Colza

planta amb flor de la família Brassicaceae

La colza (Brassica napus) és una planta amb flor groga de la família Brassicaceae. És la tercera font més important d'oli vegetal i la segona de proteïna vegetal a nivell mundial.[1]

Infotaula d'ésser viuColza
Brassica napus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deoli de colza i rapeseed seed (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitsíliqua Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreBrassicales
FamíliaBrassicaceae
TribuBrassiceae
GènereBrassica
EspècieBrassica napus Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

Descripció

modifica
 
Camp de colza, amb Montserrat intuint-se al fons

És una varietat de nap que es conrea per les seves llavors, de les que s'extreu principalment oli. Conté naturalment una quantitat apreciable d'àcid erúcic. La canola és un grup de cultivars de colza que han estat criats amb nivells molt baixos d'àcid erúcic i són especialment apreciats per al seu ús com a alimentació humana i animal. És freqüent al Canadà. En anglès és freqüent anomenar canola a qualsevol espècie de colza cultivada.[2]

És una planta anual de 0,3 a 1 metre d'alçada, fulles de 5 a 40 cm, floració a principi de primavera amb flors grogues, i fruit en silíqua de 5 a 7 cm que té diverses llavors d'1,5 a 2 mm de diàmetre.

Es pot conrear en climes bastant freds i no excessivament plujosos. En climes d'influència mediterrània se sembra al principi de la tardor mentre que en els continentals es fa a la primavera.[3]

De les llavors es produeix l'oli de colza. Com a subproducte s'obté un tortó ric en proteïna dedicat a l'alimentació animal. L'oli pot ser destinat a combustible (biodièsel).[4]

És una planta molt mel·lífera.

Per millora genètica s'obtenen varietats amb molt poc contingut d'àcid erúcic (varietats doble zero), que és lleugerament tòxic.

Referències

modifica
  1. «Regulation (EC) No 1881/2006 as regards maximum levels of erucic acid and hydrocyanic acid in certain foodstuffs» (en anglès). [Consulta: 21 abril 2021].
  2. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 8 de febrer 2012. [Consulta: 11 maig 2021].
  3. Alford, David V. Biocontrol of Oilseed Rape Pests (en anglès). John Wiley & Sons, 2008-04-15. ISBN 978-1-4051-7156-4. 
  4. Bonjean, Alain. P.; Dequidt, Céline; Sang, Tina; Groupe Limagrain «Rapeseed in China». OCL, 23, 6, 2016-11-XX, pàg. D605. DOI: 10.1051/ocl/2016045. ISSN: 2272-6977.