Arp Schnitger (nascut el 1648, presumptivament a Schmalenfleth (Brake) a Alemanya, sebollit el 28 de juliol de 1719 a Neenfeld) fou un orguener, anomenat «l'Stradivarius de l'orgue»,[1] en ser considerat un dels orgueners més significatius al nord d'Alemanya i dels Països Baixos. L'1 de setembre de 1682 va obtenir la ciutadania hamburguesa.

Plantilla:Infotaula personaArp Schnitger

Es suposa que aquest personatge, pintat a l'orgue de Golzwarden, a l’església on Schnitger va ser batejat i del qual va esponsoritzar la restauració és l’orguener mateix. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementArp Snitker
2 juliol 1648 Modifica el valor a Wikidata
Brake (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 juliol 1719 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Neuenfelde (Hamburg) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaNeuenfelde 53° 31′ 15″ N, 9° 48′ 40″ E / 53.520824°N,9.811041°E / 53.520824; 9.811041
Sant Pancraci de Neenfeld Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballOrgue, música religiosa, fabricació d'instruments musicals i art Modifica el valor a Wikidata
OcupacióOrguener
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeGertrud Otte (1665–1707)
Anna Elisabeth Dieckman Modifica el valor a Wikidata
FillsArp jùnior, Hans, Johann Jürgen, Franz Caspar, Agneta, Catharina Modifica el valor a Wikidata
ParesArp Schnitger sènior (1610/15–1680)
Katharina
ParentsBerendt Snitke (avi) Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Lloc webarp-schnitger-gesellschaft.de… Modifica el valor a Wikidata
La masia Schnitger-Otte a Neuenfelde, transformada a fons a l'entorn de 1900
Detall de la façana
Plaça Arp Schnitger a Norden

És el principal d'una nissaga de fusters i orgueners.[2] El seu avi es deia Berendt Snitker (un mot baix alemany que significa fuster) que va s'alemanyitzar més tard vers Schnitger. Fuster format al taller familial, a divuit anys, va començar l'aprenentatge d'orguener durant cinc anys al taller d'un cosí o oncle, Berend Huss a Glückstadt. Van seguir cinc anys més de fadrinatge. Encara de fadrí va realitzar l'orgue de l'església de Sant Cosme a Stade.

Va casar-se amb Gertrud Otte, filla d'un ric negociant d'Hamburg, que tenia un mas a Neuenfelde. Va conèixer Gertrud probablement quan s'estava en aquest poble per construir-hi l'orgue. Van tenir sis nens del quals els quatre fills van seguir el mester del pare, però només dos van sobreviure'l: Johan Jürgen i Franz Caspar (1693-1729) que va establir-se als Països Baixos.

Va perfeccionar l'orgue barroc. Va construir o remodelar considerablement uns 170 orgues, dels quals 30 van sobreviure més o menys completament fins avui. El seu taller principal era a Hamburg, però tenia dependències entre Berlín i Groningen. Els orgues tenien dues funcions : una de religiosa, l'acompanyament del cant comú, molt important a la litúrgia protestant i una de merament artística, l'execució de concerts esponsoritzats per la societat dels negociants hanseàtics.[3]

El 2019, a l'ocasió del trecentenari de la seva mort la emissora nordalemanya NDR li va dedicar una sèrie televisiva Arp Schnitger - Ein Stradivari der Orgel (AS, un Stradivarius de l'orgue).[1] A la mateixa ocasió, el 29 de maig, l'ajuntament de Norden li va dedicar una plaça.[4]

Uns orgues destacats

modifica

El canvi de moda amb el romanticisme, incendis i guerres van ser les tres causes de la disparició d'una llarga part dels més de 170 orgues de Schnitger. Només una treintena van sobreviure.[5]

Any Lloc Església Imatge Manuale Registres Notes
1668–1675/1688 Stade Església de Cosme i Damià
 
Església de Cosme i Damià
III M/P 42 Va col·laborar amb l'orguener Berendt Hus i acabar la seva obra. La caixa I 35 registres (dels quals vuit només parcialment), l'organista i compositor Vincent Lübeck va començar en aquesta parròquia i des de llavors només va voler tocar amb orgues Schniger[6]

. Restaurat 1972-75 per Jürgen Ahend

1680 Hamburg (avui a Cappel) Església de l'antic monestir de Joan
 
Antic monestir de Joan
II/P 30 Desmantellat el 1813 i transferit el 1816 cap a l'església de Pere i Paul a Cappel (Baixa Saxònia), caixa i 18 registres de Schnitger, restaurat 1976–77 per Rudolf von Beckerath
1686 Bergstedt Església evangèlica   I 8 Caixa i uns registres de Schnitger
1685–1687 Steinkirchen Església de Nicolau i Mart
 
Església de Nicolau i Mart
II/P 28 Caixa i uns registres de Schnitger
1683–1688 Neuenfelde Església de Pancraç
 
Església de Pancraç
II/P 34 Caixa i 18 registres originals
1686–1688/1691–1692 Norden Església de Ludger
 
Església de Ludger
III/P 46 Caixa i 13 registres de Schnitger, i 8 registres més grans incorporats per Schnitger
1691–1692 Groningen Església de Martí
 
Església de Martí
III/P 39 Caixa del pedal, la caixa i 6 registres de Schnitger avui III/P/52
1689–1693 Hamburg Església de Jaume (Hamburg)
 
Església de St. Jaume a Hamburg
IV/P 60 43 registres originals i uns registres més grans incorporat per Schnitger, 1990-93 restaurat per Jürgen Ahrend
1693 Eutin Castell d'Eutin   II/P Caixa de Schnitger, I/9
1697–1698 Golzwarden (Brake) Església de Bartomeu   II/P 20 Caixa original; avui II/P/22
1701 Moreira da Maia (Portugal) Monestir del Salvador   II 12 Caixa i 11 registres originals, restaurats el 2000–01 per Georg Jann
1707–1708 Ochsenwerder Església de Pancraç de Roma   II/P 30 Caixa i uns 5 a 11 registres originals; avui II/P/24; orgue nou de Rudolf von Beckerath (1966) que va conservar els registres de Schnitger
1709 Jork Església de Maties   3 Caixa i uns 3 registres originals, restaurats i incorporats a l'orgue nou d'Alfred Führer de 1982[7]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Vogel, Harald; Raab, Hans-Heinrich. «Arp Schnitger - Ein Stradivari der Orgel» (en alemany). NDR, 2019. Arxivat de l'original el 2019-04-24. [Consulta: 1r juny 2019].
  2. «Schnitger». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Leben und Werk (Vida i obra)» (en alemany). Fundació Arp Schnitger. [Consulta: 1r juny 2019].
  4. Lis «Platz würdigt Orgelbauer: Arp-Schnitger-Platz in Norden offiziel eingeweiht» (en alemany). Ostfriesischer Kurier, 31-05-2019, pàg. 1.
  5. «Arp Schnitger Orgeln» (en alemany). Fundació Arp Schnitger. [Consulta: 1r juny 2019].
  6. Gran Enciclopedia de la Música Clásica (en castellà). vol. II. SARPE, p. 736. ISBN 84-7291-255-8. 
  7. Tegtmeyer, Eva Maria. Die St.Matthias-Kirche zu Jork im Alten Land (en alemany), 2009. 

Enllaços externs

modifica