Arp Schnitger
Arp Schnitger (nascut el 1648, presumptivament a Schmalenfleth (Brake) a Alemanya, sebollit el 28 de juliol de 1719 a Neenfeld) fou un orguener, anomenat «l'Stradivarius de l'orgue»,[1] en ser considerat un dels orgueners més significatius al nord d'Alemanya i dels Països Baixos. L'1 de setembre de 1682 va obtenir la ciutadania hamburguesa.
Es suposa que aquest personatge, pintat a l'orgue de Golzwarden, a l’església on Schnitger va ser batejat i del qual va esponsoritzar la restauració és l’orguener mateix. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Arp Snitker 2 juliol 1648 Brake (Alemanya) |
Mort | 28 juliol 1719 (71 anys) Neuenfelde (Hamburg) |
Sepultura | Neuenfelde 53° 31′ 15″ N, 9° 48′ 40″ E / 53.520824°N,9.811041°E Sant Pancraci de Neenfeld |
Activitat | |
Camp de treball | Orgue, música religiosa, fabricació d'instruments musicals i art |
Ocupació | Orguener |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Gertrud Otte (1665–1707) Anna Elisabeth Dieckman |
Fills | Arp jùnior, Hans, Johann Jürgen, Franz Caspar, Agneta, Catharina |
Pares | Arp Schnitger sènior (1610/15–1680) Katharina |
Parents | Berendt Snitke (avi) |
Lloc web | arp-schnitger-gesellschaft.de… |
És el principal d'una nissaga de fusters i orgueners.[2] El seu avi es deia Berendt Snitker (un mot baix alemany que significa fuster) que va s'alemanyitzar més tard vers Schnitger. Fuster format al taller familial, a divuit anys, va començar l'aprenentatge d'orguener durant cinc anys al taller d'un cosí o oncle, Berend Huss a Glückstadt. Van seguir cinc anys més de fadrinatge. Encara de fadrí va realitzar l'orgue de l'església de Sant Cosme a Stade.
Va casar-se amb Gertrud Otte, filla d'un ric negociant d'Hamburg, que tenia un mas a Neuenfelde. Va conèixer Gertrud probablement quan s'estava en aquest poble per construir-hi l'orgue. Van tenir sis nens del quals els quatre fills van seguir el mester del pare, però només dos van sobreviure'l: Johan Jürgen i Franz Caspar (1693-1729) que va establir-se als Països Baixos.
Va perfeccionar l'orgue barroc. Va construir o remodelar considerablement uns 170 orgues, dels quals 30 van sobreviure més o menys completament fins avui. El seu taller principal era a Hamburg, però tenia dependències entre Berlín i Groningen. Els orgues tenien dues funcions : una de religiosa, l'acompanyament del cant comú, molt important a la litúrgia protestant i una de merament artística, l'execució de concerts esponsoritzats per la societat dels negociants hanseàtics.[3]
El 2019, a l'ocasió del trecentenari de la seva mort la emissora nordalemanya NDR li va dedicar una sèrie televisiva Arp Schnitger - Ein Stradivari der Orgel (AS, un Stradivarius de l'orgue).[1] A la mateixa ocasió, el 29 de maig, l'ajuntament de Norden li va dedicar una plaça.[4]
Uns orgues destacats
modificaEl canvi de moda amb el romanticisme, incendis i guerres van ser les tres causes de la disparició d'una llarga part dels més de 170 orgues de Schnitger. Només una treintena van sobreviure.[5]
Any | Lloc | Església | Imatge | Manuale | Registres | Notes |
---|---|---|---|---|---|---|
1668–1675/1688 | Stade | Església de Cosme i Damià | III M/P | 42 | Va col·laborar amb l'orguener Berendt Hus i acabar la seva obra. La caixa I 35 registres (dels quals vuit només parcialment), l'organista i compositor Vincent Lübeck va començar en aquesta parròquia i des de llavors només va voler tocar amb orgues Schniger[6]
. Restaurat 1972-75 per Jürgen Ahend | |
1680 | Hamburg (avui a Cappel) | Església de l'antic monestir de Joan | II/P | 30 | Desmantellat el 1813 i transferit el 1816 cap a l'església de Pere i Paul a Cappel (Baixa Saxònia), caixa i 18 registres de Schnitger, restaurat 1976–77 per Rudolf von Beckerath | |
1686 | Bergstedt | Església evangèlica | I | 8 | Caixa i uns registres de Schnitger | |
1685–1687 | Steinkirchen | Església de Nicolau i Mart | II/P | 28 | Caixa i uns registres de Schnitger | |
1683–1688 | Neuenfelde | Església de Pancraç | II/P | 34 | Caixa i 18 registres originals | |
1686–1688/1691–1692 | Norden | Església de Ludger | III/P | 46 | Caixa i 13 registres de Schnitger, i 8 registres més grans incorporats per Schnitger | |
1691–1692 | Groningen | Església de Martí | III/P | 39 | Caixa del pedal, la caixa i 6 registres de Schnitger avui III/P/52 | |
1689–1693 | Hamburg | Església de Jaume (Hamburg) | IV/P | 60 | 43 registres originals i uns registres més grans incorporat per Schnitger, 1990-93 restaurat per Jürgen Ahrend | |
1693 | Eutin | Castell d'Eutin | II/P | Caixa de Schnitger, I/9 | ||
1697–1698 | Golzwarden (Brake) | Església de Bartomeu | II/P | 20 | Caixa original; avui II/P/22 | |
1701 | Moreira da Maia (Portugal) | Monestir del Salvador | II | 12 | Caixa i 11 registres originals, restaurats el 2000–01 per Georg Jann | |
1707–1708 | Ochsenwerder | Església de Pancraç de Roma | II/P | 30 | Caixa i uns 5 a 11 registres originals; avui II/P/24; orgue nou de Rudolf von Beckerath (1966) que va conservar els registres de Schnitger | |
1709 | Jork | Església de Maties | 3 | Caixa i uns 3 registres originals, restaurats i incorporats a l'orgue nou d'Alfred Führer de 1982[7] |
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Vogel, Harald; Raab, Hans-Heinrich. «Arp Schnitger - Ein Stradivari der Orgel» (en alemany). NDR, 2019. Arxivat de l'original el 2019-04-24. [Consulta: 1r juny 2019].
- ↑ «Schnitger». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Leben und Werk (Vida i obra)» (en alemany). Fundació Arp Schnitger. [Consulta: 1r juny 2019].
- ↑ Lis «Platz würdigt Orgelbauer: Arp-Schnitger-Platz in Norden offiziel eingeweiht» (en alemany). Ostfriesischer Kurier, 31-05-2019, pàg. 1.
- ↑ «Arp Schnitger Orgeln» (en alemany). Fundació Arp Schnitger. [Consulta: 1r juny 2019].
- ↑ Gran Enciclopedia de la Música Clásica (en castellà). vol. II. SARPE, p. 736. ISBN 84-7291-255-8.
- ↑ Tegtmeyer, Eva Maria. Die St.Matthias-Kirche zu Jork im Alten Land (en alemany), 2009.
Enllaços externs
modifica- Arp Schnitger - Lloc web oficial
- Coordes, Hans-Werner. «Mapa amb tots els orgues (conservats i desapareguts) de Schnitger». [Consulta: 1r juny 2019].