Citró
El citró, herba groga o ravenissa negra (Hirschfeldia incana) és una brassicàcia nadiua de la Mediterrània.
Hirschfeldia incana  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Brassicales |
| Família | Brassicaceae |
| Tribu | Brassiceae |
| Gènere | Hirschfeldia |
| Espècie | Hirschfeldia incana Lagr.-Foss., 1847 |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Christian Cay Laurenz Hirschfeld |
| Basiònim | Sinapis incana |
| Sinònims |
|
Etimologia modifica
- Hirschfeldia: en honor de Christian Cay Lorenz Hirschfeld (1742-1792), jardiner i filòsof alemany, va escriure en 1755 un llibre sobre horticultura i jardineria.[1]
- incana: del llatí incanus (canós, blanquinós), perquè té pèls blancs més o menys abundant.[1]
Noms vernacles modifica
citrons (PV), ravanissa groga (B), ravenissa, ravenissa groga i ravenissa incana.[2]
Descripció modifica
Hemicriptòfit biennal o pluriennal, erecte, molt ramificat i pilós sobretot a la base, de 20 a 80 cm d'alt. Les fulles inferiors peciolades, pinnatipartides o pinnatisectes amb els segments irregularment dentats, el terminal ovat, obtús i molt mes gran que els laterals. Mentre que les fulles superiors són subséssils, oblongo-linears i enteres. Les flors són d'un groc pàl·lid, i estan agrupades en raïms terminals, inicialment curts i densos. Els pedicels florals fan d'1-2 mm, els sèpals són de 4-5 mm i els pètals de 6-9 mm. El fruit és una síliqua més o menys aplicada a la tija, d'uns 8-17 x 1-1,5 mm, sobre un pedicel de 2,5-4 mm, amb un bec de 4-7 mm, inflat a la part superior i fent una vesícula tan ampla com la part valvar. Les valves joves del fruit amb tres nervis ben marcats. Conté 3-6 grans per cada lòcul i sovint 1 al bec. Floreix de març a l'octubre. El seu nombre cromosòmic és 2n = 14.[3][4][5]
Hàbitat i distribució modifica
Viu en vores de camins, solars abandonats, camps de conreu, i llocs alterats. Es freqüent i de vegades dominant en la vegetació del Hordeion. Habita les terres baixes mediterrànies, principalment a les contrades de clima marítim (del domini de l'Oleo-Ceratonion al del Quercetum ilicis galloprovinciale. Rarament ascendeix al domini del Quercion pubescenti-petraeae).[3][5]
Presenta una distribució mediterrània i irano-turaniana, i ha sigut introduïda en moltes altres regions com a espècie adventícia. És present també arreu de la Península Ibèrica. Als Països Catalans es pot trobar a les comarques marítimes (de la Fenolleda i del Rosselló al Montsià), penetra fins a la Selva, al Vallès, a la Conca de Barberà i al Matarranya, i excepcionalment reapareix al Solsonès i a Andorra. Des del nivell del mar fins als 1300 m d'altura. També cap al sud, per les comarques del Baix Maestrat al Baix Segura, entre 0 i 950 msnm. A les Illes en troba a Mallorca, Menorca, Eivissa i Cabrera, fins als 800 m d'altura.[3][1][6]
Taxonomia modifica
És un gènere molt pròxim al gènere Brassica.[7] Hirschfeldia és un gènere monotípic, és a dir, que conté una sola espècie, anomenada Hirschfeldia incana, que abans rebia el nom de Brassica geniculata.[8] És molt semblant a la mostassa negra (Brassica nigra), però és més baixa, biennal i té fulles en roseta.[9]
Usos modifica
La planta jove es menja amb oli i suc de llimona a algunes parts de Grècia. Les fulles tendres es mengen crues en ensalades, i les llavors crues o cuites. Es poden moldre i després barrejar la pols amb aigua i menjar.[10][11] Té propietats expectorants, antiafòniques i antitussígenes.[12]
S'ha comprovat que el citró bioacumula metalls pesants (zinc, coure, plom i cadmi), i per tant, pot ser emprada en fitoremediació.[13]
Galeria modifica
-
Individu al camp -
Arrel -
Fulla -
Flor -
Inflorescència -
Fruit
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Hirschfeldia incana (L.) Lagr.-Foss.» (en castellà). Asturnatura. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana». Termcat. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. 2. Barcelona: Barcino, 1984, p. 56. ISBN 9788472265974.
- ↑ Morales Valverde, Ramón. Santiago Castroviejo. Flora ibérica : plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares (en castellà). Madrid: Real Jardín Botánico, C.S.I.C, 2010, p. 400. ISBN 978-84-00-09041-8.
- ↑ 5,0 5,1 «Hirschfeldia incana (L.) Lagr.-Foss.». Herbari Virtual del Mediterrani Occidental. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Hirschfeldia incana» (en anglès). Pacific Island Ecosystems at Risk (PIER), 04-03-2007. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ Warwick, S., et al. Guide to Wild Germplasm of Brassica and Allied Crops (tribe Brassiceae, Brassicaceae). 2nd Edition. Agriculture & Agri-Food Canada.
- ↑ «GRIN Species Profile». Arxivat de l'original el 2011-06-05. [Consulta: 9 maig 2010].
- ↑ «Plants of Southern California: Analysis Pages: Mustard (Brassica nigra and Hirschfeldia incana): How To Tell The Difference» (en anglès). tchester.org, 2011. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Hirschfeldia incana - (L.)Lagr.-Foss.» (en anglès). Plants for a Future. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Hirschfeldia incana (L.) Lagr.-Foss. (Brassicaceae)» (en castellà). Plantas y Hongos. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Hirschfeldia incana - Rabaniza amarilla - Ravenissa groga» (en castellà). Herbario Virtual de Banyeres, 13-04-2010. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ Midhat, Laila; Ouazzani, Naaila; Esshaimi, Mouhsine. [https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/15226514.2016.1207604 Assessment of Heavy Metals Accumulation by Spontaneous Vegetation: Screening for New Accumulator Plant Species Grown in Kettara Mine, Marrakech, Southern Morocco] (tesi) (en anglès). El Marroc: University of Nottingham, 2016, p. 3-40. DOI 10.1080/15226514.2016.1207604.
