Argenter
Un argenter és aquell menestral que tenia l'ofici de treballar principalment l'argent, però també altres metalls preciosos i fins i tot combinar-los amb pedres precioses.[1]
Tipus d'ocupació | menestral  |
|---|
La mateixa activitat però especialitzada amb l'or rebia el nom d'orfebre, i si estava especialitzat només en la manufactura de joies s'anomenava joier.[1]
Història modifica
A Catalunya aquest luxós ofici va agafar relleu quan l'art gòtic estava ja en ple auge en els gustos culturals de l'època, moment en el qual els obradors d'argent dels monestirs començaren a ser substituïts per professionals en llurs tallers familiars urbans.[1] Per exemple, la Confraria d'Argenters de Barcelona està documentada com a mínim ja des del 13 de maig del 1381, data en la qual el llavors infant Joan va cedir-los el privilegi d'autoritzar o no l'entrada d'aquells que aspiraven a exercir aquest ofici a la ciutat.[1] Els nous permisos s'anunciaven durant la diada de Sant Eloi, el patró del gremi.[1]
També treballaven argenters en ciutats com ara Lleida, Girona,[2] Vic[3] o Tortosa.[4]
Imposats els canvis de la Nova Planta, a Barcelona, Mataró i Reus l'any 1732 aquest ofici va canviar llur organització tradicional en gremi o confraria per passar a considerar-se congregació o art.[1] Després l'ofici mantingué un col·legi d'argenters fins que aquest va desaparèixer entre el 1870 i el 1873.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 58; entrada: "argenter"
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 32.
- ↑ Mirambell, Miquel «EL TALLER D'UN ARGENTER VIGATÀ CINCCENTISTA. INVENTARI DELS BÉNS DE PERE NAVARRO (†1548)». Ausa, XIX/144, 2000, pàg. 19-34.
- ↑ Vidal Franquet, Jacobo «Contribució a l'estudi de l'argenteria medieval de la ciutat de Tortosa: els argenters al servei del municipi». Matèria. Revista internacional d'Art, 4, 2004, pàg. 95-117.