Obre el menú principal

Arp Schnitger (nascut el 1648, presumptivament a Schmalenfleth (Brake) a Alemanya, sebollit el 28 de juliol de 1719 a Neenfeld) fou un orguener, anomenat «l'Stradivarius de l'orgue»,[1] en ser considerat un dels orgueners més significatius al nord d'Alemanya i dels Països Baixos. L'1 de setembre de 1682 va obtenir la ciutadania hamburguesa.

Infotaula de personaArp Schnitger
Golzwarden.jpg
Es presumeix qu'aquest personatge, pintat a l'orgue de Golzwarden, a l’església on Schnitger va ser batejat i del qual va esponsoritzar la restauració és l’orguener mateix.
Biografia
Naixement Arp Snitker
2 juliol 1648
Schmalenfleth (Brake)
Mort 28 juliol 1719 (71 anys)
Neuenfelde
Lloc d'enterrament Neuenfelde 53° 31′ 15″ N, 9° 48′ 40″ E / 53.520824°N,9.811041°E / 53.520824; 9.811041
Sant Pancraci de Neenfeld
Activitat
Ocupació Orguener
Família
Cònjuge Gertrud Otte (1665–1707)
Anna Elisabeth Dieckman
Fills Arp jùnior, Hans, Johann Jürgen, Franz Caspar, Agneta, Catharina
Pares Arp Schnitger sènior (1610/15–1680)
Katharina
Parents Berendt Snitke (avi)
Signatura

Escut d'armes Arp Schnitger

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata
La masia Schnitger-Otte a Neuenfelde, transformada a fons a l'entorn de 1900
Detall de la façana
Plaça Arp Schnitger a Norden

És el principal d'una nissaga de fusters i orgueners.[2] El seu avi es deia Berendt Snitker (un mot baix alemany que significa fuster) que va s’alemanyitzar més tard vers Schnitger. Fuster format al taller familial, a divuit anys, va començar l'aprenentatge d'orguener durant cinc anys al taller d'un cosí o oncle, Berend Huss a Glückstadt. Van seguir cinc anys més de fadrinatge. Encara de fadrí va realitzar l'orgue de l'església de Sant Cosme a Stade.

Va casar-se amb Gertrud Otte, filla d'un ric negociant d'Hamburg, que tenia un mas a Neuenfelde. Va conèixer Gertrud probablement quan s'estava en aquest poble per construir-hi l'orgue. Van tenir sis nens del quals els quatre fills van seguir el mester del pare, però només dos van sobreviure'l: Johan Jürgen i Franz Caspar (1693-1729) que va establir-se als Països Baixos.

Va perfeccionar l'orgue barroc. Va construir o remodelar considerablement uns 170 orgues, dels quals 30 van sobreviure més o menys completament fins avui. El seu taller principal era a Hamburg, però tenia dependències entre Berlín i Groningen. Els orgues tenien dues funcions : una de religiosa, l’acompanyament del cant comú, molt important a la litúrgia protestant i una de merament artística, l'execució de concerts esponsoritzats per la societat dels negociants hanseàtics.[3]

El 2019, a l'ocasió del trecentenari de la seva mort la emissora nordalemanya NDR li va dedicar una sèrie televisiva Arp Schnitger - Ein Stradivari der Orgel (AS, un Stradivarius de l'orgue).[1] A la mateixa ocasió, el 29 de maig, l'ajuntament de Norden li va dedicar una plaça.[4]

Uns orgues destacatsModifica

El canvi de moda amb el romanticisme, incendis i guerres van ser les tres causes de la disparició d'una llarga part dels més de 170 orgues de Schnitger. Només una treintena van sobreviure.[5]

Any Lloc Església Imatge Manuale Registres Notes
1668–1675/1688 Stade Església de Cosme i Damià III M/P 42 Va col·laborar amb l'orguener Berendt Hus i acabar la seva obra. La caixa I 35 registres (dels quals vuit només parcialment), l'organista i compositor Vincent Lübeck va començar en aquesta parròquia i des de llavors només va voler tocar amb orgues Schniger[6]

. Restaurat 1972-75 per Jürgen Ahend

1680 Hamburg (avui a Cappel) Església de l'antic monestir de Joan II/P 30 Desmantellat el 1813 i transferit el 1816 cap a l'església de Pere i Paul a Cappel (Baixa Saxònia), caixa i 18 registres de Schnitger, restaurat 1976–77 per Rudolf von Beckerath
1686 Bergstedt Església evangèlica   I 8 Caixa i uns registres de Schnitger
1685–1687 Steinkirchen Església de Nicolau i Mart II/P 28 Caixa i uns registres de Schnitger
1683–1688 Neuenfelde Església de Pancraç II/P 34 Caixa i 18 registres originals
1686–1688/1691–1692 Norden Església de Ludger III/P 46 Caixa i 13 registres de Schnitger, i 8 registres més grans incorporats per Schnitger
1691–1692 Groningen Església de Martí III/P 39 Caixa del pedal, la caixa i 6 registres de Schnitger avui III/P/52
1689–1693 Hamburg Església de Jaume (Hamburg) IV/P 60 43 registres originals i uns registres més grans incorporat per Schnitger, 1990-93 restaurat per Jürgen Ahrend
1693 Eutin Castell d'Eutin   II/P Caixa de Schnitger, I/9
1697–1698 Golzwarden (Brake) Església de Bartomeu   II/P 20 Caixa original; avui II/P/22
1701 Moreira da Maia (Portugal) Monestir del Salvador   II 12 Caixa i 11 registres originals, restaurats el 2000–01 per Georg Jann
1707–1708 Ochsenwerder Església de Pancraç de Roma   II/P 30 Caixa i uns 5 a 11 registres originals; avui II/P/24; orgue nou de Rudolf von Beckerath (1966) que va conservar els registres de Schnitger
1709 Jork Església de Maties   3 Caixa i uns 3 registres originals, restaurats i incorporats a l'orgue nou d'Alfred Führer de 1982[7]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Vogel, Harald; Raab, Hans-Heinrich. «Arp Schnitger - Ein Stradivari der Orgel» (en alemany). NDR, 2019. [Consulta: 1r juny 2019].
  2. «Schnitger». La Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Leben und Werk (Vida i obra)» (en alemany). Fundació Arp Schnitger. [Consulta: 1r juny 2019].
  4. Lis «Platz würdigt Orgelbauer: Arp-Schnitger-Platz in Norden offiziel eingeweiht» (en alemany). Ostfriesischer Kurier, 31-05-2019, pàg. 1.
  5. «Arp Schnitger Orgeln» (en alemany). Fundació Arp Schnitger. [Consulta: 1r juny 2019].
  6. Gran Enciclopedia de la Música Clásica (en castellà). vol. II. SARPE, p. 736. ISBN 84-7291-255-8. 
  7. Tegtmeyer, Eva Maria. Die St.Matthias-Kirche zu Jork im Alten Land (en alemany), 2009. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arp Schnitger