- Ischnocarpus
- Iskandera
- Iti(planta)
- Ivania
- Kernera
- Kremeriella
- Lachnocapsa
- Lachnoloma
- Leavenworthia
- Lepidium
- Lepidostemon
- Leptaleum
- Lesquerella
- Lignariella
- Lithodraba
- Lobularia
- Lonchophora
- Loxostemon
- Lunaria
- Lyocarpus
- Lyrocarpa
- Macropodium
- Malcolmia
- Mancoa
- Maresia
- Mathewsia
- Matthiola
- Megacarpaea
- Megadenia
- Menkea
- Menonvillea
- Microlepidium
- Microsysymbrium
- Microstigma
- Morettia
- Moricandia
- Moriera
- Morisia
- Murbeckiella
- Muricaria
- Myagrum
- Nasturtiopsis
- Nasturtium
- Neomartinella
- Neotchihatchewia
- Neotorularia
- Nerisyrenia
- Neslia
- Neuontobotrys
- Notoceras
- Notothlaspi
- Ochthodium
- Octoceras
- Olimarabidopsis
- Onuris
- Oreoloma
- Oreophyton
- Ornithocarpa
- Orychophragmus
- Otocarpus
- Oudneya
- Pachycladon
- Pachymitus
- Pachyphragma
- Pachypterygium
- Parlatoria
- Parodiodoxa
- Parolinia
- Parrya
- Parryodes
- Pegaeophyton
- Peltaria
- Peltariopsis
- Pennellia
- Petiniotia
- Petrocallis
- Phaeonychium
- Phlebolobium
- Phlegmatospermum
- Phoenicaulis
- Physaria
- Physocardamum
- Physoptychis
- Physorrhynchus
- Platycraspedum
- Polyctenium
- Polypsecadium
- Pringlea
- Prionotrichon
- Pritzelago
- Pseuderucaria
- Pseudoarabidopsis
- Pseudocamelina
- Pseudoclausia
- Pseudofortuynia
- Pseudovesicaria
- Psychine
- Pterygiosperma
- Pterygostemon
- Pugionium
- Pycnoplinthopsis
- Pycnoplinthus
- Pyramidium
- Quezeliantha
- Quidproquo
- Raffenaldia
- Raphanorhyncha
- Raphanus
- Rapistrum
- Reboudia
- Redowskia
- Rhizobotrya
- Ricotia
- Robeschia
- Rollinsia
- Romanschulzia
- Roripella
- Rorippa
- Rytidocarpus
- Sameraria
- Sarcodraba
- Savignya
- Scambopus
- Schimpera
- Schivereckia
- Schizopetalon
- Schlechteria
- Schoenocrambe
- Schouwia
- Scoliaxon
- Selenia
- Sibara
- Silicularia
- Sinapidendron
- Sinapis
- Sisymbrella
- Sisymbriopsis
- Sisymbrium
- Smelowskia
- Sobolewslia
- Sohms-Laubachia
- Sophiopsis
- Sphaerocardamum
- Spirorhynchus
- Spryginia
- Staintoniella
- Stanfordia
- Stanleya
- Stenopetalum
- Sterigmostemum
- Stevenia
- Straussiella
- Streptanthella
- Streptanthus
- Streptoloma
- Stroganowia
- Stubebdorffia
- Subularia
- Succowia
- Synstemon
- Synthlipsis
- Taphrospermum
- Tauscheria
- Teesdalia
- Teesdaliopsis
- Tetracme
- Thelypodiopsis
- Thelypodium
- Thlaspeocarpa
- Thlaspi
- Thysanocarpus
- Trachystoma
- Trichotolinum
- Trochiscus
- Tropidocarpum
- Turritis
- Vella
- Warea
- Wasabia
- Weberbauera
- Werdermannia
- Winklera
- Xerodraba
- Yinshania
- Zerdana
- Zilla
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Carlquist, S. 1971. Wood anatomy of Macaronesian and other Brassicaceae. Aliso, 7/3: 365-384
- Hall, J. C., K. J. Sytsma and H. H. Iltis. 2002. Phylogeny of Capparaceae and Brassicaceae based on chloroplast sequence data. American Journal of Botany 89: 1826-1842 (abstract here Arxivat 2011-02-18 a Wayback Machine.).
- Walter S. Judd, Christopher S. Campbell, Elizabeth A. Kellogg, Peter F. Stevens, Michael J. Donoghue: Plant Systematics: A Phylogenetic Approach, Sinauer Associates Inc. 2007
- Stevens, P. F. (2001 onwards). Angiosperm Phylogeny Website. Version 7, May 2006 [and more or less continuously updated since]. «Enllaç».
- Strasburger, Noll, Schenck, Schimper: Lehrbuch der Botanik für Hochschulen. 4. Auflage, Gustav Fischer, Jena 1900, p. 459
Enllaços externs modifica
- Brassicaceae Arxivat 2007-01-03 a Wayback Machine. in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. Arxivat 2007-01-03 a Wayback Machine. http://delta-intkey.com Arxivat 2007-01-03 a Wayback Machine.
- Brassicaceae a www.botany.hawaii.edu