Aristot

poble del Pont de Bar

Aristot (Arestothe) és una entitat de població del terme municipal del Pont de Bar, a la comarca de l'Alt Urgell.

Plantilla:Infotaula geografia políticaAristot
Imatge
Vista d'Aristot amb el Cadí al fons

Localització
Map
 42° 22′ 47″ N, 1° 37′ 24″ E / 42.37968°N,1.62329°E / 42.37968; 1.62329
EstatEspanya

Comunitat autònomaCatalunya

Provínciaprovíncia de Lleida

ComarcaAlt Urgell

Municipiel Pont de Bar Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població31 (2023) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud1.223 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25723 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE25030000100 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT2503060001700 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webaristot.net Modifica el valor a Wikidata

El poble se situa al cim d'un turó que domina la vall del riu Segre. Les cases s'estenen al voltant de l'església parroquial de Sant Andreu, d'estil romànic, que ha estat objecte de diverses restauracions al llarg del temps. Un branc de la carretera N-260 és la seva principal via de comunicació.

Història

modifica

Aristot va tenir un castell que defensava el comtat de Cerdanya vers el vescomtat de Castellbò. Documentat des del segle ix, Arnau I de Castellbò, després d'apoderar-se'n, l'enderrocà l'any 1209. Més tard, el 1229, el cavaller Guillem d'Urtx el reconstrueix. No obstant això, els seus descendents, l'any 1301 decideixen vendre'l, amb la meitat del seu patrimoni, al rei Jaume II de Mallorca.[1]

El 28 de setembre de 1713, a les acaballes de la Guerra de Successió Espanyola, el General Josep Moragues i Mas, Governador de la Fortalesa de Castellciutat, signava la capitulació i lliurava la fortalesa a les tropes borbòniques. El text de les capitulacions fou recollit per en Francesc de Castellví i Obando a les "Narraciones Históricas".

Fou municipi independent fins a l'any 1970 quan s'agregà a Toloriu, com a precursor de l'actual municipi del Pont de Bar.

Referències

modifica