Joan Prat i Esteve

escriptor català
(S'ha redirigit des de: Armand Obiols)

Joan Prat i Esteve, que des de ben jove, el 1919, amb els primers poemes ja signava amb el pseudònim Armand Obiols (Sabadell, 18 de juny del 1904-Viena, 15 d'agost del 1971), va ser un escriptor, periodista, traductor i crític literari català.[1][2][3]

Infotaula de personaJoan Prat i Esteve
Biografia
Naixement18 juny 1904 Modifica el valor a Wikidata
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 agost 1971 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióEscriptor, periodista i crític literari
OcupadorOrganització de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaArmand Obiols
Família
ParellaMercè Rodoreda i Gurguí (1939–1971) Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Autodidacte, fou corresponsal de La Veu de Catalunya i publicà articles de crítica al Diari de Sabadell i a La Publicitat. A mitjans anys vint, s'havia creat un gran prestigi intel·lectual i tenia fama de crític dur i exigent, fins al punt d'haver de plegar de la secció “Buirac” del diari La Nau perquè la consideraren excessivament mordaç. Autodidacte i d'obra escassa i poc coneguda, fou un dels principals integrants, conjuntament amb Joan Oliver (Pere Quart) i Francesc Trabal, de l'anomenada Colla de Sabadell, fundada l'any 1917. Col·laborà en el vaixell insígnia del grup, edicions La Mirada. Mostrà en tot moment un marcat rebuig per la burgesia de la seva ciutat. Fou durant el 1938 redactor en cap de la Revista de Catalunya.

El 1939, l'any que s'exilia a França un cop acabada la Guerra civil espanyola, comença una intensa i complicada relació amb Mercè Rodoreda, que durarà fins a la mort d'Obiols. Els seus consells literaris i el seu profund coneixement de la literatura catalana seran enormement valuosos per a la creació narrativa de Rodoreda.

El 1951, entra a treballar a la UNESCO, de traductor a Ginebra. Uns anys més tard, s'instal·la a Viena, on exerceix d'assessor cultural, també per a la mateixa institució. Durant la darrera etapa de la seva vida, Obiols viu distanciat de Rodoreda, que reparteix el seu temps entre Ginebra, París i Barcelona. Malgrat la separació física, mantenen una intensa relació epistolar.

El 1971, a Viena, mor sobtadament a l'hospital de la Universitat. Pòstumament, el 1973, el seu amic Pere Quart aplega en Poemes la seva escassa producció poètica i escriu per a l'ocasió una notícia biogràfica d'Obiols.

El seu fons (dietaris, obra pròpia i articles) es pot consultar a l'Arxiu Històric de Sabadell. Des del 1988, la Fundació La Mirada publica la seva obra.

Obra publicadaModifica

ReferènciesModifica

  1. Penalba, Neus. «El comparatisme d'Armand Obiols». A: Martí Monterde, Antoni; Rossell Nicolás, Teresa. Comparatistes sense comparatisme. La literatura comparada a Catalunya. Edicions Universitat Barcelona, 2018-03-19. ISBN 978-84-475-4145-4. 
  2. Nomenclàtor. «Carrer d'Armand Obiols». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 17 juny 2014].
  3. «Biografia | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 18 juny 2020].

Enllaços externsModifica